:
El bloc del no no només coincideix en el vot contrari al nou Estatut, sinó també en els eslògans. Sembla que el d'ERC serà “Diguem no” i el del PP, “Digues no”. Aquest cap de setmana també han triat el Maresme per iniciar la seva campanya del no, amb actes a un parell de poblacions de la comarca. Crec que aquesta casualitat demostra fins a quin punt és errònia l'estratègia del partit de Carod (o de Carretero), que contribueix exclusivament als objectius de la dreta més reaccionària donat que, en cas de guanyar el no, Catalunya es quedaria amb l'Estatut del 1979 per molts més anys, com a mínim. (Il·lustració, Peridis a El País d'avui).
:
El ala oeste i Nip/Tuck
:
Llegeixo que la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca (la passen per TV2 els dissabtes a la nit) ha deixat d'emetre's als Estats Units coincidint, en la ficció, amb la fi del segon mandat del president Bartlet. És una sèrie que, almenys pels que ens agrada la política, és molt interessant. Si pots fer abstracció del seu context, algunes de les trames expliquen més que cap tractat polític com funciona la presa de decisions en un determinat nucli de poder, de poder democràtic, s'entén. I sense fer escarafalls, sense atacar el nucli del sistema, posa de manifest les tensions personals, d'interessos contraposats, dels límits de les idees pròpies, de les aliances internacionals, etcètera. També m'agrada com tracta l'efecte de tota aquesta tensió sobre les persones que la viuen, fràgils com tothom. I s'aprenen algunes coses respecte al sempre massa denostat sistema americà, i a la forma de fer reunions o de tracta els temes en seu parlamentària. Total, m'agrada aquesta sèrie i he dit més d'una vegada que qualsevol dels seus capítols pot ser utilitzat com a material de formació de les persones que tenim responsabilitats polítiques.:
L'altra sèrie que m'agrada és Nip/Tuck (la fan a TV3 els diumenges a la nit), per moltes altres coses (la música, per exemple), però especialment per la manera tan bèstia com té de tractar, en situacions bastant extremes emocionalment, els valors més forts, els grans absents (però també els grans anhelats) de la sèrie, on el context d'excés, aparença (els dos protagonistes són cirirgians plàstics) i riquesa és clarament superat per la vida que hi emergeix conflictivament.
:
10 comentaris:
L'art de l'equilibri i l'art del possible; la política, però la realitat ens mostra que la ciutadania, potser vol una altra cosa que la que els dirigents polítics proposen.
El sentiment de poble no és pot sotmetre a l'art del possible, les persones busquen l'equilibri entre el que fan , el que senten el que pensen i diuen quan voten el que desitgen.
Si les persones, els individus no se senten lliures i ho desitgen ser, ja poden proposar el que vulguin els polítics, que sempre triaran els que els convingui. Si es té un sentiment de rebuig per l'Estat, la ciutadania s'organitza i s'aixopluga sota el paraigua que li dona més cobertura.
La solidaritat és un sentiment altruista que s'ha d'aplicar primer per un mateix i si et veus amb força donar la ma al proper.
Per créixer has de ser lliure.
Ramon, perquè vegis que entre nosaltres no tot és trifulca he de dir que també sóc un estusiasta de Nip/Tuck. Són situacions tant extremes que són fins i tot real. Magnífic!
Romaní,
Jo, l'únic que dic és que és bo que es posi de manifest que la política és un nucli de tensions. Tot el que no tingui lligam amb la realitat em sembla una mica d'"il·luminats", i la realitat és els desigs, sí, però també els interessos, les manies, etcètera. I s'ha de saber navegar per aquí, si vols, com dic, "baixar" a la realitat del que tu en dius "el poble" que, d'altra banda, deu ser el que proveeix polítics, no?
- Joan,
Massa versemblants no són, certament (ja ens agradaria, a vegades, no?), però m'agrada molt com prsenten els conflictes, que els trobo radicalemnt humans.
Ara toca No és el lema d'ERC.L'argument de que ERC votarà igual que el PP és sublim i inteligent.Com més el feu servir més mal us farà a vosaltres mateixos.O no heu votat amb el PP desenes de lleis contra les llibertats? No heu votat el mateix a la Constitució europa ?(sí,aquella que no reconeix els catalans sinó els hi parlem en espanyol).No ha votat el PSOE amb el PP contra el Pla Ibarretxe amb l'excusa que no tenia consens i en té més que l'Estatut d'Andalusia? No ha votat el PP i el PSOE un Estatut al País Valencià que consagra l'aniquilació de la llengua? Vinga,senyors...que votar amb el PP no pot ser tant dolent si ho fem una vegada enlloc dels centenars que hi fan els socialistes espanyols (inclosos els del PSC que no existeixen com a tals ni al web del PSOE ni per descomptat a Europa).El partit virtual que ens vol enganyar un cop més als catalans.
Com que l'Estatut es decideix a Internet i no pas a la televisió (Catalunya és un país modern),em penso que ho teniu clar!
- Anònim,
Em temo que, sigui quin sigui el lema, els únics que estaran contents amb un No són els del PP. Tot això que dius, és senzillament mentida. Ni la Constitució europea (votada a favor pels catalans)deixa de reconèixer-nos, ni l'Estatut valencià trenca la unitat lingüística (just el contrari, ho deixa en mans dels acadèmics). El Pla Ibarretxe, amb Zapatero s'ha pogut tractar al Congrés, cosa que el PP no volia. Deixa't estar d'excuses. Si guanyés el no, guanyaria Aznar i els que han muntat la campanya contra catalunya des del primer moment de parlar de l'Estatut.
L'institut d'estudis catalans reconeix que l'estatut valencià trenca la unitat de la llengua. No són acadèmics?
Si guanyés el no tindriem l'estatut del 79 i no passaria res. Ep, que jo no sé què votaré.
Posar a Aznar i l'Espanya negra per fer un xantatge als catalans ja no cola....i vostè sap que menteix quan es nega a reconèixer que el català no és oficial a la UE (i no ho és),quan justifica el pacte PP-PSOE al País Valencià que és un pas enrera en alguns temes que ens afecten també als catalans,o quan cínicament diu que el Pla Ibarretxe es va "tractar".Sí,es va tractar i li van dir que volien "consens".Un consens que a Andalusia no li cal.
I és que com que a Espanya saben que els catalans i bascos som igual que els portuguesos (és a dir,no som espanyols a la manera castellana) som sospitosos de tots els mals.
Si guanya el No hi haurà CRISI política.I s'acabarà amb una reforma constitucional.La resta és fer canvis per no solucionar res.
- Pedro,
L'acord per l'estatut valencià atorga a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (que, per cert, ja ha dictaminat favorablement a la unitat de la llebgua) la potestat lingüística. Va ser un acord difícil, no nego que ens hauria agradat ser més explícits, però la solucíó no trenca la unitat, sinó tot el contrari. Si gaunay el no, ens quedem amb un autogovern de baix perfil davant els andalusos o els valencians. Tu sabràs.
- Anònim,
Són l'Aznar i l'Espanya immòbil la que s'alegraran que Catalunya es quedi amb menys autogovern, desenganya't. L'oficialitat del català no correspon a la Constitució Europea, com bé saps. respecte al Pla Ibarretxe, em remeto als meus posts al respecte. Respecte a l'Estatut andalús, s'ha seguit escrupulosament la Llei, no així el contingut del Pla citat (que ja no reivindica ni el seu autor). No veig massa possibilitats de reformes territorials si una de les més emblemàtiques fracassa, especialment a Catalunya. No minimitzeu el "no" com fan Acebes i Piqué, si us plau.
- Núria,
A mi, Nip / Tuck em va començar a agradar per casualitat, quasi fent zapping. Diria que ho vaig explicar en un post.
A mi m'interessa quedar bé davant dels catalans, no davant dels andalusos.
- Pedro,
A mi també, per això vull un Estatut millor que el que ara tenim.
Publica un comentari a l'entrada