Vaig haver d'alertar, al Ple d'ahir (foto: capgros.com), de les greus conseqüencies econòmiques i patrimonials a famílies sovint amb un sol membre i molts d'ells d'edavt avançada i de pocs recursos si s'aprovava la proposta que CiU havia presentat. Defensada pels regidors Francesc Masriera i Joan Mora, aquest darrer cap del grup de CiU, pretenia la protecció global de les cases del centre històric, independentment del seu valor arquitectònic. Jo crec que aquesta proposta entra en contradicció en el model d'un centre històric viu, fet de vàries etapes arquitectòniques i en constant evolució, amb persones que el fan anar cada dia i que el converteixen en un barri atractiu i competitiu.:
Per més inri, la resolció només comptava amb l'adhesió de la CUP, que justament reivindicava el caràcter anti-competitiu de la proposta(no és l'única ocasió en què CiU sembla fer seguidisme d'aquest grup radical). Finalment, va acabar sent retirada per part del cap del grup municipal de CiU.
Per més inri, la resolció només comptava amb l'adhesió de la CUP, que justament reivindicava el caràcter anti-competitiu de la proposta(no és l'única ocasió en què CiU sembla fer seguidisme d'aquest grup radical). Finalment, va acabar sent retirada per part del cap del grup municipal de CiU.
:
(esquema de la meva intervenció al Ple)
(esquema de la meva intervenció al Ple)
:
1. Mataró té definida la seva política i garantida la seva protecció del Patrimoni Arquitectònic, també la del Centre Històric, a través del Catàleg i del Pla General (PGOU) - 241 de les 455 peces del catàleg ho són del Centre Històric.
1. Mataró té definida la seva política i garantida la seva protecció del Patrimoni Arquitectònic, també la del Centre Històric, a través del Catàleg i del Pla General (PGOU) - 241 de les 455 peces del catàleg ho són del Centre Històric.
· Que ja preveu determinades zones d’especial protecció (carrers, etc...)
· Que consta de tots els elements catalogats, amb diferents graus.
· Que, respecte al PGOU de 1977, que va donar a l’Eixample unes edificabilitats molt altes i va produir un increment de la substitució de les cases antigues, el PGOU del 1996 les redueix una mica. Però precisament aquests desajustos d’edificabilitat es produeixen molt a l’Eixample i no tant al Centre Històric, on les cases ja tenen unes alçades considerables en relació a l’amplada dels carrers, i més coincidents amb les del PGOU
2. A més, l’Ajuntament és proactiu en la revitalització del nostre conjunt partimonial d’interès arquitectònic
· En rehabilitacions ambicioses (prospeccions arqueològiques, Can Cruzate, Muralla, Can Xammar, Can Sisternes, La Confianza...)
· En una política d’ajuts als privats
· En una política de reforma urbana que vetlla per la qualitat específica dels elements com paviments (de pedra), la qualitat de fanals i mobiliari...
· Amb participació ciutadana sobre el model definit a través del Pla Integral del Centre/Eixample/L'Havana...
3. L’aprovació d’aquesta proposta tindria greus conseqüències, a més del seu impacte sobre el pressupost municipal
· Sobre les rendes de les famílies que són propietàries de béns que d’un dia a l’altre perdrien valor patrimonial, després d’una reforma del PGOU sense la qual tampoc seria efectiva aquesta resolució. Ressalto que al Centre històric hi ha la major concentració de famílies d’un sol membre i gran, sospito que amb rendes no massa elevades.
· Sobre la pròpia activitat cívica i econòmica del Centre, rebaixant la seva massa crítica i la seva capacitat de tenir vida quotidiana (la vida real) més enllà de l’aparença de monumentalitat. Aparença, dic. Les peces realment destacades són al catàleg.
4. La proposta no millora, sinó que empitjoraria la qualitat urbana del nostre Centre Històric
· Respon més a un paradigma de parc temàtic, amb tots els respectes, que no pas de l’opció perquè la ciutat bimilenària convisqui amb la seva contínua transformació que la fa vital i valuosa. (Vegeu declaracions d'Oriol Bohigas sobre la confusió entre el "vell" i l'"antic").
· Així ha estat feta també la ciutat de Mataró, en capes superposades (M. de Torres*) de diverses èpoques: La Roma Barroca es va construir sobre la Roma Clàssica i de vegades amb les seves mateixes pedres... i així contínuament.
· La major part de les cases del centre històric estan construïdes amb parets de tàpia. Aquest sistema constructiu té una vida útil limitada que ens molts casos ja està sobrepassat i que fa inevitable (a nivell estructural) la seva substitució.
· El Mataró històric no és tan sols la ciutat romana, o la barroca, o la del segle XIX. Però és també totes aquestes ciutats... i la del futur, que hem de fer tot el possible perquè convisqui en usos i qualitat arquitectònica amb un conjunt cada vegada de més qualitat.
