Ple de dijous i Creu Roja
El meu company Oriol Batista fa una bona crònica del Ple de dijous passat a l'Ajuntament de Mataró, que m'estalvia de fer-vos un comentari. Només cal afegir, com vaig avançar ahir, que el Grup Socialista va decidir votar en contra de dues propostes d'ERC, una de les quals (que condemnava l'apresament de cinc cubans als EUA però no deia ni mu de la situació dels presos polítics al país caribeny) va ser oportunament retirada. La segona, de suport a una plataforma de vocació unívoca, que no unitària, va ser desestimada. L'Ajuntament, amb el vot del PSC, ja havia mostrat el seu suport a les seleccions esportives catalanes en una altra proposta (molt millor i, aleshores, generosament acordada per diversos grups sota l'aribitragte de la mateixa ERC) el novembre de 2004. (Foto: capgros.com)
:
L'Oriol també en parla, però vaig intervenir en un altre punt on CiU i PP pretenien que la dotació de Mossos d'Esquadra a Mataró és minsa, quan ha estat sempre per damunt de la seva capacitat. Entre d'altres coses, vaig haver de recordar que el contingent del desplegament va ser fixat en un acord Acebes-Pomés l'any 2002. Em temo que ni el que diuen els professionals mereix el seu respecte. Em temo que val tot, fins i tot posar en dubte els pressupòsits bàsics de la seguretat per esgarrapar un vot.
:
Hi va haver altres qüestions: una important reforma pressupostària que inclou una forta injecció a l'economia local, un aval al TecnoCampus, una ampliació del pressupost del Mataró Bus, un nou avanç per a la construcció d'habitatges de la Generalitat a Mataró, etcètera. No cal dir que l'oposició va piular poc, en aquests punts.
:
Van piular més en d'altres, com en el malentès del Callao (justament, un grup de cases protegides pel Pla General Urbanístic que CiU-PP van blasmar) o com en la visió antagònica de dos grups de comerciants respecte al canvi de festiu on es pot obrir, en la que l'opció del Govern ha estat, d'una banda, en el camí del mig (un, enlloc dels 2 que preveu la legislació que CiU també va aprovar) i en el convenciment que obrir per una Fira (no és comercial, una fira?) és un gran impuls pel comerç urbà.
:
:
Avui he estat a l'acte en el que s'ha signat un important conveni de l'Ajuntament amb la Creu Roja de Mataró, del qual en dóna compte l'Alcalde al seu bloc. En aquest acte, l'entitat humanitària ha anunciat la concessió de la seva Medalla d'Or, l'any que ve, a la Corporació mataronina. No cal dir que són ells, qui ho mereixen tot.
:
Amigo i els transexuals
:
Estem tan acostumats de declaracions decimonòniques i un tant morboses dels bisbes espanyoles, que són una autèntica alenada d'aire fresc les realitzades pel Caredenal Arquebisbe de Sevilla, Monsenyor Carlos Amigo, en les que defensava la promulgació d'una Llei que doni sortides als problemes dels transexuals, tal i com preveu el programa del partit socialista i com, segurament, portarà el Govern espanyol a les Corts.
:
"L'assignació de sexe es fa per una inspecció simplement externa dels òrgans sexuals i se li assigna un sexe o un altre però pot haver-hi una persona que l'únic que tengui de dona o baró és aquesta aparença externa i no és la identitat d'aquesta persona", ha dit. És el de sempre, més enllà de la seva sexualitat, de la seva biologia, de les seves condicions de tota mena, hi ha la seva realització personal, a la que tothom té dret,sigui qui sigui. I aquest és, de fet, el missatge evangèlic, ras i curt. Volem bisbes sevillans!. (Foto: Conferència Episcopal Espanyola)
:
Escriure - IV
:
escribir
:
inutilmente
para ejercer lo inútil
para abrazar lo inútil
para hacer de la inutilidad un manantial
:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, pp. 78-79. Il·lustració: Retrat d'un artista (cantonada amb dues figures) (1971), de David Hockney, Col·lecció David Geffen.
Escriure - IV
:
escribir
:
inutilmente
para ejercer lo inútil
para abrazar lo inútil
para hacer de la inutilidad un manantial
:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, pp. 78-79. Il·lustració: Retrat d'un artista (cantonada amb dues figures) (1971), de David Hockney, Col·lecció David Geffen.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada