:
:
Un nou tast del que serà el proper número de la revista Valors ja ens el brinda aquest nou vídeo. En aquest cas, l'artista mataroní Perecoll reflexiona sobre la solitud, el tema del qual tracta el monogràfic de la publicació, el proper mes d'octubre. N'extrec dos missatges. Un, el caràcter clau de la solitud en el procés creatiu de Perecoll, que contrasta amb la necessitat d'exteriorització que té tota obra acabada per ser realment una obra. Dos, el procés invers que també veu Perecoll entre la seva manera de pintar, de dins a fora, amb la manera de pintar de la generació actual, amb una sobredosi d'informació, d'estímuls i d'impactes que, probablement, acusa l'interior. Només passa als artistes?
:
Mojedano no veu Rajoy guanyador
:
Ho ha dit clarament en unes paraules radiades a l'informatiu de Mataró Ràdio. El cap del grup del PP de Mataró, Paulí Mojedano, ha dit obertament que Rajoy ho té molt difícil per guanyar les properes eleccions municipals, davant un Zapatero que ha primat les mesures socials en aquesta legislatura. Ho podeu veure reflectit al post que Joan Salicrú, el cap d'informatius de l'emissora, ha penjat al bloc La Riera 48. Foto: Mojedano (a la dreta de Sirera), de R. Gallofré.
:
Però el líder conservador ha dit alguna cosa més, en una línia que ve essent habitual. Diu que aquestes polítiques socials pràcticament no han beneficiat ningú. M'imagino que la Llei de Dependència (votada pel PP també, per cert), que ajuda els milers de famílies que tenen persones dependents sota la seva custòdia, deu afectar ben pocs coneguts seus. O que no coneix cap parella gai que ara ja es pot casar. O que ignora que hi ha gent que cobra una pensió mínima, que ha pujat a un gran ritme en aquest mandat (en un increment global de pensions que, en quatre anys, superarà els vuit del PP). O no deu conèixer ningú que hagi pogut obtenir feina després de les mesures d'incentiu cap a l'ocupació. I així podríem seguir. Però recordo molt bé que Mojedano ha defensat (en un debat on jo hi era, a Televisió de Mataró) tant l'eliminació de subvencions com el conjunt de "polítiques socials". Deu fer punts en la incessant dretanització del partit de Rajoy. El que segons Mojedano no guanyarà.
:
8 comentaris:
Los del PP no se andan con tontadas. Van a saco. Ya te dije que la derecha sabe a que juega. Como se nota que llega a final de mes sin apuros.
Publicaré en breve un nuevo y último test (en tono de broma), para encontrar la excelencia dentro del Ayuntamiento. Buscamos (es un juego) a ver si hay un lumbreras (genio) dentro del ayuntamiento y ni nosotros lo sabemos y a lo mejor, ni el mimo tampoco.
Eso, sí, seguro que el lumbreras (genio) no es Mojedano.
Un saludo
Napoleón,
Ok, veo que te diviertes.
Ya ves que habrá que sumar esfuerzos ante esta derecha.
Ya te digo.
Antes de que mande la derecha y siendo de izquierdas como soy, votaría sin pensarlo a la Sra.RegidoraDªQuiteriaGuirao (se ve que la gusta que la llamen así, todo junto), para Presidenta del Gobierno.
Imagina si sumo esfuerzos contra la derecha.
- Napoleón
Bueno, no tengo noticias que se presente.
Sobre l'artista, jo crec que el procés creatiu és com l'Esperit Sant o la fe: un misteri. És quelcom d'una relació dins-fora, fora-dins tant si ets d'una generació com d'una altra. En el cas de la literatura (l'art que em sento més àgil) he experimentat tant un sentit com l'altre ja sigui llegint com escrivint. És a dir, es pot llegir evocant o digerint, es pot escriure evocant o digerint. I sobre la solitud és cert que hi ha solitaris artistes però és un tòpic. Però és cert que un ha de buscar què té a dins o a fora per plasmaro en art i això només es pot fer amb concentració i soledat.
Toni,
Gràcies per escriure. Com et deia avui, l'excés d'estímuls i d'informació que viu el món d'avui, crec, li fa difícil la seva 'interiorització' i posterior 'reescriptura' personal.
Construir mecanismes d'interiorització, més enllà dels estímuls (sense haver de negar-los), és el repte d'avui, crec.
Vols dir que la inmediatesa i urgència en que vivim, ens impedèixen d'anar més al fons, d'interioritzar?
- Toni
A veure si em sé explicar...
D'una banda sí, és clar. 'Quien mucho abarca poco aprieta', i quan has 'consumit' una cosa vas a l'altra. Així no hi ha qui l'apreciï massa...
Però no vull fer fàstics a l'excés d'estímuls. També amplia les possibilitats de 'reconciliació' amb el món: si hi ha més coses, més fets, també hi ha més possibilitats de trobar les que m'omplen.
En tot cas, trobo que la societat té pocs itineraris d'interiorització. Després de l'estímul adquirit, costa trobar la manera de portar-lo 'dins' i treure'l 'teu'. La pregària és una forma, també la meditació... però hi ha o bé molta desconfiança en els mètodes clàssics, banalitat den alguns dels moderns (aquesta pseudopsicologia de pa sucat amb oli o un orientalisme de turista) o bé, senzillament, t'ho has de muntar tu. I costa.
No sé si m'he explicat. Crec que no.
Publica un comentari a l'entrada