Foto de la sèrie "My Boston", de Zhang Huan (2005)
:Aquesta disjuntiva és la que plantejava en un excel·lent llibre* on recuperava la memòria Jorge Semprún de la seva estada i posterior alliberament del camp nazi de Buchenwald. Deia Semprún, a qui la visita unes dècades més tard li va inspirar el llibre, que l'escriptura l'hava salvat de la mort en vida que havia experimentat internat en aquell infern. L'escriptura, i pensar que hi havia valors més importants que la pròpia vida, l'havia tornat a la vida, l'havia permès d'assumir l'horror, molts anys després, en aquesta carn condemnada que, ves per on, glatia. Sempre penso que la seva sentència només val si la vida és l'escenari d'aquests valors. La teva o d'altri, massa morts hi ha hagut per prendre's la vida instrumentalment.
:
Escriure potser té també la utòpica pretensió de posar ordre a la vida, encara que sigui fugint-ne, revestint-la o imaginant-la d'una altra manera. O per portar a passejar unes quantes coses de dins "para que el agua envenenada / pueda beberse"**. Llegir també és això. Els que som golafres de mena no pararíem de llegir. Gimferrer es preguntava que "si, doncs, ho demano tot als llibres, ¿no és pequè els demano, de fet, allò que els altres homes demanen a la vida?"***. En canvi, Irving explica com "Natasja Frederiks deia que la preferència de Harry per les novel·les era 'escapista', però Harry creia fermament que era Natasja la que volia escapar-se del món amb els seus assajos idiotes plens de fantasies sobre com canviar-lo!"****
:
Veieu? Recorrem als llibres, als nostres llibres, per explicar-nos millor, a risc de quedar pedants, quan a la mínima ens haurien d'ingressar en un centre de desintoxicació. Llegim per plaer, a vegades patint. Llegim per ser assassins o herois, per ser els millors amants o els pitjors, per aprendre i per desaprendre, per veure com som i per blasmar-ho o omplir-nos de goig; llegim per poder articular una mínima conversa interessant i fem el ridícul; llegim per fer i per deixar de fer. Llegim per lligar i per deslligar. Però la vida, la que experimentem a la intempèrie i la que experimentem a l'interior (tot és experiència) seria molt pitjor sense llibres, em temo. I encara més si el llegir ens fes perdre l'escriure, ja m'enteneu.
:
:
* Jorge Semprún, La escritura o la vida, Ed. Tusquets, Barcelona, 1995.** Chantal Maillard, Matar a Platón, Ed, Tusquets, Barcelona, 2004 (vegeu fragments en aquest bloc).*** Pere Gimferrer, L'agent provocador, Ed. 62, Barcelona, 1998 (2).**** John Irving, Una dona difícil, Ed. 62, Barcelona 1999.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada