Darrer dia de Santes | Sergio

Només tinc uns minuts perquè, certament, no tinc massa temps de posar-m'hi, avui, el darrer dia de la Festa Major. Després de tenir el rècord de parelles, ahir, al Ball de Requisits, que em permet treure un cop l'any la meva vocació frustrada de ballador d'envelats (ho deuria ser en una altra vida, això...), també em toca tocar ballar amb la lletja i desfer algun malentès. Les Santes són, per molta gent i per mi també (i abans de ser regidor també) una barreja de plaer i de tensió, d'intensitat i de relax, de soroll i silenci, de festa i de feina, una mena de teràpia de resistència del sistema muscular, coronari i nerviós alhora. Però no em queixo: així ho he triat i deu ser fruit d'una altra vocació frustrada, ara no sé en quina vida era, bé de surfista o d'alguna altra cosa menys confessable. Agafem-nos-ho amb humor. (Foto: Sergio Ruiz)

:

Deixeu-me unes ratlles, però, per un elogi desmesurat al fotògraf Sergio Ruiz, que enguany exposa (i fins demà) a l'Ateneu Caixa Laietana la seva particular visió de Les Santes, amb el material de l'any anterior. Fins fa poc no vaig poder acostar-m'hi i trobar-me amb un treball interessantíssim tant de les experiències personals (els primers plans, per exemple, amb cares, peus, mans o dits que ho diuen tot) o experiments estètics propers a l'expressionisme (la llum, el cel, el foc...). En Sergio, que el coneixem bàsicament en la seva faceta de reporter gràfic, amplia notablement els seus registres i ens confirma el que molts temíem: que tenim un gran artista. Només us queda demà per acabar-ho de disfrutar. I val la pena de fer-ho presencialment, ni que sigui per gaudir de l'aire condicionat patrocinat per la nostra genuïna Caixa d'Estalvis.

: