Vaig fer molt malament d'esperar l'últim dia per veure aquesta exposició de Pere-Màrtir Brasó, de la qual aquest vídeo, corresponent al programa d'art de m1tv que dirigeix Pere Pascual, en parla. Vaig fer malament perquè n'hauria parlat -aquí i a tot arreu- amb la recomanació vivíssima que la visitéssiu al Col·legi d'Aparelladors de Mataró. L'èxit obtingut (de crítica, de participació i de vendes) corrobora en bona part aquest entusiasme. L'autor titulava la mostra 'M'he quedat en blanc' i proposava un trajecte, que passava per diverses temàtiques, l'objecte del qual és el de trobar el teu jo.
L'obra inicial, exposada a la darrera Biennal Torres Garcia, és l'inici del trajecte per al qual, indubtablement, n'ha hagut de fer un altre de previ. L'inici, dic, és el buit. un buit que no ho és tant, com ens fa veure la seva textura pictòrica i la presència de concisos símbols: l'horitzontalitat (és a dir, la mirada, el desertla perspectiva, el més enllà...) i el cercle (és a dir, el punt de referència, la mirada del més enllà cap a tu, el temps, l'immutable, ves a saber...). Però per arribar al buit cal, primer, buidar-se.
Sense cap concessió cromàtica, pràcticament, l'autor fa passar aleshores per aquest buit una sèrie, diguem-ne, de visitants. Els que ha produït la memòria, la influència, l'atzar.Fins que arriba a un petit dubuix (resum, en diu ell) en què explora una possible Teoria del Jo, feta d'aquests visitants i de les seves preguntes. Un jo que és, ja, una mena de paisatge amb plànol incorporat, que inclou el cosmos i les seves relacions amb el nostre món diari.
De nou, però, agafem.nos tots i cadascun d'aquests quadres com un punt de partida d'aquesta no poc aconseguida organització del caos que és, en definitiva, una de les 'funcions' de la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada