Catosfera
:
Dissabte al matí vaig participar a la primera trobada de la Catosfera, aquest nom sota el qual ens vam aplegar tots els (primers?) usuaris de blocs que, amb aquesta eina, fem una mica de soroll a la xarxa. Divendres, dia estel·lar pel que he llegit i m'han dit, no vaig poder ser-hi. Dissabte, des del migdia fins més o menys les 7 del vespre, vaig seguir les taules rodones que s'havien organitzat. Vaig veure-hi gent que conec i gent que només havia llegit, vaig saludar els companys de Granollers, vaig passejar-hi (ostres, que maca), vaig fer servir el servei de bus interurbà (només ens hi separen -?- 20 minuts!), on hi havia un parell de belleses que feien trontollar, vaig emportar-me una colla de reflexions cap a casa i aquí sóc. Vaig felicitar en Marc Vidal i em vaig quedar amb les ganes de quedar-m'hi. De la trobada, que agrupat la gent que més hi entén, chapeau, se n'ha produït abundant material, al que haurem de recórrer indefectiblement quan parlem de blocs. Foto: Catosfera.net.
:
Música Antiga
:
Al vespre no em vaig voler perdre el concert de la formació mallorquina Ars musicae, dins la XXVI Setmana de Música Antiga de Mataró, a la Capella del Roser de la Basílica de Santa Maria de Mataró, davant un retaule bellíssim del Barroc que, literalment, ho omple tot (horror vacui). Del Barroc també eren les peces, des de Purcell a Vivaldi, també omplint el temps amb el vessament de ritmes, de sentits i de pur plaer (ja deia ahir que els entorns de Santa Maria amagaven el pubis de Donís, tota una premonició de l'exaltació vitalista).
:
Contra l'Holocaust
:
I diumenge al matí, vam aplegar-nos una bona colla per homenatjar les víctimes de l'Holocaust i els caps de concentració nazis. Flors i solemnitat, acompanyades de tres cançons interpretades per Genís Mayola. Mentre l'escoltava, pensava que el que va permetre l'Holocaust no és només fruit del totalitarisme, d'un encegament ideològic i sectari, i molt menys d'un desequilibri interior. No. El més letal pels règims totalitaris és la connivència, el silenci, la resignació dels que diuen "les coses són així, ves", la indiferència, la trivialització dels que coven l'ou de la serp, la insensibilitat davant la implacable màquina de fer mal que encara no hem desactivat. Ni molt menys.
:
Sobre l'acte, llegiu el post de Joan Antoni Baron. Foto: Santi Flores / capgros.com.
:
:
Dissabte al matí vaig participar a la primera trobada de la Catosfera, aquest nom sota el qual ens vam aplegar tots els (primers?) usuaris de blocs que, amb aquesta eina, fem una mica de soroll a la xarxa. Divendres, dia estel·lar pel que he llegit i m'han dit, no vaig poder ser-hi. Dissabte, des del migdia fins més o menys les 7 del vespre, vaig seguir les taules rodones que s'havien organitzat. Vaig veure-hi gent que conec i gent que només havia llegit, vaig saludar els companys de Granollers, vaig passejar-hi (ostres, que maca), vaig fer servir el servei de bus interurbà (només ens hi separen -?- 20 minuts!), on hi havia un parell de belleses que feien trontollar, vaig emportar-me una colla de reflexions cap a casa i aquí sóc. Vaig felicitar en Marc Vidal i em vaig quedar amb les ganes de quedar-m'hi. De la trobada, que agrupat la gent que més hi entén, chapeau, se n'ha produït abundant material, al que haurem de recórrer indefectiblement quan parlem de blocs. Foto: Catosfera.net.:
Música Antiga
:
Al vespre no em vaig voler perdre el concert de la formació mallorquina Ars musicae, dins la XXVI Setmana de Música Antiga de Mataró, a la Capella del Roser de la Basílica de Santa Maria de Mataró, davant un retaule bellíssim del Barroc que, literalment, ho omple tot (horror vacui). Del Barroc també eren les peces, des de Purcell a Vivaldi, també omplint el temps amb el vessament de ritmes, de sentits i de pur plaer (ja deia ahir que els entorns de Santa Maria amagaven el pubis de Donís, tota una premonició de l'exaltació vitalista).:
Contra l'Holocaust
:
I diumenge al matí, vam aplegar-nos una bona colla per homenatjar les víctimes de l'Holocaust i els caps de concentració nazis. Flors i solemnitat, acompanyades de tres cançons interpretades per Genís Mayola. Mentre l'escoltava, pensava que el que va permetre l'Holocaust no és només fruit del totalitarisme, d'un encegament ideològic i sectari, i molt menys d'un desequilibri interior. No. El més letal pels règims totalitaris és la connivència, el silenci, la resignació dels que diuen "les coses són així, ves", la indiferència, la trivialització dels que coven l'ou de la serp, la insensibilitat davant la implacable màquina de fer mal que encara no hem desactivat. Ni molt menys.:
Sobre l'acte, llegiu el post de Joan Antoni Baron. Foto: Santi Flores / capgros.com.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada