'Operación Triunfo'

Ahir vaig utilitzar dues vegades el símil d'Operación Triunfo. Alguna vegada m'hi he referit, positivament. No he seguit massa cap de les edicions, i tampoc la d'enguany. Per raons, diem-ne, familiars n'he anat tenint referència quasi diària i aquest matí, fent zapping, he enganxat algunes actuacions de la darrera gala a Tele Taxi TV. He escoltat When I need you una mica embaladit (eren la son i el cansament acumulats que sortien en plena matinal de diumenge?) i m'ha agradat força el nano que ha guanyat, que la cantava, i la finalista, que em sembla que era ella la que l'acompanyava, fent duet. Tinc una bona opinió, aviso, d'aquest programa, malgrat tot. Té tots els elements que respecto i que em sedueixen de la cultura popular, la d'ara i la de fa temps. Algú de vosaltres ja deu saber que col·lecciono goigs i que quedo prendat de qualsevol manifestació de cultura ppular, més encara si hi tinc un cert vincle (com el cas citat, o les processons), per més remot que sigui. No sóc tan fan (ni un expert) com el meu company regidor Josep Comas, o el conseller Josep Bargalló o el magnífic Joan Soler Amigó, de qui molts diumenges canto les seves versions d'espirituals negres.

:

Hi ha dues coses que m'agraden força (i que tenen a veure amb el fenomen de l'explosió de la múica com a producte de masses i com a vehicle de socialització). Una, els temes. Volem que ens parlin d'amor, o del que sentim, que ens diguin com es fa, això d'estimar, a què s'assembla i quins atzucacs recorre. I la música ho fa, especialment. I la segona és que això no ho volem fer sols. Ho podem fer sols, és clar, tancats a la nostra habitació amb els cascos. Però l'experiència musical és completa quan és col·lectiva, quan la compartim amb més gent, amb la qual construïm (enviem sms, etc...) una mena de projecte al que volem vincular la nostra vida, la nostra felicitat. Els que som de missa, ens hauria d'interessar força, això (i hauríem de comparar-ho amb la migradesa de joves o, més ben dit, d'experiències que comparteixen interior amb col·lectiu a les nostres parròquies...). De fet, penso que Joan Pau II ho va veure de seguida (i sense fitxar La Trinca!).

:

Alguns direu (com també s'acostuma a fer del futbol, o d'altres exemples que he citat) que tot plegat és una patranya consumista. Però rera l'oferta, recordem-ho, sempre hi ha demanda, i aquesta reacciona sempre que l'oferta satisfà les seves expectatives. No les hem de mensyprear. Touraine deia fa uns anys que "cal reemplaçar l'oposició entre alta cultura i cultura popular per la que enfronta dues lògiques d'acció [:] (...) la del consum [i] (...) la de la producció de les actituds"*. Que el consum no ens amagui les actituds i els anhels que han fet triomfar el Tirunfo.

:

(*) Alain Touraine ¿Qué es la democracia? Ed. Temas de Hoy. Madrid, 1994, p. 288-289.