És la sintaxi

Tots dos són mestres, una mica més grans que jo. També són pares. Un cop sopats, picant i bevent, arlem d'això i d'allò i de cop i volta trobo que em fan una reflexió sensatíssima que va a contra-corrent de l'objectiu actual d'aprendre llengües, quantes més millors, per desenvolupar-se millor en el futur i de fer-ho reduint les hores de les llengües oficials (i maternes) de catalunya i incrementant-ne les de llengua estrangera, inclosa alguna matèria científica. "El problema és la sintaxi: els nostres nois acaben els estudis secundaris sense saber-ne pràcticament res i, és clar, un cop saps sintaxi aprendre la resta d'idiomes és molt més senzill. i no només per apren dre idiomes, et servirà", concloïen davant la meva admiració. I afegien que sí, que una de les matèries que més costa d'impartir entre els estudians de secundària, o d'aprendre, és aquesta. Proposaven destinar més hores a les llengües maternes, que són les bàsiques per entendre el llenguatge i, a paritr d'ell, la resta d'idiomes.

Efectivament, quan parles amb algun professor universitari, una de les crítiques més ferotges que fan al nivell de formació dels seus alumnes, tant se val si els que comencen o els que acaben, rau en la seva poca capacitat d'expressió escrita, entre moltes d'altres. I, especialment, pel que fa referència a la construcció de les frases, d'un parpagraf i no diguem d'un text sencer.

Aprendre a expressar-se bé, a fer concordar els diferents elements de la frase, en no pedre's reconeixent els subjectes i els complements, a posar bé les -a vegades- complexes estructures... ajuda, sens dubte, a entendre molt millor què volem dir, què ens volem dir i a encertar en la sempre difícil tasca de posar paraules (i frases) a cada element del caos que sembla que estem apamant amb el llenguatge. És la nostra principal arma en aquesta selva. I té poques municions, o no sabem massa com va.