Sempre em sorprèn (agradablement) veure com alguns religiosos (em refereixo a monges, capellans i similars), especialment els més joves, han pres els blocs com un nou mitjà d'expressió. Lluny de la recent tendència a no dir res de res i també lluny de la tendència de reconquesta neo(?)conservadora dels que xerren massa (i bombardegen la xarxa). Lluny alhora de la imatge tòpica de la reclusió, àdhuc per la clausura, però tanmateix sense caure en l'histrionisme tan "maco" que alguns religiosos promouen als mitjans de comunicació. Lluny de les rareses, doncs, però lluny també de la normal buidor amb què s'omplen tants i tants webs.:
A Catalunya Foc Nou n'ha recollit alguns a la Blogosfera cristiana i us he parlat de la germana beneta de Montserrat Regina Goberna. A la resta d'Espanya ho conec menys, però aquest agost vaig comentar el cas de Sor Lola, una dominica palentina que va sortir al diari. A través d'ella arribo al també dominic Antonio Praena, granadí, poeta, coneixedor i amant de les expressions culturals modernes, de les quals en fa una especial reflexió. A través d'ells dos arribareu a més blocs de dominics i dominiques, l'Ordre dels Predicadors, que té uns vuit-cents anys. Com predicar avui sense els blocs? [vegeu la reflexió que fa el jesuïta Eloi Aran amb motiu del primer aniversari del seu: a qui s'adreça la prèdica, potser al mateix que l'emet...]:
Ara, que no se'ns oblidi a ningú que, a més de predicar "hay que dar trigo". Ho dic perquè demà em reincorporo a la feina, i no sabia massa com posar-m'hi...
:
Fotos: Imatge de Sant Domènec de Guzmán. A sota, Antonio Praena.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada