:
Ahir a vespre, abans d'un acollidor sopar al carrer de Prat de la Riba, que estan de festa, vaig assistir a la inauguració de Ca l'Arenas, un centre per mostrar l'art mataroní, tan el que resta amagat en un quantiós fons d'art com el que s'està fent avui, i per practicar-hi activitats complementàries. El centre just davant de l'antiga casa Coll i Regàs, una emblemàtica obra de Puig i cadafalch seu de la Fundació Caixa Laietana, en un altre casal fet per l'arquitecte rival, Emili Cabañes. És, en definitiva, a la casa dels germans Arenas, en Jordi i en Jaume (aquest darrer, em va aguantar entre aprenia i practicava el poc que sé de dibuix i pintura des dels 7 als 14 anys, és a dir, fins el seu òbit), cedida a la mort del primer, ara fa vuit anys, per l'objectiu que ahir es complí. La història de la deixa no ha estat senzilla, però ha valgut la pena. Ahir, l'Alcalde Baron donava algunes claus i oferia un ventall molt just d'agraïments.
:
:
:
Temps hi haurà per comentar l'embolcall, una restauració magnífica i ampliada pels requeriments del que s'hi ha de fer , ntre ells, ser la seu del fons d'art, nodrit a l'abast per una part importantíssima de la deixa. I també, segurament (i aquí hi ha opinions més contradictòries) de la concepció de la seva gestió i ús, de la qualitat de les propostes que s'hi exposen i, m'atreviria a dir, de la seva rendibilització. Una peça és artística, de fet, quan entra en contacte amb la percepció sensible de qualsevol persona. De fet, actualment, la democratització de l'art (amb les seves servituds, diem-ne, industrials) fa més palpable que mai això de qualsevol persona, i ha de ser així, que tot això no resti tancat en el privilegi d'uns quants. La pròpia evolució de l'art contemporani respon a aquesta tensió. D'una banda, qualsevol cosa pot ser un objecte artístic, alemnys des de Duchamp. I d'una altra, el llenguatge artístic malda per no ser qualsevol cosa, per l'originalitat i per l'experimentació del llenguatge, que fan que, potser, no qualsevol pugui llegir-lo. El que no s'entén és també una categoria artística. És un repte.
:
De moment, s'hi poden veure unes quantes propostes. L'espai, bo i no ser immens, és molt sofert. Mereix una visita. Obre la temporada amb una exposició llarga sobre el retrat amb peces del fons mataroní i d'altres més curtes també al voltant de la idea del retrat, tant del fons Arenas com d'altres autors mataronins i propostes contemporànies. Aquest diàleg, d'entrada, és enormement suggeridor. (foto: Joan Salicrú)
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada