Vots vs. arrogància | 'Valors' | Construir un lloc

En campanya - IX
:

:

L'arrogància del front del no és tanta, la mala llet acumulada, tantíssima, que és lògic que siguin rebuts als mercats amb crits. Òbviament, el PSC no és partidari d'aquestes rebudes (i molt menys el qui les organitza, com malèvolament ja han dit els del PP). Però cal dir que hi ha un dia, el proper 18 de juny, que els hi podrem tornar tot crescut i augmentat amb la nostra única arma possible: els vots. Alesores sabran com les gasta, Catalunya. Amb un sí clar i contundent contra un no arrogant i negador.

:

Un altre front d'arrogància són els que volen atribuir-se l'opinió de tots els cristians, dient mentides, per situar-se contra l'Estatut, i que avui han celebrat una reunió per dir-ho. Són els que s'han oposat sempre a qualsevol reforma, els que s'oposen a l'ampliació de qualsevol dret i els que són més papistes que el Papa, mai més ben dit. Per això, com deia ahir, ha sorgit una iniciativa que demostra, en primer lloc, la pluralitat de l'Església catalana. I, en segon lloc, que no hi ha motius critians per oposar-se a l'Estatut, potser fins i tot en trobaríem per recolzar-lo. En tot cas, vivim sense contradiccions un sí amb la nostra fe, molts, m'imagino que la majoria...
:
Valors 'ataca' de nou
:
Ja ha sortit el número d'aquest mes de la revista Valors, dedicat en bona part a la mediterrània (amb entrevista a Sami Naïr inclosa), però en el que també hi ha articles molt bons. Un d'ells, el primer de tot, de Josep Lligadas, molt similar al que ja vaig comentar. Realment, és una revista que val molt la pena, especial per aquells que no es conformen amb les aparences i van darrere els perquès de les coses. Encara que no els trobin... Podeu consultar hemeroteca, subcriure-us o rebre un exemplar gratis. Aquí a sota teniu la meva modestíssima aportació.
:

Construir un lloc *
:

:
Tenim la sort, els mataronins, d'haver acollit a principis de maig un taller de l'artista visual japonès Tadashi Kawamata (Hokkaido, 1953) i de poder contemplar el que n'ha sortit, a l'era de Can Xalant, una masia que ha d'esdevenir lloc d'encontre de creadors experimentals. La peça és el resultat del taller 'Arquitectures Temporals' que l'artista japonès va conduir durant sis dies en col·laboració amb una vintena de persones. Kawamata dirigeix la Triennal de Yokohama des de l'any passat. D'entrada, em sembla molt bona idea el fet que hi hagi un espai de trobada amb artistes que, probablement, no havien ni sentit mai a parlar de Mataró, almenys com a lloc de creació artística.
:
Potser per això el japonès, quan va mirar què tenia al voltant, fàbriques i tallers del polígon Pla d'en Boet, va decidir muntar l'estructura amb productes d'aquestes mateixes factories: fusta i ferro. El resultat en fou un lloc, una mena de cabana, que permet també de passejar-s'hi per dins, de mirar el paisatge (el mar, la carena, la ciutat, el tren) o d'estar-s'hi tot veient el cicle del sol. La instal·lació hi serà fins ben entrat l'estiu, cosa que permet de disfrutar-ho però, també, ens diu que es tracta d'una peça efímera. Tot plegat, la fa viva: nosaltres hi podem interactuar, resta sotmesa al pas del temps i mor. Una mica menys "artística", potser, si és que l'art és allò que dorm als museus. Relativa, al cap i a la fi.
:
Però aquest relativisme, així com l'ús de materials propers i en principi no destinats a l'art, ens transporta també a la possibilitat d'endinsar-nos en el procés artístic de l'art oriental i, més concretament, el japonès. L'art oriental basa la seva profunditat justament en l'experiència de la seva realització, més que en la forma, sobretot en el retruc interior i meditatiu d'aquesta experiència. I l'art japonès, com podem veure en les tasses de te de l'escola de Shino, per exemple, es diferencia del seus veïns en la recerca de la bellesa en les formes inacabades, de mantenir el color del mateix material amb què estan fetes les peces, amb la idea que la peça esdevingui única i que parli de nosaltres mateixos.
:
A la cabana de Kawamata, com ja haureu deduït, el protagonista és aquell qui s'endinsa dins la peça, aquell que experimenta, aquell que veu refets en lloc (lloc profund, lloc sagrat) elements industrials que no mereixen massa atenció. I, malgrat tot, el lloc es desfarà. La vida és efímera, els llocs que fem i ocupem també, i tornarem a ser de l'argila que ens va fer.

• * Article publicat a la revista Valors (juny 2006)
• La instal·lació es pot veure a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, al carrer de Francesc Layret, 75 (08302 Mataró). Tel. 93 741 22 91 Fax. 93 741 22 93
• Foto: Lluïsa Júlia, capgros.com.