Us recomano un dels reportatges que va publicar el suplement El País semanal de diumenge passat, de Luis Miguel Ariza, acompanyant unes magnífiques fotos de Giorgia Fiorio retraten rituals religiosos d'arreu del món. Diu l'autor que "el deseo de entrar en contacto con los dioses es universal: si contabilizamos todos los creyentes (6.158 millones aproximadamente) de las 14 mayores religiones que existen en el mundo, suponen un 91% de la humanidad actual (estimada en unos 6.700 millones de seres humanos)". :
Val la pena acostar-s'hi, mirar com són vigents rituals antiquíssims i, al marge del seu efecte simbòlic (òbviament, pels qui no compartim referents), endinsar-se amb la bellesa de les imatges. Rituals de pas o cures màgiques, relacions de poder i costums ancestrals es barregen, a tot arreu, amb aquest sentiment religiós que, necessàriament, precisa d'elements simbòlics per ser expressat i viscut. A banda de la universalitat del fenomen religiós (que és un pèl estrany als europeus actuals, on la religió té un paper diem-ne discret), fotografiar-ne les seves expressions fa que ens sobtin algunes coses. L'estranyesa, sens dubte, per a molts de nosaltres, fills de la Il·lustració, de la força dels símbols. O d'un diàleg conflictiu entre la iniciativa humana (la màgia o la ciència) i la revelació divina, també present a totes les creences. L'excés i la força d'algun d'aquests rituals, associats al cos la majoria, fins i tot al dolor uns quants, amb la feblesa i la liquositat d'altres experiències més contemporànies, la constant sacralització del lloc (bé la natura, bé els temples) i la sensació que el lloc, però, no hi compta per res al cap i a la fi.
:
Malgrat tot, s'imposa també una reflexió crítica. Totes les religions, totes les experiències culturals de relació amb la divinitat, tenen un deix de frustració si la finalitat d'elles mateixes és el compliment del ritual, el fer de model de fotògrafs o antropòlegs, per entendre'ns. Fins i tot, ajuden poc al desig interior de transcencència en el moment que es prenen com objecte d'estudi o deriven a un altre debat més filosòfic (és a dir, d'un altre terreny) o conceptual. Les religions són com camins, llenguatges. El que crec que importa, no pas de les religions sinó dels homes i les dones a les quals diuen servir, és en quina mena de Déu, o de déus, o d'esperits o del que sigui, creuen en realitat. Quins valors, diríem avui, es posen al capçal de la nostra vida, del nostre projecte inajornable de ser feliç, i de quina manera hi som fidels. I això no sé si es pot fotografiar.
:
Foto: Giorgia Fioro, Khaik-Hti-Yo, Santuari de la Roca d'Or (Myanmar, abril 2003).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada