:
El diputat José Antonio Donaire ha fet un curiosíssim estudi sobre els blocs socialistes, el fet del qual destaco més és l'enorme taca sobre el Maresme (vegeu-la aquí al costat), especialment gràcies a Mataró. Ja sé que els alumnes més avantatjats de les ideologies de la sospita tenen la teoria que actuem a toc de pito i que una mena de decret de no sé on ha manat a conquerir la xarxa. Però, segurament el fenomen, en el cas dels companys i companyes, es deu fonamentalment a l'empatia, a la moda, fins i tot, a una mena d'encomanament i a la militància dels que hem estat enganxats. M'agradaria pensar que Mataró, a més, aporta el tret d'un ús alt de la xarxa. Això no ho sé tant. Per cert, no tan sols de socialistes s'omple la blogosfera mataronina, per sort. O, almenys, no tan sols de blocs polítics. La barreja, traspassar algunes fronteres i malfiances, també pot ser una de les conseqüències de la febre, dins i fora de la xarxa.:
A treballar
:
Hi ha la brama, sobre el posicionament d'ERC davant el nou Estatut, que aquest respon més a una actitud diem-ne patriòtica més que no pas de càlculs polítics o electorals, al revés de la resta de partits. Crec sincerament que en l'estratègia de cadascú hi compta tot, és clar. Podria dir (i ho crec) que els socialistes també hem hagut de fer un viatge, hem hagut de variar posicions i incloure en el nou text coses que potser nosaltres hauríem redactat d'una altrra manera. Diguem que això forma part de la nostra dosi de patriotisme, i el fet de no reivindicar-ho, també. però també cal dir que la posició actual d'ERC es deu, entre d'altres coses, al càlcul de beneficis o pèrdues en vots que pot significar la rúbrica a un acord que, evidentment, recull l'essencial del que aprovà el Parlament, diguin el que diguin. És per això que val la pena recordar quins són els riscos, per ERC però també per Catalunya, davant un possible enlluernament dels beneficis (la comoditat davant les bases, la "xuclada" de l'elector nacionalista descontent, el discurset aquest de la sociovergència, l'equidistància dels ous d'or...). I, el més important: la majoria de catalans, m'atreveixo a dir, no estan tan preocupats per l'Estatut sinó per toty allò que aquest text ha de permetre de resoldre, en elmarc de les competències que tenim i tindrem. I per això, encara hi ha feina a fer. (Aquí el tall de veu de Manuela de Madre, a la foto).
:
Transport públic
:
Ningú que estigui ben assabentat pot dubtar de la decidida aporta del govern Maragall pel transport públic. Ningú de Mataró, almenys. Acabàvem l'any amb la notícia que la línia ferroviària orbital anava en sèrio i més de pressa del que pensàvem. Aquests dies hem comprovat com s'incrementen els recursos cap el transport urbà de les ciutats de la segona corona i, en aquest marc, les intencions del Govern respecte a la nova línia de trasport entre Mataró, Granollers i Sabadell. Bones notícies, com deia l'Alcalde. Per això, les notícies sobre el possible traçat alternatiu de la NII que està estudiant el Ministeri del ram s'han de llegir com un complement que, junt amb tot l'anterior, permeti incrementar la capacitat de mobilitat de la comarca sense necessitat d'incrementar els problemes que actualment tenim i, evidentment, sense que ens surti més car del compte. (Foto: Sergio Ruiz, capgros.com)
9 comentaris:
Ei Ramon, creus que aquest any a la feria de abril batran el seu propi rècord de 3 milions de visitants?La marca és difícil, han d'aconseguir desertitzar mig Catalunya i concentrar-la al Fòrum, a més d'aconseguir 7 visitants per segon, que es diu aviat.
està molt be poder anar a sabadell amb bus pero, resta per solucionar la connexió eficient amb els pobles del voltant (argentona, òrius, dosrius, llavaneres) els habitants dels quals es veuen obligats a venir a mataró amb transport privat amb els perjudicis que els causa tant a ells com a nosaltres.
No podriem mancomunar el tranport públic entre els municipis que tenim uns lligams tant evidents?
Estic molt d'acord amb en Pere. Des d'Argentona encara que tenim un bus cada mitja hora a Mataró, però per anar a Granollers ja hem d'esperar cada hora. I els veïns del barri del Cros han d'agafar un minibus que a vegades fa vergonya de veure.
Clar, no parlem d'anar cap a Òrrius o Dosrius en transport públic, dos al dia, un d'anada a les 8 del matí i un de tornada a les 7 de la tarda.
jo he estudiat a Girona. Per anar d'Argentona a Girona en transport públic (bus + tren) havia de sortir de casa abans de les 7 del matí i arribar a Girona cap a les 11. I llargues esperes a les estacions de Mataró i Maçanet.
Cal incentivar molt més el transport públic, amb més freqüència, més línies i més barat. I això ho ha de fer l'administració. Només cal veure com s'ha incrementat l'ús del transport públic amb la tarifa integrada. Amb facilitats, la gent ho accepta. Sinó, el cotxe és molt més còmode.
Salut i República
Parlem-ne:
1. Des de Dosrius reivindico la meva part de col·laboració a la gran taca del Maresme. A Mataró en sou molts, moltíssis, però no oblidis als teus veïns.
2. Fa molt de temps vaig escriure un post sobre els transport públic i més concretament el tren: http://elrojodevictor.blogspot.com/2005/11/ese-bonito-transporte-que-es-el-tren.html
3. Com a veí de Dosrius (Oriol, tenim més busos, concretament 8.
Encara que els horaris no siguin gaire bons), se el que és esperar-se una hora o més per agafar un bus que et porti a Dosrius o a Mataró; i com a estudiant de la UVic, se perfectament el que és que el trens tinguin una freqüència de 45 minuts. En definitiva tot això és una vergonya, i pretenen que utilitzem el transport públic? Quan sigui eficient i eficaç ho faré.
Salut, Socialisme i República
- Pedro,
No ho sé. Si vols, quedem un dia i hi anem tu i jo.
- Pere, Oriol i Víctor,
En fi, de moment està en estudi. El cert és que les connexions entre aquestes tres grans ciutats (amb una massa crítica considerable) està excessivament lligada a línies que fan recorreguts petits com aquests. El Govern planteja deslligar-les i, segurament, caldrà a més millorar el que dieu. Espero, a més, que la línia orbital de ferrocarril signifiqui un pas endavant en tots els sentits.
- Víctor,
I tant, realment el Maresme està donant força la talla!
Ramon, els estudis estan fets. Consulta els de la diputació entre Argentona i Mataró del 2000. Em sembla recordar que més del 95% de viatges es fan en transport privat per la manca d'un transport públic eficient. La meva experiència personal és que és més ràpid arribar d'Argentona a Mataró A PEU (20m fins límit de casc urbà + 30 per travessar Mataró de Cerdanyola a la riera de st simó) que esperar el bus que en dies feiners te una frequència de pas de 30m + trajecte + travesasr el casc urbà.
Confirma'm si es veritat que no es pot mancomunar el Mataró Bus per la exclusivitat d'explotació de línies a altres companyies concedides a molt llarg termini per l'anterior govern abans de les eleccions. Potser seria un bon servei públic recatar-les
Ara no recordo quan s,acaba la concessió, que sí què és competència de la Generalitat. La mancomunació l'hauria de permetre ella.
Amic Ramon...
Recordo haver escrit un post al bloc del meu amic donaire explicant la invasió socialista a la blogosfera.
Et llegeixo fa molt de temps i avui he lligat caps. No et convenceré d'allò que vaig dir, però hi ha certa intenció figurativa evident, i que tu saps perfectament.
Mols cadells socialistes (com d'altres grups polítics) volen escalar posicions i aquesta és una eina més, i a més lícita.
No va ser un comentari gratuït, però tampoc malintencionat.
Rep una cordial encaixada i perdona si m'he donat erròniament aludit.
Ignasi
No recordava el teu comentari, ara sí. No anava contra ningú en concret, jo, però vaja. Més que res és que penso que aquesta idea sobre la vida dels partits, en la que molts volen escalar i tot això, respon crec a una mica de mitificació. Òbviament, no et pressuposo mala intenció. Gràcies per llegir-me, és un honor.
Publica un comentari a l'entrada