Se'm fa molt difícil afegir res de nou ni original a les avaluacions, a vegades massa apressades, dels resultats electorals al País Barc i a Galícia d'aquest diumenge. Primer, perquè tots els diaris en van plens i no crec que aportés res d'original. Segon, perquè desconfio de les avluacions fetes 'en calent'. S'han de fer perquè el temps polític corre de pressa: els que han de governar per poder-ho arribar a fer amb la màxima facilitat, els que volen pactar perquè la informació és la clau de tot pacte i els que són a l'oposició perquè d'encertar en el missatge postelectoral o no en pot dependre tota la feina que cal fer després. Però hi ha poc costum d'agafar les dades, de 'despullar-se' de prejudicis, de fer molts càlculs... d'esforçar-se, en definitiva, dedicant-hi enginy i temps. I, prèviament, haver-se format una mica sobre el tema.
Hi ha poc costum a fer-ho dins els partits (per l'experiència que tinc, i no parlo només del meu) i m'imaginio que també fora. D'una bona anàlisi electoral, potser creuada amb altres dades, preparada molt abans, en surten notícies que no es veuen a simple vista. És molt probable que la qualitat de la informació, que s'obté després d'estudiar la quantitat i poder-la resumir et diferenciï tant dels teus adversaris (ja dic que hi ha poc costum, sobretot en àmbits intermedis) com dels mitjans i que t'ajudi a prendre millor les decisions.
Un molt bon exemple del que dic l'ofereix Oriol Bartomeus, que té el costum d'anar ràpid (ell sí que pot perquè ha interioritzat el que a vostè i a mi ens portaria dies i posseeix un know how increïble) en fer una anàlisi dels resultats. La va publicar l'endemà al web de la Fundació Campalans [aquí] i en recomano la seva lectura. Per llegir Bartomeus cal estar atent al que anomenarem la teoria dels cicles, segons la qual cal llegir els resultats electorals en funció de segments de temps més amplis que ens donin idea dels moviments de fons. De manera que els moviments es desenvolupen en diversos processos electorals i no en un de sol.
La seva tesi -en aquest cas- es pot resumir en el següent: hi ha un moviment de fons que no és nou i que consisteix en la forta davallada dels socialistes, iniciada als comicis posteriors al 2010 (decisions econòmiques del maig, sentència del TC -en el nostre cas-, etc...) i n'hi ha un altre de nou que comporta una davallada (no tan forta) del PP, fruit del ràpid desgast del govern Rajoy. Aquests dos moviments explicarien l'increment d'altres forces, sobretot a l'esquerra en el cas gallec. Del primer moviment us he copiat el seu gràfic comparatiu entre les eleccions a les tres comunitats que n'han tingut enguany.
L'altra anàlisi que cal fer és sobre els factors polítics que han d'haver influït en l'opinió dels electors. Sobre això, a banda del nas, i intentant no intoxicar-se excessivament per l'opinió publicada, cal recórrer a les enquestes. No només per saber què diuen els votants, quina opinió concreta tenen sobre els aspectes més crítics del seu vot... sinó també saber com són els que voten uns i altres (o no voten), d'on són, quin comportament han anat tenint, etc... La política és feta d'idees però també de posicionaments. El pount de vista no parteix només de les idees sinó del lloc on es mira la cosa. I hi ha factors de canvi profund en la composició del nostre cos electoral, segur, per explicar la crisi electoral dels socialistes a Espanya, a banda dels més conjunturals o del mal record de la gestió, sobretot a partir de 2010, com deia.
A ningú se li escapa que els socialistes espanyols tenen feina en analitzar de veres aquests factors i en construir una alternativa creïble i atractiva a la majoria que, a més, s'inscriu en un tauler de joc on hi ha força elements nous (i de risc) a considerar. Espero que no s'arregli amb un congrés on l'únic a discutir sigui qui mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada