:
Avui, l'Antoni Puigverd recordava a La Vanguardia el llibre de Hannah Arendt, Eichmann a Jerusalem, la tesi del qual resideix en què el mal pot residir rera l'aparença de la normalitat. Sempre m'ha fet gràcia qua, en apresar un terrorista o en fer-se públic un parricidi, alguns dels veïns diessin, estranyats, "semblava una persona normal" o "mai no ho hauria dit". I és que, encara que sovint l'excessiva confiança humanista provoca la disfressa tenebrosa i repelent dels dipositaris del mal (o, com en els dolents de Batman, ridícula), el cert és que el mal pot conviure perfectament amb la bellesa, amb certes virtuts i, segurament, amb el bé o algun tros de bé. I aquesta decepció dels clàssics, per als quals aquesta convicència és gairebé impossible, queda compensada per tots aquells que han volgut assumir el mal, donar-lo per descomptat de la nostra existència, prevenir-lo i combatre'l fora i dins d'un mateix.
:
Ara Zapatero haurà de negociar amb Eta. S'han complert les condicions expressades a les Corts espanyoles a tal efecte, potser conscients que, tan sols assumint una visió diem-ne menys clàssica (menys Marlaska, menys Rajoy), seria possible destriar un camí de pau. Només endinsant-se en un món fosc i brut, parlant amb gent indesitjable, embrutant-se una mica les mans, podem fer que les virtuts aparents, que la bellesa aparent, acabi un dia marcant condicions, posant límits, al mal desbocat que corre per les entranyes d'aquesta gentussa.
:
I, al revés. En uns llocs es recondueix la barbàrie i en d'altres es pot reprendre, com un d'aquests focs que tenim a l'estiu. Massa brolla seca, poca pluja, massa vent. Un sol llumí o una burilla mal apagada, o la brasa de l'anterior foc que entrelluca i reprèn l'avanç inexorable de l'incendi. Talment, el brot violent que anem covant troba, un dia, una explicació, una justificació, una bandera a la qual seguir. Una excusa per seguir cultivant-se i creixent fins ocupar el conjunt de les entranyes amb tota impunitat. Refer els camins del mal és una tasca complicada, ho veurem. Però prevenir-los esdevé tot un repte. Per més riure que facin pintats com Jocker.
:
5 comentaris:
Per aconseguir la pau sempre és millor embrutar-se les mans en el diàleg en la calç viva
Això de la normalitat dels assassins la tenim ara amb aquesta suposada dona que ha escanyat a tres dones d'edat soles a casa seva. Segurament aquesta "bona dona" li obrien la porta.
Ramon,
En el col-loqui d'ahir al Agora (Canal 33) vaig comprovar com aquest mal de què parles té derivacions perverses en altres persones, com ara l'actitud d'enquistament que produeix.
Molt bon post, Ramon. Molt bon post
- Anònim,
No en tinc experiència, però diria que l'efecte de la calç viva a les mans és molt pitjor que un simple embrutiment. Val per la primera i per la segona intenció.
- Albert,
Tens raó. A vegades, però, això creix de forma impeceptible, i arriba a dominar bona part de la societat. Mira, si no, l'Alemanya nazi. O l'"enemic del poble" d'Ibsen. Sovint hi ha un entorn pervers que ho justifica tot, que ho entén tot, que és incapaç d'obrir els ulls, perquè la barbàrie acull. dóna certes seguretats i, especialment, vehicula pors i violències que, potser, no sabríem com atendre.
- Cinto,
No ho vaig veure, però m'ho imagino.
- Donaire,
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada