aquest any que les baies
dels gallerans i del grèvol
són els grumolls de sang
que duem a les mans,
senyal de sofriment
i del dolor aferrat
i l'angoixa congènita.
:
Neix, Nen, un altre cop,
entre la mula, estèril,
i el bou, capat. Escalfa't
amb els peuets innocents
amb el seu baf humit,
mou-te al llitet d'agulles
del fenc gebrat, cruixent,
dels nostres cors rebecs.
:
Neix, Nen, un altre cop,
oblida la misèria
de la nostra abundància
i aquest pessebre brut
que guarnim amb deixalles,
molsa de plàstics, rius
d'àcids letals, turons
devastats ja per sempre.
:
Neix, Nen, un altre cop,
i venç aquest soroll
enferritjat del món;
el grinyol i l'ahuc,
el plany, el crit, el clam,
el xiscle i el rogall,
venç-los amb el silenci
de la teva paraula.
:
Neix, Nen, un altre cop.
Fes-ho a cegues. No dubtis,
aquest any desolat.
I mira'ns i sorprèn-nos
ni que sigui amb l'esbós
d'un somnriure precari.
Narcís Comadira, "Prec eixut de Nadal" a L'art de la fuga, Ed. 62 / Empúries. Barcelona, 2001, p. 62.
Foto: de www.pessebres.com
3 comentaris:
M'ha agradat. Suposo que és un escrit teu, així doncs, l'enhorabona.
Salut!
Bon Nadal
- Cervecerix,
No, no l'és. Ja m'agradaria escriure així... és de Comadira.
- Albert,
Bon Nadal.
Publica un comentari a l'entrada