Xarxa i úter

Joan Hernández Pijuan, "Xarxa“, 1999, Galeria Joan Prats, Barcelona.
:

El Punt d'avui publica un article de Francesc Torralba sobre la tendència a l'ús de la xarxa, i al conseqüent isolament (que no aïllament) de moltes persones. L'autor no creu que internet fabriqui solitaris, més aviat apunta la idea que les persones que viuen, estudien, treballen o tenen tendència a estar soles poden entrar en un món molt ampli de relacions. L'article acaba dient que "Internet és molt sovint una taula de salvació per aquest tipus de solitaris, és com la fusta del nàufrag. No estic segur, doncs, que la xarxa generi més solitaris, però sí que estic convençut que la xarxa obre un nou marc de relacions, en què els solitaris presencials, poden fer amics i confidents virtuals i sentir-se acompanyats, això sí, a distància".

:

Més o menys fa un any, també en el marc de la Setmana de les Noves Tecnologies, després d'una conferència de Francesc Grané, vaig escriure'n que versava sobre "necessitat de la recuperació de la llibertat, de la identitat, del sentit, enmig del magma estimulant de la xarxa i de la cultura actual". Grané també deia que, malgrat tot, la xarxa és com un úter de la mare, protector i proveïdor d'aliment, però que només sortint-ne, només trencant-ne el vincle, podem ser nosaltres. És clar que això serveix per tot: per la família en la qual neixes, pel partit on milites, pels estudis que curses, per la ciutat on vius, pels llibres que llegeixes...

:

Bé, són idees que em passen pel cap tot pensant què caram diré divendres.

:

Per cert, l'Eloi i Capgròs han tret la segona etapa del TecnoDiari. Felicitats.