No hi entenc gens del trenca-closques en ebullició de la situació política egípcia, però tinc la sensació que deixar que parlin les urnes és sempre molt millor malgrat tots els riscos que confiar a l'exèrcit l'ordre (vegeu Algèria), com ha passat a rel dels resultats de les dues eleccions anteriors egípcies. Que tots patim, és clar, per si serà possible que les minories visquin en pau, per si s'acaba de desgavellar mes la situació a la zona (la relació d'Egipte amb el conflicte a l'Orient Mitjà és clau), per la feblesa real del moviment democràtic sorgit fa més d'un any als carrers d'El Caire a l'hora de passar a l'acció organitzada (contra el papanatisme twittero), etc... Però aquesta por és també l'esperança: res no està escrit, sembla. I no, no és parlar per parlar: els tenim a pet d'ones de casa. I fins i tot si anem cap a Ítaca, ens els trobarem a prop, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada