Una mica de pressa (just com no s'han de fer les coses) em demanen que apunti algunes conclusions de les eleccions municipals celebrades el passat 27 de maig. La primera, més que òbvia, és que l'elevat grau d'abstenció és una dada negativa a la que ningú sap trobar-hi la clau de desactivació. La segona és que, malgrat això, els ciutadans que han exercit el seu dret a vot ho han fet clarament pel PSC i pels governs d'esquerres, almenys a Catalunya, especialment als seus principals municipis, inclòs el de Mataró. Al Maresme, per cert, el PSC recupera el rol de primera força política. :
Anem a pams. L'abstenció és un problema greu, sobretot amb aquests índexs. Ens ho hem trobat en els dos referèndums i els dos comicis electorals anteriors i, segurament, hi ha múltiples factors que l'expliquen, alguns de contradictoris: des de l'excés de confiança fins a la desconfiança cap el sistema democràtic per a la resolució dels principals problemes de la gent (potser per això el relatiu èxit de les propostes radicals); des de l'excessiva individualització de la societat fins a la manca d'ofertes atractives i positives al voltant d'idees fortes i col·lectives; des del contingut dels programes (alguns semblen subhastes sense sentit) fins al llenguatge que encercla (i tanca) la política; des de la manca de polaritat (qui era l'adversari del PSC a Mataró?) fins a l'excés d'ofertes que semblen idèntiques; des d'una política massa eficaç i poc política ("ja em va bé els que hi ha") fins a uns polítics poc honorables (i la cantarella que "tots són iguals")...
Anem a pams. L'abstenció és un problema greu, sobretot amb aquests índexs. Ens ho hem trobat en els dos referèndums i els dos comicis electorals anteriors i, segurament, hi ha múltiples factors que l'expliquen, alguns de contradictoris: des de l'excés de confiança fins a la desconfiança cap el sistema democràtic per a la resolució dels principals problemes de la gent (potser per això el relatiu èxit de les propostes radicals); des de l'excessiva individualització de la societat fins a la manca d'ofertes atractives i positives al voltant d'idees fortes i col·lectives; des del contingut dels programes (alguns semblen subhastes sense sentit) fins al llenguatge que encercla (i tanca) la política; des de la manca de polaritat (qui era l'adversari del PSC a Mataró?) fins a l'excés d'ofertes que semblen idèntiques; des d'una política massa eficaç i poc política ("ja em va bé els que hi ha") fins a uns polítics poc honorables (i la cantarella que "tots són iguals")...
:
Jo només dic això: Primer, que cal reflexionar una mica menys i actuar una mica més en aquests flancs descrits. Segon, que cal anar al nucli de l'abstenció que, a tot el món desenvolupat, es concentra als barris de les grans ciutats on s'hi acullen fenòmens que ningú sembla tenir-hi respostes satisfactòries, com l'accés a l'habitatge o la immigració. I, tercer, enlloc de menys política en fa falta més, em temo. Més gent (i gent diferent) que s'hi vinculi, partits més amplis i més flexibles, però també més forts per poder canviar millor l'entorn que volen canviar. I, de passada, encara que ja dic que menys parlar i més pencar, cal parlar una mica més clar, i més del que a la gent preocupa que no pas el que preocupa a quatre. I si algú té més idees, que les digui.
Jo només dic això: Primer, que cal reflexionar una mica menys i actuar una mica més en aquests flancs descrits. Segon, que cal anar al nucli de l'abstenció que, a tot el món desenvolupat, es concentra als barris de les grans ciutats on s'hi acullen fenòmens que ningú sembla tenir-hi respostes satisfactòries, com l'accés a l'habitatge o la immigració. I, tercer, enlloc de menys política en fa falta més, em temo. Més gent (i gent diferent) que s'hi vinculi, partits més amplis i més flexibles, però també més forts per poder canviar millor l'entorn que volen canviar. I, de passada, encara que ja dic que menys parlar i més pencar, cal parlar una mica més clar, i més del que a la gent preocupa que no pas el que preocupa a quatre. I si algú té més idees, que les digui.
:
Finalment, el PSC té la responsabilitat, de nou, de liderar els canvis que encara cal fer des dels municipis. A Mataró serà la vuitena vegada, de manera que la dreta pot continuar comptant els anys. Fins que no arribem als que ella ha manat, ens en falten molts. Ens hem passat tota la campanya parlant de compromisos, no de promeses, de manera que ara toca complir-los. Per tant, primer farem allò que vam dir que faríem. Després mantindrem l'actitud que hem promès: dialogant i ferma, propera a la gent i capaç de canviar les coses, de les més grans a les més petites. I, finalment, farem tot això amb acord amb la resta de forces d'esquerra que aporten un projecte més complert, més base social que el recolza i una actitud de servei i d'humilitat que volem compartir al front d'un nou Govern catalanista i d'esquerres a la ciutat.
Finalment, el PSC té la responsabilitat, de nou, de liderar els canvis que encara cal fer des dels municipis. A Mataró serà la vuitena vegada, de manera que la dreta pot continuar comptant els anys. Fins que no arribem als que ella ha manat, ens en falten molts. Ens hem passat tota la campanya parlant de compromisos, no de promeses, de manera que ara toca complir-los. Per tant, primer farem allò que vam dir que faríem. Després mantindrem l'actitud que hem promès: dialogant i ferma, propera a la gent i capaç de canviar les coses, de les més grans a les més petites. I, finalment, farem tot això amb acord amb la resta de forces d'esquerra que aporten un projecte més complert, més base social que el recolza i una actitud de servei i d'humilitat que volem compartir al front d'un nou Govern catalanista i d'esquerres a la ciutat.
* article de la secció Des dels límits pel portal DiariMaresme.com (29.05.07)
Foto: Vaig donar la paraula a Baron, la nit electoral. Quin honor. Autor: Quico Melero.
:
7 comentaris:
D’acord Ramon, però trobo que el factor clau que explica l’alt grau d’abstenció és que en general la gent viu força bé, en tot cas i a Mataró, més bé que mai. Ho comentava ahir en Montilla, molt encertat, en relació a l’alt grau d’abstenció a Catalunya.
Entenc el teu anàlisi en clau política, ets un bon professional i per això sempre guanyes de carrer, però ara cal guardar energies per a reptes més importants per la ciutat. El primer, moure Can Fàbregas sense que faci llenya la xumanèia (i 1000 vots a la butxaca).
- Vladimir,
No sé... De fet, el President destacava el factor de certa satisfacció amb els que governen com a un dels factors. Ni l'únic ni el més rellevant, potser. Bé, ara a fer un bon acord i a pencar.
Mare meva,....us ho repeteixo, ara a tu Vladimir, viviu en un núvol... Això que va dir montilla, per més que sigui president, no s'aguanta per enlloc... si, la majoria de gent viu de puta mare, amb unes hipoteques que fan por, uns salaris miserables....VA HOME VA!!! Seguiu sense voler veure la realitat voluntariament...
- Anònim,
Mira bé què va dir el President i veuràs com també va parlar d'això.
...diuen estar sorpresos, però em sembla que és més del mateix; teatre, alguns ho analitzen implicant als medis de la desmobilització, pel tema dels blocs informatius; per exemple; si dius prèviament que no ho signes, l'efecte al oient o l'espectador és d'incredulitat... collons, Mayol!
...semblants als lluços, tenen poca memòria i a més selectiva; fa quatre dies deien, que l'estatut no s'havia d'haver plantejat, com es va fer, que s'havia de canviar la constitució, això ja ho deien amb tot el sentit comú els blocaires, opinadors, o la població ho comentava en tertúlies...
...l'actual govern de l'estat, prometia acatament a la voluntat del poble de Catalunya; soroll de ferro i murmuris, varen acabar en quatre dies amb les promeses, van deixar de banda la pluralitat, i a les corts espanyoles s'en van riure de valent....
...gosaven demanar als bons ciutadans un acte de masoquisme i que anessin a votar una merda de document que no representava la seva voluntat, i gràcies als tripijocs d'ells mateixos, volien arreglar aquell desgavell, arreglar el que ja havien espatllat...
li fan el llit al seu propi president, l'staff del partit ja preparava un recanvi, un gestor, el grassonet llefiscós treien pit l'endemà, ja s'apressava a refinar i mollejar els acords del seu Presi...
els ex-republicans, amb gana de poder, pacten el que sigui per mantenir el poder i les bases es planten, rodaren caps!... ja és més a prop la guillotina!...
El guapo corrents a a les espanyes amb en Si Ministre! fotent empentes, rabiós i haver perdut el seu reducte de finançament, treball... la mare dels ous...
... l'expulsió dels ex-republicans, l'espectacle del referèndum, i el sotmetiment del president...
No s'adonen?
...encara ens demanaven, confiança en ells?
...estan preocupats? en absolut!, als polítics el que els interessa és el poder... tan se'ls hi en fot si van a votar 8 com 4, ells sempre siguin qui siguin manaran, la tendència és a la uniformitat, amb petits matisos ideològics, d'un costat o de l'altre del "vano". tots volen poder...
..la ciutadania el que el preocupa és poder pagar la casa, les despeses domèstiques, poder menjar, sortir de cap de setmana , fer vacances, anar al cinema, divertir-se, poder festejar alguna festa, i recollir-se, i poder complir amb la parella...
la realitat!
Romaní,
Gràcies per la teva aportació. Només una coseta, i no t'enfadis: no trobes que és plena de tòpics? D'altra banda, no sé massa si l'anàlisi aguanta gaire. Ja veuràs el suport a Zapatero que tindrà dels catalans a les propers generals, si no m'erro... Tant dels 'grassonets llefiscosos' (és possible fer anàlisis polítiques sense insultar?) com dels que, com tu, malgrat l'edat, us conserveu prou bé ;).
Vladimir... la gent cada vegada vota menys no pas perquè visqui millor... Al meu cercle gent que havia votat sempre aquestes eleccions passades no hi va anar... i no pas perquè volgués anar a la platja o a fer una volta amb el descapotable. A Mataró, com a tot arreu, hi ha gent que viu bé, gent que va fent, i gent que viu fatal.
Publica un comentari a l'entrada