Ahir, dissabte, un grupet de col·laboradors acompanyàvem els directors de Valors, la genuïna revista de Mataró cap el món, a la seva visita a Solsona, per conèixer de carn i ossos (sí, existeix, no és cap ésser virtual!) a Josep-Àngel Colomés, un crac que rau a la capital del Solsonès encapçalant no poques iniciatives. Ell mateix en parla al post d'avui.:
Ens ho vam passar bé, què caram. A més, havent dinat (i havent begut) vam reflexionar una mica sobre com podríem expandir la revista arreu, amb algunes concluions que espero reculli algú per poder punxar-nos a tots i fer la feina que podem fer. Jo vaig arribar més tard, però la resta van poder fer una visita a fons de Solsona (ciutat que ja conec una mica, però que mai no decep), vam fer un vídeo sobre la revista a la plaça de sant Joan i vam dinar com uns senyors acompanyats per en Josep Àngel i en Lluís. El primer va obsequiar-nos amb un llibre publicat fa més o menys una dècada (amb 17 anys!!) i em va fer venir una gran enveja de l'energia i la claredat abmb què aquest jove solsoní està revitalitzant comunicativament l'Església de Solsona i altres iniciatives no elcesials.
:També vam parlar una mica (només una mica) de política (i, en fi, m'ho guardo), així com de moltes altres coses que, ves, els membres d'aquest projecte, bo i que ens coneixem i coincidim en mil coses, poques vegades tenim per explicar-nos-ho. Massa coses, massa pressa, massa tot. Hem de sortir per entrar en allò que ens importa.
:
Finalment, vaig poder comprovar com, en la lliobreria que sembla més important de Solsona la revista roman en un lloc visible. Parlar de valors, més enllà de com els ritualitzem els uns i els altres, immersos en una secularització que no ens espanta, ans el contrari, és una bona manera de teixir complicitats, de dir que tot no val el mateix i d'entrellucar posicions comunes (o no) d'allò que fa moltíssims anys se'n deia diàleg entre cristians i no cristians o, també aleshores, adaptar-se als signes del temps.:
2 comentaris:
Me encanta, querido y admirado Ramon, ese apoyo a una revista que para mí no deja de ser un órgano de expresión de lo mejor de cada casa de Mataró. Porque todo el mundo no es igual, claro está. Yo, como proletario irredento, me declaro libre de los valores de Valors. ¡Y a quien Dios se la dé, San Pedro se la bendiga! XC
- XC
Ja dic que potser són valors que compartim... o no.
Publica un comentari a l'entrada