El que demano a l'ésser humà
és més que humà,
així que sense idolatria
puc continuar.
Mentrestant, ell, aquest que en diuen Déu,
tan aviat em crema amb espurnes de sang
com em glaça en aquest corrent d'aire
que m'arriba des de la seva tomba.
R. S. Thomas, fragment del recull "A poc a poc retornen els ecos", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, pà 273; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Il·lustració Caspar david Friedrich, Home i dona contemplan la lluna (1818-24). Alte Nationalgalerie, Berlín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada