divendres, d’abril 20, 2012

Ben amunt *





Diuen que un quadre, una obra d'art, és una construcció simbòlica. Els símbols, alhora, serveixen per fer present l'absent, visible l'invisible, possible l'impossible, palpable l'intocable, perceptible el misteri. Alhora, la seva contemplació ha d'obrir-nos per dins: les emocions, els records, les associacions d'imatges, les noves perpectives, la seva originalitat i les múltiples capacitats que amagui són el veritable efecte que hi hem de buscar. Res més, però tampoc menys. Si és així, aquesta peça, de les poques de l'exposició fetes sobre tela, té vocació d'obra d'art.

En Pere explica que va fer el quadre quan remuntava el vol, físicament i anímica, després d'un dur període. I me'l descriu així: "En el quadre i entre vinyetes superposades es veu un saltador de perxa 'volant ben amunt'. Més avall, junt a una espècie de papallona -cicle vital- s'hi veu un ésser quasi diví: àngel? sant? Déu?... espiritualitat en els moments difícils encara que un es declari 'no creient'... També hi han petits grafismes i signes (números, asteriscos arroves, simbologia molt actual en el llenguatge virtual -internet, facebook, blocs, etc.- que és una de les poques coses que no vaig abandonar ni a l'hospital, doncs em feia molta companyia".
Segurament no cal comentar res més. Però no puc resistir de fer alguna pinzellada al què em suggereix. D'una banda, m'agrada la idea de l'exposició d'inspirar-se en el món del còmic a l'hora de narrar aquest moment vital tan decissiu; sens dubte, és una bona manera de veure la vida d'un artista, a través de vinyetes i històries com una successió d'imatges. De l'altra, penso que és una sort desenvolupar aquesta capacitat expressiva per ajudar a passar el tràngol de la trobada amb el Límit. Les malalties greus, el gran tabú del nostre temps atlètic, especialment quan la mort, l'altre gran tabú, és una possibilitat ben present, ens acosten al més veritable de tots nosaltres. A allò que som, sense màscares. A tot el que hem renunciat. A veure a què i qui donem valor. A la tragèdia de la nostra finitud, que és molt més quotidiana que no pas la mort. De cop, la pregunta més fotuda no és com vols morir, sinó com vols viure. La vida, en primer lloc, va deixant enrere l'ofuscació dels seus límits i les seves angoixes. Per sort, en Pere ens avisa; potser no tindrem temps d'aprendre-ho.
La va deixant enrere, fins i tot la supera i la 'salta'; però no acaba d'anar-se'n. Ens ho diu aquest bloc negre, aquestes taques, aquest contundent blanc-i-negre. No acaba d'anar-se'n i caldran encara força vinyetes per resituar-la, caldran encara processos, aprenentatges, repòs. El camí el farem tots sols, el 'salt' del que ens oprimeix és un salt personal. La dimensió ètica, aquella que enfronta el millor de nosaltres als límits de la nostra existència, és una decisió personal, que va molt més enllà de l'anar fent i la quotidianitat, de les normes, fins i tot a vegades contra les normes i sense parar esment en les conseqüències personals. L'ètica és voler fer el salt i no tenir clar si ho aconseguiràs, o com serà la caiguda. És una tasca heroica. També per això va bé inspirar-se en els còmics d'herois.
Dues coses més. Una. El relat d'Occident no comença, però, amb Superman. Som hereus de la raó, sí, però també dels mites que ens l'expliquen molt millor (i no al revés, com sembla). Aquest àngel, o Déu, o sant que no sabia massa d'on havia sortit surt d'aquesta tradició. Fins i tot la papallona, símbol evident de la mutació i de la Bellesa. Necessitem relat per aquest camí, necessitem mites, exemples, 'passarel·les' entre nosaltres i el nostre sentit. Dues. Tampoc cal anar massa lluny. I ara no parlo només de la tradició. L'antropomorfització dels déus i els éssers mitològics ve a dir-nos que el sentit és "a imatge i semblança" nostres, no pas de braus o d'àligues, o d'esperits del bosc o Tractats de Materialisme. El més important de la vida té forma humana "i habita entre nosaltres". La presència de signes cibernètics, és a dir, la capacitat de connectar-se i sentir la companyia dels altres, ens revela aquest desig, aquesta ànsia de trobar en les persones l'impuls del salt. Ben amunt.

* article del llibre (Continuarà) Textos sobre una exposició, de Pere Màrtir Brasó, que es podrà adquirir a la paradeta de Sant Jordi, el proper dia 23 d'abril, davant el taller de Txè Aymat, al carrer de Sta. Maria de Mataró, on hi haurà l'autor.