Catalunya
té la sort de tenir una bona xarxa de centres d’art contemporani que,
amb més o menys sort (o encert) exploren els nous llenguatges creatius
arreu del territori. Però n’hi ha un de ben singular. No és d’iniciativa
pública sinó de l’Església, no és en cap enclau super-modern sinó en
ple casc medieval de Vic. I, més interessant encara, enlloc
d’ignorar-la, incorpora la tradició com a element clau en la seva
recerca. Vic, sobretot el seu Bisbat (des de Camprodon a Igualada),
atresora moltíssims exemplars arquitectònics, escultòrics i pictòrics
del conjunt de la tradició artística catalana, com podreu veure al Museu
Episcopal. L’Albergueria, el centre del que parlem, hi pertany, i ja
porta al darrere un conjunt d’interessantíssimes propostes que demostren
el caràcter innovador i obert tant del centre com de la pròpia seu
episcopal.
Ocupa
el que era l’antiga albergueria de la catedral, en un edifici del segle
XI completament adaptat. Una de les naus fa de sala d’exposicions i
l’altra, de recepció, serveis i sala de treball. Això fa que les
propostes que es fan en aquesta seu (ja que la seva tasca no s’acaba
aquí) hagin de ser sintètiques, clares i, per tant, molt ben pensades.
La
prova la tenim en l’exposició vigent, “Emocions del Barroc”, on s’han
proposat reviure el marc emocional d’aquest període batejat amb una
paraula portuguesa que designa una perla irregular, del que el Bisbat en
té nombrosos exemples i que els organitzadors descriuen com aquell art
que vol “persuadir, seduir i commoure, a través d'allò bellament estrany
i captivador, forçant i portant al límit, si cal, l'il·lusionisme i la
metàfora, l'espectacle, l'escenografia...”. Així, s’hi exposen dues
peces de la parròquia de Santa Maria de Moià: la figura de Josep,
procedent d'un retaule, i la figura de l'”Ecce homo” - el Jesús flagelat
entregat per Ponç Pilat- una escultura feta per a ser portada en
processó. Hi afegeixen una obra mural, feta pels artistes Ferran
Blancafort, Toni Garcia i Marià Dinarès, “on amb el seu dibuix reviuen
l'esperit dels retaules barrocs, a partir de detalls concrets de
retaules reals”, diuen.
He
de dir que, certament, les tres peces exposades, en diàleg, remeten al
que és un dels trets centrals no ja de l’art barroc sinó de l’art
modern: la recerca de les emocions, descrites quasi científicament des
del Reneixement, en cada un dels rostres i els cossos. El Barroc, amb
aquesta ambigüitat i teatralitat descrita, ho aplica a la tradició
catòlica, fent-ne d’aquesta, i de la Contrareforma, un producte potser
encara més modern que el que venia a combatre (la Reforma), per la qual
les passions, les emocions, eren febleses.
Article publicat a la revista Valors (setembre 2012)L'exposició “Emocions del barroc”, a L’albergueria de Vic (C. Albergueria 1), està oberta al públic fins el 30 de setembre del 2012. L'entrada és gratuïta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada