Canvi de Govern
:
No en vaig parlar, però em va agradar el canvi de Govern del President Zapatero, oportú, discret i concís. Un parell de setmanes més tard es produeix el canvi a la Generalitat que, d'una banda, em dóna esperances (parlo pels tres consellers socialistes, que són els que conec més o menys, i que em donen moltes garanties) i, d'una altra, ho lamento perquè crec que, també dels consellers socialistes, només en puc parlar bé, almenys de la seva relació amb la ciutat. També puc parlar bé de Milà, i segurament no tant bé de Carretero. Però tot això són impressions meves, que no valen gaire (si Maragall hagués de fer un Govern a la meva mida, pobre president), l'important és la idea que ja ha començat a treballar el Govern del nou Estatut, que amb el nou text no s'acaba la legislatura, ni molt menys, i que el millor encara és per veure. (Foto: EFE).
::
No en vaig parlar, però em va agradar el canvi de Govern del President Zapatero, oportú, discret i concís. Un parell de setmanes més tard es produeix el canvi a la Generalitat que, d'una banda, em dóna esperances (parlo pels tres consellers socialistes, que són els que conec més o menys, i que em donen moltes garanties) i, d'una altra, ho lamento perquè crec que, també dels consellers socialistes, només en puc parlar bé, almenys de la seva relació amb la ciutat. També puc parlar bé de Milà, i segurament no tant bé de Carretero. Però tot això són impressions meves, que no valen gaire (si Maragall hagués de fer un Govern a la meva mida, pobre president), l'important és la idea que ja ha començat a treballar el Govern del nou Estatut, que amb el nou text no s'acaba la legislatura, ni molt menys, i que el millor encara és per veure. (Foto: EFE).
Les paraules i les imatges
:
Vinc d'una esplèndida conferència de l'escriptor Vicenç Villatoro a l'Ajuntament, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, en la que ha reflexionat en veu alta sobre la falsa polèmica entre les paraules i les imatges. Les primeres, deia són útils bàsicament per a l'abstracció i les segones principalment per a la concreció, aquesta seria la conclusió, plena d'exemples. Per mi pensava en una conversa que vaig mantenir fa unes setmanes amb un altre blocaire, que em deia que li agradava, dels blocs, aquesta mena de diàleg entre les paraules i les imatges, bo i que hi ha alguns bloggers-lletraferits que ho blasmen. El complement i la diversitat de llenguatges és una de les característiques de la cultura actual i això, com deia el pintor Antonio López l'altre dia, ens dóna més llibertat que mai a l'hora d'expressar-nos.A casa d'en Rubert - I
:
"De fet, l'autèntica globalització fou la diàstole propiciada per la revolució industrial i el capitalisme fins a la seva culminació en l'aventura colonial. El que passa avui en certa manera és el procés contrari: el de la reacció o sístole d'aquest món colonial i les seves carnisseries del qual ens són servides per televisió i que, per més petroli que duguin, ja són tan clares com l'aigua."
:
Xavier Rubert de Ventós, Filosofia d'estar per casa, Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2004, p. 27
:
13 comentaris:
Encra que Karx Marx avui està estigmatitzat per quasi tothom ell va ser un dels primers crítics de la Revolució Industrial i, crec, que el primer crític de la globalització, de tal manera que en el Manifest Comunista llegim "Gràcies a l'explotació del mercat mundial...". La qual cosa s'ha assolit fins al punt que molts ja no saben on tenen el seu patró. Mentre que la seva apel.lació globalitzadora de "Proletaris de tot els països, uniu-vos!" resta com una utopia que no salva ni Internet. Ja sé que tot això sona ranci, però és la veritat.
Amic Albert, si recuperes els textos de GRUNDISSE, del jove Marx, i li treus les dates i alguna cosa més, tranquil·lament pot passar pels textos de l'informe FOESSA, o de qualsevol profe de sociologia (crítica) actual. Per això molts, fins i tot l'escola de Frankfurt (freudomarxista) li reconeixen a Marx la importància teòrica.
Ramon, com una opinió adversa, estic una mica decebut amb la remodelació de la Generalitat. Trobo un paral·lelisme del Govern Bush de fa unes setmanes.... i és cruel dir això.
Jordi
Amics, per portar una mica la contrària, alerta perquè no tot és sempre culpa de la globalització. Només cal mirar els països escandinaus; són els més oberts al comerç internacional, els més productius i a la vegada tenen una xarxa social de benestar molt potent.
Bé, últimament el model escandinau, sobretot Suècia, ha generat una onada de crítiques que han anat en augment.
- Albert i Jordi,
És curiós de veure com tot torna, i també com és d'actual certa anàlisi marxista.
- Jordi,
Jo també trobo algunes coses incomprensibles. Això no treu que l'aposta del govern sigui la que em sembla que he explicat.
- Cesc i Pedro,
Els propis suecs han anat adaptant el seu model, i corregint-lo.
Estem d'acord Ramon. jo em feia ressó d'alguns comentaris i editorials de premsa.
Potser s'ha de dir que el marxisme torna i així sona a moda. Pel que a mi respecte Jesucrist i Marx són dos homes que han fracassats perquè en dos mil anys quasi no existeix "l'home cristià" i amb 160 anys no existeix "l'home socialista". Marx no solament va fer una anàlisi, l'obra de Fromm palesa l'humanisme del seu pensament.
- Albert,
El la seva feblesa hi ha llur fortalesa, podríem dir.
Jo no dubto de llur grandesa -i la d'uns pocs més. El que m'empipa que llur grandesa ha servit no sols per a aprofitar-se'n -ja em conformaria si no més fos això, sinó per crear mort i sufriment (Inquisicions i Gulags). Ahir vaig visitar el Call de Barcelona i vaig saber que el 1391 van matar 100 barcelonins perquè creien més en al Torà que en l'Evangeli. Aquestes 100 persones són teves i meves
Albert,
És obvi que això no és cristià, en el sentit autèntic del terme. La persecució contra els jueus no té res a veure amb el missatge evangèlic, a no ser que aquest darrer s'hi manifesti en contra. Jesús estaria al costat dels jueus.
Estic absolutament tant segur que Jesús hauria estat amb els jueus, com Marx no hauria estat amb Stalin
- Albert,
No ve massa al cas, però aquí podríem fer una breu lliçó diem-ne teològica. Com que Jesús de Natzaret i Karl Marx són personatges històrics, no sabem què haurien fet, ens ho imaginem, però no ho sabem.
Els cristians, però, que hem fet de Jesús el Crist ressuscitat, creiem que aquests 100 jueus serien justament aquest ressuscitat.
No, això no. No m'interessa gens ni mica el que hagin dit, diguin o diran els teòlegs. El meu mestre és Erich Fromm, el qual equipara la teologia amb una forma de idolatria.
Publica un comentari a l'entrada