* (fragment llegit extret del llibre de Manuel de Torres i Capell Mataró, ciutat diversa. Idees i projectes de renovació d'un centre urbà, Ed. Ajuntament de Mataró, 2006, pàgs. 5-6):
"La ciutat és com un palimpsest [pergamins que s'aprofitaven a base d'escriptures diferents que s'hi superposaven]. És una metafora explicativa de la realitat urbana pero no sempre s'utilitza amb precisió. A vegades s' ha emprat, concebent les diferents capes del pergamí de la ciutat com si es tractés de capes components d'un projecte unitari. (...). O, altrament, capes explicatives de les característiques d'un teixit urba o un projecte homogeni (...).
"La ciutat és com un palimpsest [pergamins que s'aprofitaven a base d'escriptures diferents que s'hi superposaven]. És una metafora explicativa de la realitat urbana pero no sempre s'utilitza amb precisió. A vegades s' ha emprat, concebent les diferents capes del pergamí de la ciutat com si es tractés de capes components d'un projecte unitari. (...). O, altrament, capes explicatives de les característiques d'un teixit urba o un projecte homogeni (...).
:
Des d'aquest punt de vista, cada capa conceptual, cada escriptura, cada temàtica de reconeixement existeix per sobre la realitat objectiva. I encara més, entre elles no hi ha un procés d'adaptació sinó I'impacte i la tensió creativa.
Des d'aquest punt de vista, cada capa conceptual, cada escriptura, cada temàtica de reconeixement existeix per sobre la realitat objectiva. I encara més, entre elles no hi ha un procés d'adaptació sinó I'impacte i la tensió creativa.
:
(...) Són les capes del per gent diferent, escrites en llenguatges diferents o tematiques disciles unes de les altres. Entre elles no hi ha processos d'adaptació, que nte,rrelac:iorls inexistents, sinó superposicions, tensions, acumulació, violencia o contradiccions.
(...) Són les capes del per gent diferent, escrites en llenguatges diferents o tematiques disciles unes de les altres. Entre elles no hi ha processos d'adaptació, que nte,rrelac:iorls inexistents, sinó superposicions, tensions, acumulació, violencia o contradiccions.
:
Precisament, el projecte pot ser creatiu en obrir-se a la consideració de tematiques diferents, que depenen d'una llei de formació única(...).
Precisament, el projecte pot ser creatiu en obrir-se a la consideració de tematiques diferents, que depenen d'una llei de formació única(...).
:
[En aquest llibre] No hi ha un projecte global de renovació del nucli, sinó una sèrie de projectes intermedis que agrupen petites unitats d'intervenció (...).
:
[En aquest llibre] No hi ha un projecte global de renovació del nucli, sinó una sèrie de projectes intermedis que agrupen petites unitats d'intervenció (...).
:
Són decisions que potser costen d'entendre a qui esta acostumat a una sèrie de certeses tradicionals de la urbanística, pero s'ajusten molt bé a les exigencies actuals i a les qualitats de centre sobre el qual s'intervé.
:
Més posts relacionats
11 comentaris:
Me parece Ramón, que es la segunda vez que estoy de acuerdo contigo en algo.
A mi tus argumentos me han convencido. Me parece que esa cerveza que dices que te "debo", se me ha subido a la cabeza.
Sin bromas. Creo que la propuesta de CIU en principio no es mala, pero implica una serie de consecuencias (que enumeras) entre otras cuestiones, que la desvirtúa.
A mi la idea me atrae pero creo que económicamente en inviable y perjudica a propietarios, como indicas. Me parece imaginativa (no como lo de los Contendores-Vivienda).
Me voy a dormir un rato para que se me pase (lo de coincidir en algún asunto contigo incluido) ya que empiezo a hablar como todo un Regidor de Urbanismo y su PUMSA. ;-)
Bona nit
Napoleón,
Ya ves. Hay muchas cosas que en apariencia no tieen por qué ser malas, pero hay que pensar un poco en ellas para analizar sus consecuencias.
En cualquier caso, reitero la oferta de una cerveza (o de cualquier otro producto... legal :).
I sobre el dèifict d'infraestructures ni una paraula?
Pedro
Del Centre Històric de Mataró? Home... no sé si té massa a veure amb el post d'avui, però hi ha una sèrie de projectes i d'inversions, i n'hi haurà més més endavant, que el poden fer un gran punt de referència.
Hombre, en PPedro! Cuánto tiempo sin leerlo
Un breu off topic: Senyor Bassas deixo clar de la meva por i preocupació, sensacions al cent per cent humanes, per que aquesta situació s'agreuji i s'extengui. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2553535
Una salutació.
- Alvy,
Com vaig dir al Ple, no és desgraciadament un fenomen inèdit a Mataró. La dificultat de les accions a fer (algunes poc tipificades com a delictes o faltes, edat, etc...) fa que potser ens demorem més del que tots voldríem, però l'experiència ens diu que sempre s'acaben guanyant aquestes batalles. Tinc plena confiança que així serà.
Ramon, al meu parer la proposta de CIU era massa tímida. Jo hi hagués inclòs també - com a espai a protegir- el Mataró entre Rondes.
Si no es fa, i es continua destruint com ara, Mataró esdevindrà un Parc temàtic d'arquitectura clònica (model Avinguda Jaume Recoder en petit o dels ).
Fixa't que quan viatgem sempre busquem l'ànima, el que és propi de cada indret. Els ciutadans de Mataró tenim dret a demanar que se'ns respecti el paisatge urbà que ens identifica amb la nostra ciutat.
A mi, els arguments que vas donar el ple, no em van convèncer gens. Mé aviat em van entristir molt. Els vaig trobar limitats i gens documentats. Semblava que escoltés un constructor i no al regidor d'urbanisme.
I per enriquir el debat et recomano la lectura d'aquest article de Ramon Folch: "Arquitectura pertinent"
Et copio el link:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=409066&idseccio_PK=1006&h=
Posats a citar teòrics,
- Cromets,
Gràcies per l'article, encara que no va exactament d'això el trobo molt 'pertinent', també.
ja sé que sóc d'argumentació limitada (N. Sr. em va fer així...) peròjo no he defensat mai l'arquitectura ni el model de l'Av. Recoder... La meva tesi és que cal fer una forta aposta pel valor del nostre patrimoni arquitectònic, sí, però no pas conservant tot allò que és vell ni retornant falsament a un estil arquitectònic d'una ciutat pretesament antiga (de quan? del XIX, del XVIII, del I?). Ni tan sols permetent que no dialogi la modernitat amb les peces valuoses del nostre passat.
Exactament el que va fer possible, per exemple, que Puig i Cadafalch ahgi deixat 2 peces boníssimes al nostre Centre (i que el seu dia van ser també criticades per 'modernes'), o que el Barroc aportés la qualitat que durant segles no es veia segurament a la nostra ciutat. I, així, retrospectivament.
Aquest mode de capes superposades, més dinàmic per cert, és el que vaig voler defensar. lamento que no m'expressi prou bé.
Gràcies per participar en aquest debat.
D'acord sr Bassas, defensem doncs, com vosté diu un centre históric de capes, diguem doncs que hi ha alguns edificis antics irrecuperables, i que invertir-hi en la conservació es malgastar diners públics (se que vosté defensa als pobres propietaris dels inmobles que haurian d'esser protegits segons CiU, pero potser es l'administració pública qui ha d'invertir en la historia, que no només es editar un parell de llibres l'any i fer alguna exposició.. els carrers i els edificis també son historia). Valorem el seu comentari sobre la Ciutat barroca que va modernitzar mataró, sobre Puig i Cadafalch que va deixar part de la seva monumental obra a la ciutat. Pero la meva pregunta es, en que esta millorant la nova arquitectura dels edifics que han substituit en gran mesura les cases de cos del centre?... Arquitectura sense cap mena d'esperit, ni art, sense anima, que no només es inaccesible (si, si, els compradors també som pobrets, com la gent gran del centre) si no que a més proposa vivendes de dimensions ridicules per aprofitar el poc espai, que satura els pocs serveis de que disposa el centre de la ciutat, i que no només espatlla el paisatge urbà i historic del casc antic, si no que ens aboca a ser un clon de ciutats com hospitalet, St. coloma o sant adrià... una cosa que el seu grup municipal sembla que busqui amb esforç a cada passa que fan. Puc recordarli, que altres ciutats Catalanes importants tenen nuclis antics millor conservats, on el que s'està fent a Mataró seria vist com un atemptat a la inteligencia.
p.d: d'aquí cent anys tots vostés seran recordats com els qui van deixar perdre l'oportunitat de salvar el nucli antic de Mataró.
s'acomiada un conciutadà trist
- Raül
Gràcies per la teva aportació. Però pensa-hi un moment... Segurament alguns dels exemples de mala arquitectura ara ja no es podrien fer, d'acoprd amb el Pla General vigent. La meitat de peces el Catàleg són entre muralles i, com dic a l'escrit, hi ha la voluntat d'intervenir decididament a favor de recuperar elements del nostre passat divers. La part del nucli que s'ha de conservar (no pas tota, per desgràcia) ho hem de fer amb entusiasme, sí. I a l'arquitectura moderna, tens raó, caldria demanar-li un esforç per la qualitat.. encara que a cada moment hi ha hagut sempre detractors del que es feia. També Puig i Cadafalch els va tenir (sort que no els van fer cas del tot).
La meva tesi és que no podem anar amb posicions maximalistes: tot el que (falsament) recuperaríem de 'pell', potser ho perdríem de 'muscle', posant un símil de cirurgia plàstica.
No trobes?
Publica un comentari a l'entrada