Per acabar aquesta triologia amb què inicio la segona setmana de gener (mes que descanso de l'article de Valors, i ja veieu com...) us parlaré de la que s'acaba més tard, el 10 de febrer i que, de fet, ja fou mostrada a la Pia Almoina de Barcelona fa uns mesos. Parlo de L'armari blanc, la col·lecció de 33 bustos de personatges catalans contemporanis, la majoia amics o coneguts de l'autor, mataroní d'Òrrius. Les escultures de bronze van acompanyades d'apunts, de breus descripcions de cada personatge i d'un dvd i es poden veure a l'Ateneu de Caixa Laietana.:
Ja n'han parlat d'altres, molt millor (vegeu a sota). Jo només llanço un parell idees. La primera, la manllevo d'Oriol Pi de Cabanyes (un dels retratats, per cert): la disposició de l'exposició sembla un bosc, un bosc de caps que vindria a ser l'imaginari català d'excel·lència que pretenia, per exemple, el Noucentisme, i que em sembla un bon punt de partida del catalanisme contemporani (molt millor que d'altres...). Catalunya ha d'excel·lir per ser forta, vindria a dir, i ho ha de fer amb l'esforç i l'exemple de persones que s'hi posen al capdavant. Probablement tots tindríem els nostres trenta-tres, i tots serien diferents, i tots tenim dret a la nostra llista... Però, des de l'antiguitat, les escultures de bust tenen aquesta doble funció: marcar qui és excel·lent ...i que aquest no defalleixi.
:
La segona és la que vegeu que prima que és la líinia que separa un retrat d'una caricatura. I això es veu en els dibuixos apunts previs, així com en les descripcions escrites per l'autor. De fet, en oferir una descrpció, i en elegir aquells trets més homenatjables (o entranyables), també estem caricaturitzant. No és propi de Cusachs si no, m'atreviria a dir, del retrat modern i de les múltiples influències que té el gènere diem-ne caricaturesc. Només cal mirar Polònia. Certament, Cusachs mateix també excel·leix en la capacitat sintètica de descriure amb una pretesa simplicitat aquell qui té davant. De fet, ja reduïm, en els bustos, la persona a cap. Tot és al cap, o tot comença i s'acaba allí, també aquesta és una imatge molt noucentista.
:
Foto de Romuald Gallofré (capgros.com)
Escrit de l'Alcalde de Mataró al catàleg.
Entrevista a Manuel Cusachs a Report Maresme.
Notícia a capgros.com.
Article de Manuel Cuyàs.
Posts (I i II) de Marta Teixidó
Post de Pere Pascual
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada