En el viatge a Sevilla vaig llegir La España de los pingüinos, el darrer llibre del subdirector de La Vanguardia, Enric Juliana, que des de fa uns dos anys dirigeix la delegació del diari a Madrid, després d'una dilatada experiència entre la que es troben uns anys de corresponsal a Roma. D'aquesta experiència va nodrir-se per parlar breument en un acte del PSC del que vaig fer un post sobre el tema de socialisme i cristianisme. Aquest tema, per cert, també surt al llibre citat. Després en parlo.:
El propi diari ens va avançar un capítol el mes de gener. El País un altre, amb una presentació de Lluís Bassets. En Juan Valera també en va fer un molt bon resum al seu bloc. És, de fet, un llibre molt recomanable, a banda de molt ben escrit, la tesi principal del qual consisteix en dir que l'estat actual de crispació, a més de ser letal pel país, és perfectament superable, conciliable. Són molt interessants les seves tesis sobre les raons apuntades per a la crispació, des de les genuïnes dues espanyes fins als fets més recents de la política espanyola, així com la tàcticad'unir diverses informacions i reflexions per construir-les. Destaca també una reivindicació d'Espanya com tot allò que no forma part ni de "Madrid" ni d'una visió excessivament centralista que s'ha instal·lat a l'imaginari espanyol (cita com a referent, les televisions privades, on sembla que tot -especialment les sèries- passi a Madrid).
:
El darrer capítol és el que cita específicament el món catòlic per explicar quina és la composició actual de la societat espanyola, per intentar fer una teoria de com reacciona i perquè, partint del substrat catòlic i de l'evolució de l'Església (concretament, d'un magnífica carta pastoral dels bisbes bascos), així com d'enquestes i informes sobre tendències de la publicitat, estableixi la base d'ua teoria molt original sobre el perquè de tendències de fons del país on vivim. I un advertiment al PP i a Zapatero de no despreciar-les.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada