La mort em va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir...
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 162. Fotograma: del film Mort a Venècia, de Luchino Visconti (It.-Fr., 1971).
L'amor i la mort en una de les més inquietants combinacions en un trio irrepetible entre la música de Gustav Maher, las imatges de Luchino Visconti i l'actor Dirk Bogarde (pel meu gust molt millor que el noi suec que fa el paper de Tadzio).
Com altres coses de la literatura de la Mercè Rodoreda la frase la trobo una mica enigmàtica, i potser per això només vaig centrar el comentari en la imatge de la pel·lícula de Luchino Visconti.
3 comentaris:
L'amor i la mort en una de les més inquietants combinacions en un trio irrepetible entre la música de Gustav Maher, las imatges de Luchino Visconti i l'actor Dirk Bogarde (pel meu gust molt millor que el noi suec que fa el paper de Tadzio).
https://www.youtube.com/watch?v=-IvGnv3e7yo
¿I t'agrada el 'maridatge' que he fet amb la frase en què Rodoreda acaba el seu llibre (inacabat)?
Com altres coses de la literatura de la Mercè Rodoreda la frase la trobo una mica enigmàtica, i potser per això només vaig centrar el comentari en la imatge de la pel·lícula de Luchino Visconti.
Publica un comentari a l'entrada