El pecat i la virtut

"L'heroi homèric té difícilment cabuda en la tradició judeo-cristiana. En l'èpica d'inspiració bíblica, igual que en l'època vrigiliana, ja no pot ésser la força (δύναμις) que acaba en insolència (ὕϐρις) allò que inspira admiració del poeta, sinó la pietas que «ha vençut el camí dur»". (p. 33)

"Pau [...] no cregué pas que profanava les Sagrades Escriptures quan hi introduí les frases de tres poetes grecs, un d'ells tràgic". (p, 73)

"Sabem que en el camp d'aquest món el beé i el mal creixen junts, de manera gairebé inseparable; i el coneixement del bé es troba inextricablement unit al coneixement del mal, i li és tan aparentment semblant, que és molt difícil distingir-los [...]. La condemna que rebé Adam [va ser] ésser destinat a conèixer el bé i el mal, és a dir, haver de conèixer el bé per mitjà del mal. [...] ¿Que potser hi pot haver saviesa a l'hora d'elegir, continència a l'hora de captenir-se, si no hi ha coneixement del mal?". (p. 83)

Aquella virtut que només esguarda la maldat amb ulls acriaturats, que no sap res de les delícies que el vici ofereix als seus seguidors, i que només pot rebutjar, és una virtut descolorida, no té puresa: la seva blancor és una blancor d'excrecència" (p. 85).

"No són gaire experts en l'observació dels afers humans els qui creuen que suprimeixen el pecat eliminant l'esca del pecat" (p. 102)

"El pecat i la virtut són dos aspectes d'una mateixa realitat; si en suprimiu un, els suprimiu tots dos." (p. 105)

"La llum assolida no ens ha estat pas donada perquè la mirem externament, sinó perquè ens permeti fer descobriments que ampliïn el nostre coneixement". (p. 147)

"Deixem que la veritat i la falsedat s'abraonin! ¿heu sentit mai que la veritat perdés en un combat lliure i camp obert? La seva refutació val més i és decisiva que qualsevol prohibició" (p. 166)

John Milton, Areopagítica (trad. Josep Batalla). Obrador Edèndum, Sta. Coloma de Queralt, 2007