Per fi, un Govern pel sí a l'Estatut
:
La prioritat, ara per ara, és que el poble de Catalunya doni el seu vist-i-plau a l'increment d'autogovern més gran que mai haurà tingut Catalunya. I, amb tot el dolor del món, el Govern que impulsi aquest objectiu no pot contenir consellers que proposen just el contrari, després d'un procés intern, a ERC, que l'ha portat a prendre una decisió inequívoca en aquest sentit. Ni més ni menys.:
Crec que la decisió del President Maragall de cessar els consellers del no ha estat, sense embuts, una decisió patriòtica, que posa els interessos del país per davant fins i tot de la continuïtat del Govern. del Govern, tot s'ha de dir, que ha fet més feia i més polítiques socials en dos anys que els quatre anteriors de CiU. Això cal dir-ho amb orgull.
:
Però d'ara fins el 18 de juny, Catalunya i Espanya han de saber que el país i el seu Govern treballen sense vacil·lacions en l'objectiu de la millora de l'autogovern que proporcionarà la victòria del sí a l'Estatut, més recursos i més capacitat per la millora del benestar dels ciutadans i ciutadanes, cosa que qualsevol partit d'esquerres hauria de dfensar. I la derrota dels que volen veure minvada la força de Catalunya, que no han parat ni pararan de fomentar l'anticatalanisme. Ara toca l'Estatut, més que mai, no ens despistem. Ara el patriotisme i demà el partidisme. O sigui que d'ERC i de tota la patuleia ja en parlarem després.
:
Pels àvids que avui em preguntaven si a l'Ajuntament de Mataró l'alcalde pensa cessar els regidors d'ERC, he hagut de dir una obvietat: que ni té res a veure amb Mataró, aquesta crisi, com no va tenir a veure la constitució de l'actual Govern amb la generalitat ni amb res. Que la coalició tripartita de Govern, a Mataró, va bé. I que, a no ser que ERC decidís el contrari als interessos de Mataró i del Govern en una d'aquestes assemblees que munten, tal i com ha passat a Catalunya, la seva aportació és molt vàlida i benvinguda a la majoria d'esquerres.
:
Escriure - IX
:
en mi interior barrunto el gran estruendo
:
Escriure - IX
:
en mi interior barrunto el gran estruendo
todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos
:
(...)
:
escribir
:
porque crujen las rodillas
y hay como un sueño
esperando ser soñado
justo detrás del dolor
:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 85. Il·lustració: El Greco, Pietat, (1587-97), Col·lecció Stavros Niarchos, París.
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 85. Il·lustració: El Greco, Pietat, (1587-97), Col·lecció Stavros Niarchos, París.
:
13 comentaris:
Per fi, la sociovergència de la que dubtaves, (en un post ferotge inusitat en tu i amb evidents cops baixos), per fi tenim una Catalunya socialista (ista, ista, ista), per fi us podreu ajuntar tranquilament amb els de "Mas President, Catalunya independent", per fi tindreu el soport de la Dreta, per fi callareu i no direu que Esquerra no és d'esquerres, per fi us heu carregat a n'en Maragall, per fi us heu carregat un pacte entre semblants però diferents per governar diferent aquest país, per fi heu fet el joc a la tenebra, per fi heu fet content als que atacaven des del primer dia aquest govern, per fi heu liquidat la il·lusió i arriba al poder la mediocritat i el tranquimazin, per fi us donaran les gràcies els qui tenen por i els que estan contents amb qualsevol cosa. Per fi heu ajudat a fer que cada vegada hi hagi més gent que detesti la política, i a tots els polítics. Finalment us heu tret la careta.
Enhorabona per la part que et toca doncs, company.
Jo mentrestant, em quedaré pensant que en ocasions, com els clàssics del bolxeviquisme, "quan pitjor, millor", i faré tot el possible, com a militant de base i com a membre del Consell Nacional d'ERC, que tot plegat no es torni a repetir. No puc desitjar sort, ho sento.
Una pena, la veritat encara no sé de que estàs tant content.
Sense rencor, però sense alegria.
Hosti, Ramon !
Parlar ara de "patriotisme" i de deixar ara el "partidisme" per demà, em sembla una autèntica passada !!!!!!!
Això és un campi qui pugui i cadascú fa la seva feina.
I ja callo... que ara de política, fins Nadal, ja només queda en mans i en boca
dels partits i quadres polítics.
Jo procuraré tapar-me una mica les orelles i reservar-me un parell de diumenges per dir la meva.
Vinga ... la "batalla" serà dura !
Bona feina !!!!
Dissabte 20 de gener el PSOE dóna suport a Zapatero perquè tanqui l'Estatut. El mateix dia es reuneix amb Mas a la Moncloa i consumen la retallada. Vegeu què en diu Rodriguez Ibarra:
"El president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha dit avui que està "francament content" amb el resultat de l'acord entre el Govern i CiU sobre l'Estatut de Catalunya "perquè els nacionalistes han perdut", ja que no han aconseguit cap de "les coses diferencials que van plantejar".
En declaracions a EFE, Ibarra va destacar que queda clar que només hi ha una nació: l'espanyola, "la resta són nacionalitats o regions", mentre que en finançament tampoc s'ha aconseguit un sistema bilateral, al marge de la LOFCA, "on ells cobraven tots els impostos".
