Avui fa dos anys de la victòria electoral socialista a les Eleccions Generals, data que recordo amb molta alegria. El balanç de la gestió de Zapatero és a la vista i val la pena que ens hi aturem un moment. Bàsicament, destacaun procés de reformes i canvi que no és ni més ni menys que allò a que ens vam comprometre, encara que algú s'estranyi que els polítics compleixin. La idea, recordeu, era fer una Espanya millor, el país que ens mereixíem tots plegats. I els catalans sabíem que aquesta Espanya seria bona per Catalunya.:
Espanya és avui ja la vuitena potència mundialm, amb un creixement del 3,4% del PIB, tres vegades per sobre del ritmo de creixement de la mitjana dles països de l'euro-zona. Així, exercim ja de locomotora per la creació d'ocupació a la UE, perquè dos de cada tres nous llocs de treball a Europa s'estan creant aquí. A més, el 2005 ha estat el primer any a la història en el que Espanya ha comptat amb superàvit als comptes públics.
Espanya és avui ja la vuitena potència mundialm, amb un creixement del 3,4% del PIB, tres vegades per sobre del ritmo de creixement de la mitjana dles països de l'euro-zona. Així, exercim ja de locomotora per la creació d'ocupació a la UE, perquè dos de cada tres nous llocs de treball a Europa s'estan creant aquí. A més, el 2005 ha estat el primer any a la història en el que Espanya ha comptat amb superàvit als comptes públics.
:
El creixement esmentat reverteix en benefici de tothom, ja que la despesa social supera ja el 50% dels pressupostos de l'Estat, s'ha rebaixat l'Impost de la Renda, s'ha incrementat el nombre de beques, progressivament es va pujant el Salari Mínim Interprofessional. També augmenten les pensions, sobretot les mínimes, hi ha més habitatge públic i s'ha presentat ja la Lleiu de Dependències.
:
En el pla internacional, Espanya és avui sinònim de pau, complint amb la promesa de la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, presentant la iniciativa de José Luis Rodríguez Zapatero de l'"Aliança de las Civilitzacions", incrementant la cooperacióal desenvolupament.
El creixement esmentat reverteix en benefici de tothom, ja que la despesa social supera ja el 50% dels pressupostos de l'Estat, s'ha rebaixat l'Impost de la Renda, s'ha incrementat el nombre de beques, progressivament es va pujant el Salari Mínim Interprofessional. També augmenten les pensions, sobretot les mínimes, hi ha més habitatge públic i s'ha presentat ja la Lleiu de Dependències.
:
En el pla internacional, Espanya és avui sinònim de pau, complint amb la promesa de la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, presentant la iniciativa de José Luis Rodríguez Zapatero de l'"Aliança de las Civilitzacions", incrementant la cooperacióal desenvolupament.
Com ha estat evident, Espanya és al capdavant de la defensa i estensió de drets i llibertats. El Govern de Zapatero és un dels poquíssims govers poaritaris que hi ha al món, amb una legislació contra la violència de gènere pionera al món, amb la futura Llei d'Igualtat que situarà Espanya de nou al capdavant d'Europa en el compromís a favor de les dones, com ho ha estat en la plena equiparació de drets de lesbianes i gais amb el reconeixement del dret al matroimoni.
:
L'estil de Govern també ha tingut un canvi radical. Avui no es mana, ja; avui es governa. I es fa des del diàleg i el respecte. El PP, erre que erre. No ha presentat cap proposta, en aquests dos anys, capo alternativa, cap idea per solucionar problemes. Més aviat el contrari: mentides, crispació, desqualificacions, por...
:
:
6 comentaris:
Un dels aspectes més sorprenents de la política catalana dels dos darrers anys ha estat l'enamorament generalitzat d'en Rodríguez Zapatero. Una cosa és que a cal PP manin una colla de cafres i una altra que en Rodríguez Zapatero sigui un defensor convençut dels drets de Catalunya. Aquest senyor defensa tant els interessos de Catalunya com en Felipe González el 1993 i l'Aznar el 1996. Si les circumstàncies i l'aritmètica parlamentària canvien, la defensarà tan poc com el González del 1982 o l'Aznar del 2000. En això de la política els amors compten poc i manen els resultats electorals. I encara no s'ha vist cap governant espanyol que es dediqui a incrementar l'autogovern de Catalunya si no és que necessita els vots dels nacionalistes catalans
Benvolgut anònim,
Els "drets" de Catalunya, com tu dius, no es deuen circumscriure només al grau o nivell d'autogovern. Estendre drets civils o socials també ho deuen ser... D'altra banda, la reforma de l'Estatut forma part de l'oferta electoral de Zapatero que, com les altres, estic segur que complirà.
Per últim, el recolzament de CiU al PP desmenteix la teva darrera frase...
I el recolzament de CiU a González no?
Bé, jo parlava de l'any 96, es van suprimir governs civils (cosa que no havia fet el psoe), es va avançar en el finançament i es van desplegar els mossos.
Però el cert és que se'ls va acabar de seguida, la corda. El pacte Aznar-Pujol consistia en fer inviable cap reforma de l'Estatut, per exemple, en una etapa marcada pels contenciosos amb les autonomies al Tribunal Cosntitucional.
On són les balances fiscals(ara ja no servirien de res perquè l'estatut ja està fet, però està clar que l'absència de les balances ha estat molt ben calculada per Solbes per perjudicar els negociadors catalans i Catalunya)?
On és el castell de Montjuïc?
Pedro, traqnui, tot arribarà
Publica un comentari a l'entrada