Foto: El Mundo (arxiu):
Els dos partits que defensaven el no al referèndum i que, per tant, va perdre'l clarament, actuen de forma diferent, cadascun des del seu cantó d'una campana de Gauss que té extrems molt escitats però també molt limitats. El PP, per exemple, es refugia darrera la peregrina idea que l'abstenció s'ha de comptar com a vot contrari (si fos així, Aznar no tindria legitimada la majoria del 2000, donat que només el va votar un 30% del cens), m'imagino que amb la intenció de representar el conjunt del no, de retenir aquests votants, i de perllongar el debat de l'Estatut més enllà de la data del referèndum, a veure si arreplega algun vot més a les espanyes... Aquesta posició, òbviament, l'allunya encara més de la centralitat de la qual, de fet, se n'han volgut despenjar. I, per tant, l'allunya de les possibilitats d'arrossegar els vots moderats, un risc que, a la vista de la possible desmobilització del vot més radical, sembla que no volen córrer. L'única pregunta és què hi fa, doncs, Piqué? I l'única resposta que se m'acut és que volen tenir un candidat presentable per fer de conseller en cap d'un hipotètic Artur Mas president, en el cas que CiU i PP sumessin majoria, com ja va passar el 1999. I, no ho dubteu pas, si sumen, pacten. Sempre ho han fet, fins i tot quan van dir que "mai" no ho fairen.
:
En canvi, l'altre partit, ERC, si els passos que fa hores d'ara són ferms i són percebuts així per l'electorat, malgrat que segurament ha estat el que ha tingut més votants fent-li el salt, tinc la impressió que pot recuperar-se millor. Però veurem. De moment, aquest passos, deia, fan bona pinta. Tenen la humilitat de reconèixer la derrota i de respectar sincerament la voluntat del poble català (només faltaria, en un partit autodeterminista...). Els resultats de la deriva imposada per les bases i alentada pels sectors més radicals (i incòmodes amb el fet de governar) són llegits com un fracàs, com un pas enrera en tots els sentits: el risc de situar ERC, de nou, en un àmbit marginal de la política, de llençar per la borda l'experiència de govern, de regalar a CiU l'única representativitat de l'espai nacionalista, de no participar en una política de reformes de la qual han estat un dels impulsors, etcètera. Però no hi ha massa temps. Reorientació estratègica, assentament del lideratge (compte, aquí hi ha més riscos que els que veiem), percepció clara de l'electorat que aquesta vegada no els fallaran, que aquesta vegada se centraran en governar amb els ets i uts del que significa aquesta paraula.
:
12 comentaris:
Era normal que hi hagues abstenció. Tothom sabia que aquest Estatut sortiria refrendat. Perque trencar un dia de platja per anar a votar el que ja saps que sortirà?
Encara han tingut sort els del 'no'. Si tothom que estava a favor del 'si' hagues anat a votar, la seva derrota hagues resultat encara més aclaparadora del que ha estat.
Els socialistes esteu obligats a fer autocrítica, doncs no heu movilitzat els vostres electors.
per cert, em pots dir quina part del lema explicava l'estatut?
La llei de partits la vas votar tu amb el Pp Ramon.
Que jo sàpiga Ciu també es va sumar al teu partit per governar a Espanya, mal que et pesi.
- Xavier
Jo també ho penso.
- Pedro
Vaja, les proporcions entre el sí i el no en llocs on el vot es reparteix entre el PP i el PSC són idèntiques a quan hi ha eleccions. No s'ha mobilitzat tot el vot possible, potser no, però déu-n'hi do. La part que resumia l'Estatut era "Sí: guanya Catalunya".
- Anònim.
Bé, jo no, encara que l'aprovo (crec que ha estat clau pel procés que vivim ara, per exemple) i trobo que és un exemple de com, quan el PSOE era a l'oposició, plantejava acords amb el Govern i finalment els signava, mal que els pesés. Jo no critico que CiU faci pactes, sinó que faci el contrari del que promet. I acostuma sempre a pactar amb el PP a canvi d'obtenir el poder.
