Ara que ja som grans hem vist
que les regles del joc eren dures.
Els que eren grans llavors ja no hi són
i a nosaltres -que anem d'aquí i d'allà,
mentre els crema per dins la vida als joves-
les il·lusions i el foc, si és que ens arriben,
sempre ens agafen
desprevinguts.
Narcís Comadira, fragment de "Cadena" a Lent, Ed. 62, Barcelona, 2012, p. 21.
Il·lustració: Sam Jinks , Pietà (2007)
3 comentaris:
Excepcional Narcís Comadira. Excepcional "pieta".
Pues yo encuentro esa pietà horrible. Mil veces mejor la de Miguelangel.
Solo veo opciones para decir si los contenidos son divertidos, interesantes o geniales. Curiosa forma de querer conocer las reacciones. Que pasa con los contenidos que dejan indiferente o directamente no gustan? Hay miedo de enfrentar la realidad?
- Titània: Gràcies pel teu comentari.
- Anònim: les dues pietats són força diferents, sí. Una respon a l'ideal de bellesa del Reneixement i l'altra tot el contrari. respecte als comentaris, són de la plantilla de Blogger, però si no t'agrada ho pots dir com ara has fet. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada