Cremem, que ve l'estiu

Avui, revetlla de sant Joan, tinc una orella pendent del telèfon. Amb un risc d'incendi alt, amb un operatiu de bombers, policies i voluntaris desplegat (des d'aquí, una abraçada), amb desenes de fetses, fogueres (controlades), revetlles i alguna altra cosa incontrolada (per això especialment tant d'operatiu...), és una de les nits en la que els agents de seguretat treballen més. Cada any més ben preparats, això sí.

:

Aprofitarem la revetlla de sant Joan per cremar algunes coses. Convindria que els envejosos que practiquen la caça de l'home amb presidents d'associacions de veïns apreciats i estimats o responsables polítics del nou Govern perfectament preparats, aquí a Mataró, s'ho fessin mirar i cremessin la mala llet. Viuran millor sense úlceres. En fi, que l'Eulàlia Mas (foto) ha entrat a treballar a la secretaria General de Joventut de la Generalitat com a responsable de Programes, i això m'omple d'alegria, sincerament. Té les coses clares i és molt treballadora, ho ha demostrat molt sovint.

:

I tot cremant podríem reitar els versos que, amb molta gràcia, s'ha inventat en Cinto Amat per acomiadar Maragall (tan bons com els que va dedicar a la victòria del sí), els que ens ofereix Manuel Mas de la mà de Serrat i els que avui ens brinda en Jaume Subirana de la mà de Tomàs Garcés. Potser també per acomiadar Maragall. I per donar la benvinnguda a l'estiu, que és el que ve després de la primavera, que és el que s'assenta després del foc de Sant Joan.

: