La revista Valors, revista de pensament sobre l'actualitat dels valors (no intel·lectual, diuen, ni confessional, asseguren) editada a Mataró per tot el món, ha estat notícia per dues aparicions: Una, la d'una entrevista a un dels seus directors, en Joan Salicrú, també blocaire, al Full Dominical de l'Arquebisbat de Barcelona, diumenge passat. Li pregunten la típica qüestió sobre si la societat actual està mancada de valors i diu: "No, la societat té nous valors i en manté de vells. N’hi ha alguns que segurament els sentim més propis i d’altres més llunyans, però, abans de pensar en qualsevol transformació, el primer que hem de fer és assumir la societat tal com és i estimar-nos-la. Després ja vindrà destacar i intentar potenciar aquells que creiem més humans, més correctes". Fantàstic.:
La segona raó per la qual ha estat notícia és la presentació que n'ha fet un dels seus fans més entusiastes, el blocaire Josep Àngel Colomés, a la ciutat de Solsona (sí; la que tingué per bisbe Tarancón... sí, sí, la que s'ha lliurat de CiU en aquestes municipals, permeteu-me una mica de propaganda). En un correu que ens ha enviat diu:
Avui he tingut l'honor de presentar la revista Valors a Solsona. Ho he fet al Club Sant Jordi davant d'una seixantena de persones, les quals han estat molt interessades en la xerrada en tot moment. He parlat de la meva primera trobada amb la revista, de l'article sobre els microcrèdits d'en Xavier Manté, de les parts i les seccions de la revista, del primer article que em va impactar -un d'en Ramon Salicrú- i de la felicitat, tema de l'últim número.
:
Ha estat una experiència inoblidable. He regalat exemplars de números anteriors i els assistents s'han mostrat alegres amb la publicació.
:
Enhorabona a tots els que feu possible Valors. Per mi ha estat una gran alegria poder presentar la revista a Solsona. Espero que no sigui l'última vegada que puc fer-ne una presentació.
Jo també ho espero. Amb corresponsals així, la salut de la revista (que té la misericòrdia de deixar-me escriure una parida mensual) és inexpugnable.
:
Fragmenta a Mataró
:
:Demà dijous (avui per la majoria de lectors), a les 7:30 del vespre, es presenta a Mataró la nova editorial Fragmenta, independent i especialitzada en temes religiosos. Ho faran un dels seus editors, Ignasi Moreta, el psicoanalista i escriptor mataroní Jaume Patuel, i el professor Raimon Ribera, a la Llibreria Robafaves (Nou, 9). El seu catàleg és realment interessant i jo, víctima compulsiva de la societat de consum, ja me n'he fet amb alguns exemplars... Fa poc en parlava en Josep Àngel Colomés, també. I Vilaweb i ABC, . Demà ens hi veiem.
:
:
M'apunto a la idea suggerida (tímidament sortim d'allò políticament correcte...) tant per Enric Juliana, des de la seva conversa amb Eliseu Climent, com per Raimon Obiols d'anar abandonant la idea d'una construcció política (o simbòlica, o nacional...) dels Països Catalans, especialment si volem una relació més constructiva amb els valencians i conservar allò que tenim de comú, paradoxalment.
:
7 comentaris:
Una idea molt coherent amb el que practica el teu partit amb els Països Catalans, que vau entrar a sac a l'institut Ramon Llull i no vau tenir escrúpuls a pactar amb el Pp d'en Matas i l'extrema dreta balear la seva deisntegració en pro del bé comú espanyol.
Totalment d'acord amb Pedro. És algo molt coherent per un partit com el PSOE, totalment suborditat a falsos progres, que són pitjors que els del PP, ja que aquests segons com a mínim no volen dissimular el que són.
- Pedro i Anònim,
Bé, el dia que sortiu dels tòpics podríem començar a parlar-ne. Jo crce que el millor pel catalanisme és deixar el pancatalanisme. La prova és en els fets: és un absolut fracàs a la resta de territoris de parla catalana.
Tòpic? Que Maragall i Matas es van posar d'acord per suprimir l'Institut Llull i en van fer bandera és un fet incontrovertible, són fets, no paraules, com diria el Montilla. Ets tu qui t'estàs refugiant en els tòpìcs. Baixaràs a l'arena a defensar la primera gran desgràcia provocada pel primer tripartit o et mantindràs en la teva torre d'ivori? És curiós que la bona relació entre Antich i Pujol contrasti amb la també excel.lent relació Matas Maragall.
Hi ha qui se sap molt bé la lliçó: divideix i venceràs.
Ramon, tòpics o no, prefereixo el pancatalanisme que dius, abans que l'espanyolisme dissimulat del teu partit. Pq us molesta tant parlar clar en el teu partit en aquest tema? Pq us avergonyiu de ser catalans quan esteu a madrid? I sempre que hi ha tòpics és pq algo de veritat hi ha en ells...
- Pedro,
No crec que fos bona, no, la "reducció" de l'Institut Ramon Llull. Jo, el que dic, és que em sembla molt important, des del catalanisme, dubtar de la pretensió dels Països Catalans. No pas de la llebgua i de la cultura comunes, justament per preservar-ho...
- Anònim 1,
Sí, crec que el moviment pro-Països Catalans divideix més que no uneix. Mira'n els resultats...
- Anònim 2,
Justament crec que l'espanyolisme va creixent davant la pretensió pancatalanista. No, no ens fa por parlar d'això... de fet, pocs en parlen.
Publica un comentari a l'entrada