Sentia que la vida se m'havia tornat lletja de tant viure-la. Aquesta cadena que no s'acaba mai d'homes i de dones que s'ajunten i de fills que neixen sense parar... la meva mare havia estat bonica i un dia sense saber què havia passat ja havia estat lletja.
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 132.
Foto: D'aquest web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada