Avui, continuació d'ahir. He trobat al Youtube aquest vídeo que relaciona les imatges de les primeres pel·lícules de Pier Paolo Pasolini (Accattone, Mamma Roma, La Ricotta, Il Vangelo secondo Matteo) amb la iconografia de la Passió, relacionant-lo amb Ghirlandaio, Pontormo, Fiorentino, della Francesca, el Greco, o Mantegna: el catolicisme és imatge, el protestantisme paraula. De nou, al fons, l'ària demanant pietat de Bach: el millor músic catòlic el trobem entre els protestants (o viceversa). La senda és llarga.
:
:
3 comentaris:
Mirant el vídeo pensava que hem perdut el simbolisme de la imatge per no acabar de prendre el simbolisme de la paraula.
Realment en Passolini va ser un geni.
Ostres, Ramon,
m'ha agradat moltíssim. Gràcies per posar-lo. Passolini sempre m'ha resultat una mica eixut i difícil, a excepció del Vangelo, que a més està dedicat a Joan XXIII, en aquells moments en què la preocupació pel benestar de les persones confluïa sense manies.
Mercè
- Esparver,
Potser sí, però continuem expressant en símbols -imatge o paraula- tot allò que ens importa i no podem dir només amb la raó.
- Mercè,
Tens raó, crec que és el film més aconseguit. (I li va sortir de franc el guionista...)
Publica un comentari a l'entrada