:
Així titulava ahir Manuel Cuyàs el seu article al diari El Punt, article que us recomano. Reflexiona sobre el tòpic del Nadal trist i es pregunta sobre el respecte. Ja vaig dir per Carnaval que, per mi, el problema rau en la desinstitucionalització (o desritualització) de la tristesa. Quant menys espai dediquem a ella, més es fa notar, em temo. Hi ha un temps per plorar, deia ja l'Eclesiastès (Cohèlet 3, 4), el primer psiquiatre. Si no hi ha temps per la tristesa, doncs, se'ns cola en el de la diversió. Però, compte: Nadal és (només) festa de diversió i alegria? Mireu els darrers paràgrafs de Cuyàs:
:
Quan et fas gran i es comencen a comptar absències, el dia de Nadal és, efectivament, un dia trist. Alegre, sí, perquè hi ha noves incorporacions, però també trist. Jo no diré que aquesta barreja de sentiments sigui la «gràcia» de Nadal, perquè la paraula em sembla poc adequada, però sí que diré que Nadal sempre ha estat així des del dia que es va institucionalitzar aquesta festa i des de molt abans. Des que un home va observar que l'hivern començava, que calia replegar-se a casa i, com els personatges de Dublinesos, de James Joyce, pensar en la vida i pensar en la mort. Si Nadal només fos alegria, seria Sant Joan, i Sant Joan ja està bé on és, a principi d'estiu i a l'hora de sortir a fora sota la nit càlida i serena.:
Hem destruït Nadal perquè voldríem que fos com una festa major, un correfoc, un reveillon cotillon, un carnaval, i no ho és i es resisteix a ser-ho des del fons dels segles. «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.» He trobat aquest oportú fragment al llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó, que acaba de publicar Pòrtic.
:
Foto: Fotograma de Dublinesos (1987), film de John Huston a partir del conte Els morts, de James Joyce.
:
Versos de Nadal - I:
:
:Nadal altra vegada, i sense res per dur:
-i sense res per dir- que pugui fer per Tu.
:
Si un dia vaig cremar, sóc brasa enmig de cendra:
que l'atiï el teu Vent, que és rabent i que és tendre.
:
Ara ho entendràs tot, Nen que, nuet nuet,
tremoles com nosaltres, de la mateixa fred.
:
Ara que t'has fet teu, per fer-hi sempre estada,
aquest grumoll absurd de carn humiliada.
Narcís Comadira, "Nadal altra vegada", a Llast, Ed. 62, Barcelona, 2006, p. 57.
Foto: Jan Saudek.
:
(versió del poema en àudio)
:
17 comentaris:
Tot apunta que vares ser qui va ordenar directament registrar a l’Ajuntament, en concret a l’Edifici de Vidre, el manifest apòcrif suposadament signat per 6 presidents veïnals.
És cert?
El document no reunia cap dels requisits mínims que ha de complir un full d’aquestes característiques que ha d’entrar-se a registre, com ara anar signat, i amb el DNI i noms complets dels signants, així com la manera de contactar amb aquests.
Tot apunta que l'instigador va incórrer en diversos delictes, ja que va usar noms d’altres persones sense ni tan sols informar-los de que registraria aquest manifest.
EN SAPS RES?
Diuen que vares obligar a un funcionari a segellar-lo sense que es complissin els mínims necessaris.
Hi vas tenir res a veure?
Perque si fos així hauries utilitzat un servei ciutadà en benefici propi i del govern que dirigeixes. O no?
També és incorrecte dir que vas córrer a incloure aquest document al dossier de premsa que es va repartir als mitjans en la presentació del projecte de trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas, així com en diverses reunions municipals?.
POTS RESPONDRE A TOT AIXÒ, Sr. BASSAS?
(He intentat ser respectuós ... I et demanaria que si tens coneixements de qui va ordenar tant desastrosa actuació ho facis públic en nom de la "dignitat" política que tant sovint abanderes.)
- Benvolgut Elo,
Et suggereixo que si he comès algun delicte, el denunciïs formalment.
Caram, jo que venia per felicitar-te per la dolçor de la imatge i sobretot les Festes...
suposo que això forma part de tot plegat, en fi, no sé de que va, em sap greu.
Et desitjo un bocí de pau, que segur que com tots, i sobretot aquests dies, et mereixes. Un petó.
- Ànima Alada,
Gràcies, també per tu. Bon Nadal.
Una imatge preciosa, Ramon.
Bon Nadal. Ramon
Segueixes donant voltes.
Ho intento de nou:
Vas parlar amb el missatger que va entrar l'apòcrif al registre abans de que ho fés?
Hi ha registre de les trucades telefòniques que vares fer en les hores prèvies?
Saps d'on va sortir els redactat del manifest? (Tot apunta que cap dels sotasignants hauria pogut subscriure aquell text en els termes en que fou presentat sense el corresponent "assessorament" del partit al qual se suposa que es deuen i del qual tu en saps alguna cosa de la gestió diària. Per tant qui t'acusa no ho fa en funció de la teva condició de regidor sinò pel de la teva gestió al si del partit.)
Pots callat i seguir demanant proves, estàs en el teu dret, només faltaria. però més enllà del dret hi ha d'altres valors, alguns d'ells molt propers a l'ètica i la moral que ratllen coincidentment amb els valors de la fe que dius professar i aquesta demanda no és inquisitòria.
De totes maneres, gràcies per haver-me donat aquesta oportunitat d'expressar les sensacions que generes en una part dels teus administrats.
Sort, i Bon Nadal!
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS
Davant la darrera proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el trasllat íntegre de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt volem fer públiques les següents consideracions.
-L’Ajuntament de Mataró continua exhibint ostentosament una subordinació servil al dictat d’ interessos comercials molt concrets. Si els primers intents de descatalogar la fàbrica foren il•legals, les noves propostes -revestides de legalitat- són immorals. Com qualificar sinó la despesa de 3.150.000 euros per traslladar la fàbrica, quan el centre comercial es podria establir en un altre lloc? El govern no ha donat cap raó de pes per desestimar les altres ubicacions considerades.
Mai uns objectius, positivament desitjables, poden justificar uns mitjans -moralment rebutjables- com el malbaratament d’uns recursos econòmics exorbitants en una societat on no tothom té els nivells de consum que determinada publicitat intenta fer creure.
1- El trasllat íntegre és irrealitzable per definició:
L’edifici seria fragmentat. Ningú pot garantir quin percentatge de l’obra original quedaria destruïda en el procés de desballestament i, per tant, es perdria irremeiablement. La proposta de separar la xemeneia del conjunt semblaria pueril si no fos irresponsable i anés en contra de la integritat del bé catalogat que dictamina el Departament de Cultura.
2- El govern municipal en la seva espiral d’incongruències està arribant a unes cotes difícilment imaginables de gosadia i de manca de responsabilitat política, que els serveis jurídics farien bé d’analitzar amb deteniment. Com definir sinó el que, a partir d’aquest precedent, qualsevol propietari d’un bé immoble catalogat pugui endegar-ne el trasllat a on més li convingui i així obrar sobre el solar resultant al dictat de la llei del mercat. ?
3- Entenem que aquesta proposta és sols una cortina de fum per enderrocar de forma subreptícia l’edifici. Del que pot passar amb les desferres que en resultarien, n’és un bon testimoni el que succeí amb l’antic Ateneu de Mataró. Després de numerar-ne les peces originals, aquestes foren trossejades premeditadament en el moment de l’enderroc. Posteriorment es construí un edifici que té el mateix valor històric que un decorat de western. Aquesta situació també es produí amb les ceràmiques modernistes de la façana de la impremta Vilà a la Riera. Malgrat el compromís explícit de restitució mai més han tornat a aparèixer.
4- Can Fàbregas ha de ser restaurat i reintegrat al patrimoni cultural de Mataró en el lloc per al qual va ser dissenyat i en el qual ha fet història i s’ha fet història de la nostra ciutat. Forma part del nostre passat industrial i, per tant, de la nostra memòria històrica.
5- L’Ajuntament no ha d’avantposar els interessos particulars i crematístics a la salvaguarda del patrimoni col•lectiu que, per definició, és un bé inal•lienable que pertany a tothom en tant que bé catalogat.
6- La plataforma Salvem Can Fàbregas adverteix que l’equip govern municipal seria responsable, de manera solidària, moralment davant dels ciutadans i penalment davant dels tribunals, dels danys que pogués patir la fàbrica si es dugués a terme aquesta agressió.
Mataró, 24 de desembre 2007
- Glòria, Anònim i Elo,
Bon Nadal, doncs. I que duri.
- Elo,
Disculpa, però aquest interrogatori és just el que jo trobo immoral. Serà que tu i jo tenim maneres diferents d'entendre què vol dir, això de la moral. Tampoc sé massa què hi pinta aquí la fe. Serà cert que torna la Inquisició?
- Fàbregas,
Gràcies per la informació.
Gràcies per la teva felicitació en el meu bloc. Que passis un Bon Nadal i un Feliç Any 2008!!
MORAL: Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.
Perdona, però Ramon. Les meves preguntes et semblen immorals perque atempten contra els teus actes? La finalitat dels actes és la que dona la qualitat moral dels mateixos?
Si és així, comparteixo amb tu la no coincidència del concepte moral.
La immoralitat mai rau en qui exigeix una resposta a qui més enllà de l'ampara privada exerceix un càrrec públic.
Ho lamento, però t'he de dir que el teu "joc de paraules" en tot aquest afer no fa res més que afermar les sospites que apuntava.
No pateixis per la "inqui" no tornarà, ja hi ha qui n'ha heretat tot el seu bagatge i s'expressa des del "poder". No oblidis que la inquisició neix des del mateix poder i actua en bé d'aquest. Per tant la concepció "moral" s'adequada a les finalitats.
I de la fe, ja ni em parlem, doncs sols em referia als valors que connoten la teva fe, però vistos els arguments també els compartia la santa inquisició.
Res més. Amén.
Elo,
Doncs això; crec que acusar algú sense proves és immoral. En tot cas, crec que seria bo que et miressis aquests prejudicis...
D'acord: L'acusació és immoral (amb proves i sense proves). Segurament m'he excedit en les formes, no hi fa res ... però em queda la percepció de que alguna cosa hi vares tenir a veure en tot plegat. Estàs en el teu dret d'exigir-ne proves, agafat't ben fort a la llei, ja ho hem vist moltes vegades, però és just en aquests "mecanismes" on hi topa la "moral" que tant apel·les. No m'importaven les proves sinò percebre les possibles "fintes".
Espero, que no hi hagi proves, si no fos així aleshores qui hauria de fer revisió, i no tans sols de prejudicis, fóra algú altre...
Bé, ja veig que ara les coses van al revés.
Malament, doncs no has entès res.
Bé, deu ser això.
I ara resulta que reconeixes públicament que vares registrar personalment l'apòcrif al registre?
Ramon, em confirmes la teva altivesa. Oblida tot allò de la moral i dels valors. Entenc que no vagi amb tu. I queda't amb el teu concepte reconfortant de fe. Lamento el to dialèctic que has emprat amb mi. Ho he atribuït al meu anonimat, i podia ser comprensible... però ara vistos els fets ni això és justificable. Ho sento, jo he reconegut els meus errors alhora d'expressar-me, però en el fons el que reclamava era un gest que em permetés creure en la teva honestitat i no pas verificar la imatge que de tu n'he copsat segons la percepció que en té la gent. Però ho sento no puc fer res més que lamentar aquesta decepció.
(Si mai et cal saber la meva identitat, fes-m'ho saber. Potser algun dia quan ens veiem t'ho recordaré. Ara per ara m'estimo més aquest anonimat. Si t'he ofès o has entès que volia fotre't, perdona'm. Jo apuntava cap a una altre banda. Però veig que això no va amb tu.)
Sort, et farà falta.
Publica un comentari a l'entrada