L'amor neolític
:
Aquestes restes necrològques del neolític, esquelets humans d'uns cinc o sis mil anys, formen part d'una troballa arqueològica a Itàlia que, per primera vegada, mostra dues persones abraçades, cara a cara. Alguna vegada ja he repetit el que Sebastià Serrano escriu sobre el pas de l'estat animal al dels humans respecte a la sexualitat. Diu que les persones fem l'amor amb la cara, mirant-nos, a diferència dels animals (i segurament també dels humans en moltíssimes ocasions, visca la varietat). I no parlo tan sols, de fet, de la sexualitat, sinó de tot el procés d'enamorament que sembla cercar en els ulls de l'altre el sentit de la pròpia vida.
:
Aquestes restes necrològques del neolític, esquelets humans d'uns cinc o sis mil anys, formen part d'una troballa arqueològica a Itàlia que, per primera vegada, mostra dues persones abraçades, cara a cara. Alguna vegada ja he repetit el que Sebastià Serrano escriu sobre el pas de l'estat animal al dels humans respecte a la sexualitat. Diu que les persones fem l'amor amb la cara, mirant-nos, a diferència dels animals (i segurament també dels humans en moltíssimes ocasions, visca la varietat). I no parlo tan sols, de fet, de la sexualitat, sinó de tot el procés d'enamorament que sembla cercar en els ulls de l'altre el sentit de la pròpia vida. :
De fet, de fa cinc o sis mil anys, segurament podem parlar de les beceroles de les civilitzacions que coneixem, és a dir, de l'inici del procés de formació de la cultura a partir, d'una banda, d'organitzacions que es van fent complexes (i que fundaran les primeres ciutats) i de l'encantament dels objectes, més enllà de la seva utilitat, i de la seva representació simbòlica. L'amor, que no sabem ben bé de quin gen regirat va sorgir, també es sustentà en aquests processos incipients per ser realitzat, transmès, gaudit, quan va veure que, com els objectes, transcendia la física i la química (que diria Ochoa) i també ens encantava. I desencantava. Avui ens ho recorda aquesta bella imatge.
:
Dues ciutats - XIX
:
Entre los asistentes solían predominar los estudiantes del instituto -como yo- y los jubilados. Unos querían saber en qué consistiría la vida que les esperaba, los otros intentaban comprender en qué había consistido la que tocaba a su fin.
:
Dues ciutats - XIX
:
Entre los asistentes solían predominar los estudiantes del instituto -como yo- y los jubilados. Unos querían saber en qué consistiría la vida que les esperaba, los otros intentaban comprender en qué había consistido la que tocaba a su fin.
:
4 comentaris:
Ramon,
i també diuen que els petons són l'evolució d'algunes mossegades frustrades.
- Vladimir
En això hem progressat, no?
Bassas,
depend de la intensitat. No em crec que les mossegadetes fluixetes-fluixetes no t'agradin.
- Vladimir
Aleshores no són frustrades... De gustos eròtics... millor me'ls guardo.
Publica un comentari a l'entrada