Sempre menys de l'any 80 al 96 i del 2003 al 2006 no?
És a dir, que NOMÉS del 96 al 2003 no?
Podriem dir que nomes pacten amb el Pp quan els socialistes fracasseu i perdeu les eleccions no?
Recordo un tal Reventós que va rebutjar pactar amb ciu.
Anònim
Sempre que ha fet falta, no t'enganyis. A la Generalitat i als principals ajuntaments on CiU té l'alcaldia. El PP sempre ha optat per CiU i Catalunya n'ha pagat el preu.
La diputació de Girona també?
Per l'últim anònim. Diguem que CiU sempre que pot pacte amb el PP. I si no pot fer-ho amb cap altre partit, com última opció, ho fa amb el PSC. Per tant PP primera opció de CiU. PSC última.
Pedro, tothom que ha volgut reflexionar sobre el seu vot amb informació, ha pogut fer-ho. De fet, s'ha repartit l'Estatut a cada casa. Jo me l'he llegit i s'entén facilment (Es llarg, això si). Amb una horeta et fas una lectura bastant profunda del que t'interessa. Per tant qui ha necessitat informació per reflexionar el seu vot l'ha tinguda. Que no ens vinguin a dir els que es senten culpables de la seva abstenció que ha estat per falta d'informació.
Per altre banda, respecte a l'abstenció, hi han diversos anàlisis, però el que em sembla més lógic a mi, es que la abstenció es proporcional al grau de certesa que te un resultat. Aquest referendum estava relativament clar que sortiria el 'si', però malgrat tot hi van haver dos partits (els perdedors), que demanaven el 'no' y això va fer que encara s'arribés al 50%. En el de la Constitució Europea només un partit va demanar el 'no' al conjunt d'Espanya i l'abstenció va ser superior. I com exemple màxim al referendum de l'Estatut de Galicia, tots els partits demanaven el 'si' i la participació va ser del 28%. Per tant quant més acord hi ha sobre un resultat, més es desincentiva la participació. Això es el que ha passat majoritariament (la realitat es poliédrica, malgrat tot).
Xavier, el que em sembla pornogràfic és que en Ramon es dediqui a donar la culpa de l'abstenció ÍNTEGRAMENT a Ciu,ni es plantegi ni se li passi pel cap que potser ha estat culpa seva(de qui?dels socialistes?) quan veiem que on més abstenció hi ha és on guanya el Psc, i a sobre digui que ell ha fet molt, quan el seu lema de campanya ja era d'una baixesa moral que feia riure.
- Pedro,
Pornografia i baixesa moral són paraules sempre a la boca dels que es consideren millor que els altres. No serà el teu cas, espero.
Pedro, no tens raó, ho sento. El PSC es el que ha fet un esforç més gran en aquesta campanya, no hi tic cap mena de dubte.
De totes maneres per acabar d'entendre el fenomen que expliques et recomano que miris les series de votants (per partits) i abstencions en diferent tipus d'eleccions per entendre-ho millor.
Per cert, per qui no li agradi el PP, capgiraré la truita. Entre CiU i PSC, l'únic partit que segur que mai pactarà amb el PP, es el PSC.
Així que qui vulgui assegurar-se que el PP no tindrà cap conseller la propera legislatura del Parlament, ja sap el que ha de fer. Som els únics amb posibilitat de governar que mai pactariem amb el PP.
JAJAJAJAJAJAJAJA
sISPLAU.
Senyor Cugat, oh grandiós hipòcrita, això m'ho explica a València i Balears, on les delegacions del psoe, el SEU partit, han pactat amb el pp.
Ha guanyat el Pp.
Entre Ciu i Psc, el partit que més similituds té amb el Pp és el Psc, esteu d'acord en no cedir aeroports, a condmnar-nos a la LOFCA, a donar-nos el cafè de sempre.
Publica un comentari a l'entrada