Montellà a Elna | Els 5 del BlogDay 2006

Lectures d'agost - i XXI
:
Assumpta Montellà amb un exemplar del llibre.
:

Per acabar aquest reguitzell de recomanacions llibresques d'agost (que no cànon, ni crítica, ni res seriós) he triat un llibre emotiu sota l'aparença d'una recerca històrica. És La Maternitat d'Elna: Bressol dels exiliats (Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2005), escrit per la mataronina resident a Cardedeu Assumpta Montellà, que ha abocat esforços i temps a un tema mig oblidat de la història i rescatat, amb ella, per alguns testimonis i per persones com en Miquel Torner, també mataroní. Dic emotiu, perquè ho és. El paper de la historiadora, que ha fet un excel·lent treball, resta a segon terme, aportant la informació concisa i precisa per emmarcar els veritable sprotagonistes del llibre: els testimonis de les mares i dels infants nascuts en una maternitat oberta per voluntaris suïssos sota l'empar del SCI a la localitat d'Elna. Es tractava, principalment, d'atendre la població confinada als camps de concentració francesos que hi havia just desporés de la frontera espanyola, que era majoritàriament composada per refugiats de la Guerra. Després, va atendre també els jueus perseguits per la Gestapo. Al davant d'aquesta institució, sorgeix amb força el nom de la seva responsable, la jove infermera Elisabeth Eidenbenz (avui vivint a les afores de Viena), un veritable exemple d'heroïcitat i de donació que hauria de tenir més reconeixements dels que ja té.

:
Elisabeth Eidenbenz a l'actualitat.
:

Els relats són esfereïdors, gairebé insuportables. Escassament vint-i-cinc anys abans que jo nasqués, a pocs quilòmetres de casa, la pitjor cara de la humanitat, l'infern (i algiuns encara diuen que no hi creuen...), es feia present de forma implacable, condemnant a la mort "natural" a milers de "refugiats" sota el fred, la neu, la malaltia i la fam. Sortien d'una Guerra per anar de pet a una altra i, pel mig, una experiència brutal, indigna i mortal. Però també són relats que mostren una infinita confiança en la humanitat, ves per on, per la seva capacitat de resposta positiva en aquests moments, justament quan és més arriscada.

:

Contra els que condemnen les coses, esperen "el gran dia" que les resolgui (el de la Independència, el de la Revolució, el de la Bèstia...) i continuen fent la seva (i tal dia farà un any); hi ha qui pensa que la millor manera d'avançar és començar a caminar, encara que els passos siguin lents, curts i hagin de sortejar esbarzers. Que ens fem responsables, en tot cas, del camí que podrem fer, dels metres que podrem avançar i de la gent que ens hi trobarem, per poca que sigui (Eidenbenz va fer néixer prop de 600 infants, que segurament haurien acabat majoritàriament morts en aquell tràngol). I que, amb aquesta actiutud, veurem com els altres també s'hi fan.

:
Eidenbenz, al centre, en una visita a principis d'octubre que li feren representants de la Generalitat, historiadors i els Marxaires Mataró-Canigó (Foto: gentilesa de Miquel Torner).
:

Aquesta és la primera gran lliçó del llibre, o del que hi explica. Però n'hi ha més. Algun exemple. Primer, que recuperar la memòria històrica, contra el que pensen els del PP (i a vegades els de CiU), no és reobrir ferides sinó tancar-les, no és refer l'odi sinó apuntar, com ara, on era la dignitat humana i la solidaritat, no és preferir l'oblit, com aquell malalt que no recorda res, sinó justament la memòria, aquest conjunt de tragèdies i d'heroïcitats que tenen com a missió fer-nos més lliures, i potser més bons.

:

Segon, que la blasmada caritat (allò concret) contra els projectes de justícia universal (allò abstracte) a vegades és molt útil i es fa l'únic camí possible. Que aporta, a diferència del segon ideal, valors que cal recuperar: la immediatesa, la concreció, l'intercanvi d'afectes, la predisposició personal, la burla als sistemes de repressió, etcètera. Montellà recorda que el finançament d'questa instiutució es deu, bàsicament, a les aportacions privades en forma d'apadrinaments de comunitats cristianes suïsses commogudes pels estralls humanitaris de les "guerres modernes" (en això Franco sí que era avançat...). Jo també he fet conya, a vegades, de la "neteja de consciències" que molts fan a través de la seva caritat... però després de llegir aquest llibre (per cert, un petit best-seller del qual se'n farà, crec, un film), me n'abstindré.

:

I n'hi ha moltes més, de lliçons. I d'experiències narrades amb dolor però també amb alleujament. I una incessant recerca de justícia, de reconeixement, d'homenatge, que mereixen totes aquestes persones, moltes de les quals encara són vives.

• E-mail per recepció de nous testimonis i material
• Crònica sobre el llibre a El País
• Resolució de l'Ajuntament de Mataró sobre Elizabeth Eidenbenz
• Article d'Oriol Batista
• Article de Ramon Vinyes
• Article de Miquel Estapé
• Article de Quim Fernàndez
• Article a Lamalla.net
• Article a El Imparcial
• Entrevista a Assumpta Montellà a Drac
• Entrevista a Assumpta Montellà a laxarxa.uab
• Entrevista a Miquel Torner sobre la ruta de l'exili a El Punt
• Notícia d'una conferència de Montellà a capgros.com.
• Notícia de la inauguració de l'exposició a Mataró a capgros.com.
• Notícia de la inauguració de l'exposició a Barcelona a gencat.cat.
• Notícia de l'anada a Elna a capgros.com.
• Vegeu aquest post al web de Manuel Huerga.

Els cinc blocs del BlogDay 2006

:

:

M'apunto, doncs, a recomanar-vos cinc blocs més que els d'abans-d'ahir (els de rigor i els que vaig citar). També obvio els que són de Mataró i els polítics. Així me'n van quedant menys...

• Poètiques és un bloc que fa poc que he incorporat. Recull poemes propis (força) i d'altres autors i crec que ens trobem davant d'un gran poeta. És un dels avantatges de la blogosfera: el descobriment.
• Mauro Entrialgo, que també fa poc que he posat. És un autor de còmic que vaig descobrir fa molts anys, i que m'agradava molt, de qui havia mig perdut la pista i que un bloc com el seu em permet de recuperar-la. Us n'he reproduït la il·lustració del seu encapçalament.
• Jordi Llisterri és una rara avis. En un país on ningú es digna a fer informació eclesial (no diuen que és tant influent, l'Església?), on, quan es fa, aquesta sembla sortida directament del despatx del Nunci, s'agraeix la manera desenfadada però informadíssima amb què ha iniciat el seu bloc el director de Foc Nou.
• El dibuixant Enrique Blázquez el coneixia per Capgròs. però el seu bloc és molt més políticament incorrecte i val la pena de passar-s'hi de tant en tant.
• Art Neutre és un molt bon bloc d'art, repassa les novetats a Catalunya, recull articles i és una molt bona font d'informació. I és breu i concisa.

: