Les noves devocions - #lessantes - V

Fa un parell de setmanes, el setmanari El Tot Mataró publicava un interessant resum sobre l'origen de la nostra festa major. El signa l'Eloi Sivilla, que ha anat publicant una sèrie de reportatges sobre la història local molt amens, complets i diria que imprescindibles. A mi m'han agradat molt i també m'ha agradat que un gratuït, entre els anuncis i l'actualitat, hi hagi un lloc digne per a la història local, amb articles, com deia, molt ben fets. 

"La festa", diu l'article "va començar com un acte religiós de caire privat el 26 de juliol de l’any 1682 i la devoció per Santa Juliana i Santa Semproniana anirà arrelant entre els mataronins que al llarg dels anys i dels segles aniran transformant la festa fins a convertir-la en la que és ara". L'article repassa quines eren les festes locals d'aleshores, en quin context se situava Mataró i de quina manera conviuen l'ideal barroc (representat per la devoció a les restes adquirides de sant Desideri) i el nou paradigma romàntic (que vénen a exemplificar les Santes i el seu historicisme), fins que s'institueix per votació popular el patronatge local de les dues patrícies romanes que la tradició situa nascudes en un carrer molt concret de la vella Iluro. El patronatge fou instituït ja ben entrat el segle XIX, després del primer tren (ergo en plena expansió industrial de la ciutat), després d'una autèntica fal·lera per recuperar-ne les despulles i de celebrar-ne oficis i processons.

Veieu? Pensar sobre els motius de fons que podrien haver fet patrones Les Santes també se m'acut com una bona reflexió. Indagar els anhels que s'hi projectaven (això són les devocions) a vegades ens dóna més informació, o de més qualitat, que els propis fets narrats. Portat avui, aquesta estructura festiva nascuda encara sota paràmetres pre-moderns (encara que molt cap aquí), seria també interessant descobrir com s'incardina amb els nous anhels del món actual, dels mataronins d'ara i d'aquí. També ho expressem amb devocions, és clar. Els gegants, el que queda de l'antiga litúrgia, els happenings com el Desvetllament, els focs (l'acte més multitudinari de Mataró), les havaneres amanides amb gospel (en anglès, gospel és evangeli, o sigui que no som massa lluny), els espectacles, la música. Tot són llenguatges "devocionals", a la recerca anhelant d'omplir-nos de quelcom més, i més important, que el que ja vivim diàriament, i de tastar-ho en la pròpia carn. Al segle IV, al segle XIX i ara.