Assertivitat | Blocs

José Manuel Broto, ST (G-201016), 2001

Per una militància assertiva
:

Trobo que als blocs, a les converses, a les reunions internes, al debat públic en general, per més xarxa que hi hagi, som incapaços d'establir relacions poroses, d'admetre idees d'altri o de posar en qüestió algunes de pròpies. Sovint, això és vist com a feblesa, com a manca de convenciment. D'altra banda, demostrar les pròpies idees en públic, i defensar-les, argumentar les posicions pròpies o de grup, és titllat sovint de pura propaganda.

:

Els psicòlegs parlen molt de l'assertivitat, que és aquella condició que permet, d'una banda, expressar les pròpies conviccions amb fermesa i seguretat i, a banda, respectar les dels altres o, més aviat, respectar que els altres tiguin dret a tenir les seves. Es tracta d'una condició que admet ls dues coses, no pas una damunt l'altra, i precisa de certa educació i esforç mutu.

:

Ho dic jo que sóc molt militant de les meves coses i, per tant, candidat a necessitar de teràpies assertives. De tota m,anera, he pogut comprovar com en trec sempre més profit, profit personal, si, d'una banda, no renuncio a plantejar les meves posicions i, de l'altra, intento treure conclusions no tòpiques sobre els que plantegen posicions diferents a les meves. I és bo que la balança no s'inclini, és a dir, que pensem que per no ofendre ens hem de callar o que romanguem impassibles davant les posicions inicialmet adversàries.

:

De cara a una negociació, de cara a simplement conviure o de cara a obtenir el màxim benefici mutu en una situació que d'antuvi ens enfronta (i que no sabem massa per què), em sembla una posició intel·ligent i sana. De cara a les identitats que sovint ens persegueixen més que no pas definim, deu ser letal o, almenys, de cert descans. Perquè, és clar, a banda de bons o mals negociadors, a part de la cara de diplomàtic (o de mercenari) que a un li queda, allò que som, transpira, es modifica, serva l'essencial i manté els principis (pocs, però potents) i desplega alhora un munt de possibilitats inimaginables per realitzar una vida plena.

:
Bloc i blocs
:
La jove mataronina Carme Gurrieri, brillant estudiant de Biotecnologia (que va fer Pasqua abans de Rams, o sigui, que va venir al dinar de blocaires sense ser-ho encara) ha obert ja el seu propi bloc. Ho ha fet, com fa sovint la Núria Radó, explicant de què caram va la seva carrera, ja que els científics d'avui deuen tenir la sensació que ningú no els entén. Que estrany... si tots som a les seves mans. En tot cas, avui ens obre les seves, de mans, la Carme. "Sóc jove i amb idees", diu com a tota presentació. No se sap si ens atrau o ens amenaça. Per molts anys i benvinguda.

:

Parlant de blocs, Juan Varela em fa arribar el seu article sobre l'increment de blocs polítics, aquest any que s'acaba. Entra d'altres coses interessants, l'autor del web Periodistas 21 fa les següents recomanacions:

>> Los políticos deben conversar con los ciudadanos, no admonizar ni conformarse con la propaganda.

>> Los ciudadanos deben utilizar los blog de políticos para interpelarlos y hacerles llegar sus inquietudes, no para consumirlos como un medio más de propaganda.

>> La blogosfera política debe tener una extensión real. El debate y conocimiento en el ciberespacio es un paso, pero no sustituye, sino que anima, el debate real. Como se ha comprobado en Estados Unidos y en otros lugares, la blogosfera no sustituye al contacto y la discusión personal, sino que los debe facilitar.

>> Los blogs políticos deben servir para aportar elementos de conocimiento y discusión de las ideas y posturas políticas a los ciudadanos frente a los mensajes unidireccionales y la discusión mediatizada de los medios tradicionales.

>> Los políticos con blog deben ser capaces de incluir en su actividad el resultado de su discusión con sus lectores en la blogosfera.Son objetivos ambiciosos pero irrenunciables si no se quiere convertir la blogosfera y la esperanza de participación política más abierta y desjerarquizada que supone en un nuevo medio de adoctrinamiento o propaganda unidireccional. La redundancia mataría a la Política 3.0

Personalment, crec que té raó. Un cop passi el boom, una de les coses per les quals segurament poden servir els blocs de polítics és per ser útils a la gent que navega per la xarxa. Útils tant per coses molt concretes (a mi m'ha passat) com per xerrar i contrastar idees (això també). Si som només aparador, o fem coses que cridin molt l'atenció (no, no em despullaré) o passarem desapercebuts.