Quant a la creació d'una agència tributària única per a Catalunya, entén que no existirà, ja que hi haurà dues agències, una que cobrarà els impostos cedits o propis de Catalunya i una altra, l'estatal, "que ha existit, existeix i existirà". Respecte a competències exclusives, assegura que les que recull l'acord "estan totes dins de la Constitució", de manera que entén que els quatre punts "més conflictius" de la reforma "s'han resolt en contra de les tesis nacionalistes".(Avui, 23012006)
hi ha quelcom aqui que no entenc. El gobern no es de tots els catalans inclos ERC i el PP?. Pot el gobern dir que aposta per el "si"?. Pot fer propaganda? No tindria que gobernar i mirar de convocar a participar?. Recordo la campanya del referendum, us recordeu, la del "habla pueblo habla"? imagineu la que s'hauria armat si la campanya hagues sigut "habla pueblo habla y sobre todo di que si"? Quin escandol heu montat...
- Joan,
Francament, no sé on són la ferotgia i els cops baixos al 'post' que cites, una breu aproximació als motius ocults que a mi em sembla rodegen l'estratègia de la direcció d'ERC qui, no ho dubtem, amotllant-se a la decissió de la seva militància, han canviat el seu parer fent que el partit adopti posicions que fins fa poques setmanes (quan l'Estatut ja sabíem tots què icloïa) eren titllades de col·laboracionistes amb el PP. Aquesta decisió i no cap altra ha estat la que ha portat a cessar els consellers que haurien d'haver fet campanya contra l'Estatut. Crec que és ben lògic. Lògic si no volem que la política sigui tot el que porta a no moure res al marge de le sopcions que es prenen, que és el que jo crec que fa mal, de la política. Ho podeu vestir com vulgueu, però això del "com pitjor, millor" és l'estratègia a la que us ha arrossegat el PP, que està esperant amb candeletes que guanyi el no. Allà vosaltres. Seria la primera vegada que guanyen les tesis del PP a Catalunya... de la mà dels que no podeu viure sense ells, potser?
- Tristany,
Si tot el problema fou la foto del mes de gener (hi ha fotos abans, també amb Mas, recorda-ho), per què aleshores ERC no va decidir el "no"? Per què ha hagut d'esperar a que la militància els desacrediti? Alguns hem fet la feina d'aproximar els sectors més llunyans... l'ha fet ERC? Bé, del resultat d'aquesta no-feina surten els "no" dels militants d'ERC.
- Jaume,
El Govern no és un simple administrador, és un actor polític. Els seus membres han d'estar d'acord amb els projectes que s'impulsen al país i diria que l'Estatut és important, no? No t'enganyis i mira les hemeroteques a veure qui és l'autor dels escàndols. En política, com en la vida, no tot s'hi val.
Qui, que no es conformi amb misèries, es pot creure que l'estatut contingui res realment important quan ni tan sols ens cedeixen l'aeroport de la capital de la nació? Perquè guanyi Zapatero (i Mas), ha perdut Catalunya.
- Anònim,
Si creus que aquest Estatut nou porta misèries, és que deus anar molt ben servit... O et refereixes al vigent? Doncs el vigent sí que el va votar ERC...
- Joaquim,
Disculpa, te m'havia passat...
Crec fermament que pels interessos partidistes a curt termini, no sé si és bona una decisió tan arriscada (només cal veure la cara dels de CiU... aquests que van aplaudir l'Artur Mas el dia després de les eleccions....). Però des d'un punt de vista de la fermesa dels que tenene conviccions, sí. Crec que tot té un límit.
Es veritat, que un dels propers eslògans electorals serà "Vota Artur Mas, vota PSC"?
Prefereixo vota Paqual Maragall, vota Erc.
això de consultar les hemeroteques ho dius per allò de l'"apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña"....?
- Pedro i anònim,
Les eleccions al Parlament ja vindran, ara toca Estatut. No us confongueu. Potser, després, la pregunta serà que quin serà el candidat d'ERC, poster, ja que és el partit qui ha votat contra les tesis de la direcció. Però, de fet, no és pas el meu problema...
- Núria,
I així ha estat.. Una Comissió del Parlament i la Comissió Cosntitucional han aprovat el text, enmig d'unes regles del joc acceptades per tothom. Jo em referia a declaracions de no fa ni un mes, en les que carod i Puigcercís deien que votar no era votar contra Catalunya.
El Conseller Nadal, en entrevista de l'11/5 amb Mònica Terribas es manifestava esperançat que tot seguit de l'aprovació de l'estatutet, el govern espanyol començaria a fer lleis de desplegament. L'Antoni Gutiérrez, d'ICV, a l'Àgora de 15/5, se li va escapar que calien desplegar 25 o 30 lleis un cop aprovat l'estatutet. Sabeu què vol dir això?
. que la majoria de les teòriques competències que se'ns traspassen (comproveu-ho) han rebut un lleuger afegitó: "d'acord amb el que disposi la llei corresponent". Llei que ha de ser aprovada per les Cortes espanyoles -quin nom més adient!- i que pot ser canviada per unes altres Cortes amb més "cortes".
El NO és molt important per al SI: la majoria dels pocs punts importants que han quedat a l'estatutet estan pendents de lleis estatals. Com més fort sigui el NO més pressió sobre els que continuaran decidint per nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada