Verdaguer és l'alzina
qe en aquest país nostre sempre hem necessitat:
primer hi calem fic i, de seguida,
la plorem durant anys. Cremar i plorar.
la desolació de la rancúnia.
Joan Margarit, Fragment del poema "Verdaguer", a Un hivern fascinant, Ed. Proa, Barcelona, 2017, p. 21.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada