No és el model el que Kyôsai copia, sinó les imatges que ha emmagatzemat al seu esperit.Claude Lévi-Strauss, a propòsit de Kawanabé Kyôsai (1831-1889) a Mirar, escuchar, leer. Ed. Siruela, Madrid, 1994, p. 30. Il·lustració, de Kyôsai, Llanterna màgica.
6 comentaris:
Un esperit ben turmentat... però uns dibuixos preciosos...
Una contradiició ben habitual tammateix.
Ei, tu que llegeixes premsa madrilenya, hauràs llegit aquest genial article d'avui a EL PAIS:
http://www.elpais.es/articulo/elpporopi/20051010elpepiopi_8/Tes/Solidaridad%20contra%20crecimiento
- Chatnoir,
Gràcies per visitar-me
- Pedro,
Jo he llegit això a El País, no a la premsa madrilenya, que no acostumo a llegir, per cert.
Jo segueixo la tradició de la meva mare de que a casa seva i, per tant, a la meva, no ha entrat mai l'ABC, però amb internet em permeto tant llegir l'ABC o EL MUNDO si sé que tenen alguna cosa interessant, de la mateixa manera que visito LOS ANGELES TIMES i el FINANCIAL TIMES perquè cap d'aquest no treuen un duro de mi i de passada m'adono que si uns fan tot el necessari per a què ZP no repeteixi coma president segur con amb molts anys no tindrem a cap digne de comparar-se, per la banda alta, a Manuel Azaña, que es va passejar per Barcelona de bracet amb Companys
Per això mateix ho dic, Ramon, EL PAIS és premsa madrilenya. Que tinguin una sucursal catalana no treu que siguin madrilenys, igual que ho és EL MUNDO o el ABC.
- Pedro,
Quan compro El País veig que a la capçalera diu que el fan a Barcelona... Si mires l'accionariat, no sé què deu ser l'Avui o El Periódico...
Publica un comentari a l'entrada