Barcelona acollirà un interessant Congrés internacional sobre Déu i el cinema. No, no parlo de Billy Wilder sinó de l'altre. Organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya el programa inclou xerrades i projeccions interessants per reflexionar sobre la idea de Déu representada al cinema contemporani, d'autors creients o no creients. S'hi han acostat des de diverses perspectives i diria que el Congrés en veu unes quantes. Comptarà amb la participació d'experts, professors, crítics i cineastes, directors com Ermanno Olmi o Luigi Faccini i actors com John Hurt. Serà del 15 al 17 de novembre i ja és oberta la inscripció.:
2 comentaris:
L'altre déu, al que tant a vegades es troba a faltar, no està del tot clar que hi sigui, tot i que m'agradaria. Albert Camus deia alguna cosa semblant a: "L'home a creat a Déu, el contrari encara està per demostrar".
endavant amb el bloc, Ramon.
salut.
- Blai:
Dues reflexions brevíssimes a rel del que dius.
Una: a vegades és més senzill definir Déu per l'absència ("es troba a faltar", esperança, silenci, camp per córrer, injustícies per combatre, anhel, desig) que no pas per la presència.
Dues: A vegades, cert antropocentrisme (que, per exemple, l'ecologisme posa en crisi) o una visió estrictament empírica de al realitat ("només existeix allò que es pot demostrar"), ens reduiex, de fet. Per això val la pena veure com els mecanismes simbòlics (els que tenim per assenyalar allò que no podem demostrar, per entendre'ns), com el cinema o l'art en general, s'acosten a explicar allò que no ens podem explicar per la via empírica. Aquesta, crec, és la proposta del Congrés que cito.
Una abraçada i gràcies per escriure al bloc, i pels ànims.
Publica un comentari a l'entrada