dimarts, d’abril 24, 2007

Ressons de la Plaça Kaufmann

Al Foc Nou d'aquest mes, hi ha una interessant columna de l'amic Josep Lligadas que, amb la confiança que ens tenim (i la seva tolerància davant el morro que gasto), em disculparà que la transcrigui íntegrament. Fa referència a la recent ubicació del nom d'un indret mataroní a la germana Cristina Kaufmann, que fa pocs vies va fer un any de la seva mort. (Foto: Kaufmann amb una altra germana).

La plaça Cristina Kaufmann

El proppassat 1 de març, el ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat dedicar una plaça a la monja carmelita Cristina Kaufmann, vora el convent on va viure durant tants anys i on, ara fa un any, va morir. L'esquerra que governa i la dreta que està a l' oposició van tenir clar que se'l mereixia, aquest reconeixement públic.

En el número de febrer de Foc Nou es plantejava a una colla de gent la pregunta de si estem davant d'una onada laïcista. Jo respondria que sí, que actualment hi ha sectors socials progressistes que duen endavant una acció organitzada amb l'objectiu de reduir al mínim la presència d' elements religiosos en la vida pública. Cosa que els porta, per exemple, a intentar silenciar l'origen cristià de les festes populars. I que, sens dubte, veuen malament que es dediqui una plaça a una monja. Jo sé d'algun ajuntament en que l'acord de l'Ajuntament de Mataró seria impensable.

Val la pena felicitar-se, per la decisió mataronina. Té mèrit, que un ajuntament reconegui el valor ciutadà d'una dona que es va distingir pel treball espiritual. Jo, de tot plegat, en trec la condusió que hi ha un parell de coses bàsiques perquè la presència cristiana a la vida pública sigui normal i sensata. L'una, que hi hagi cristians que facin coses que valguin la pena, que duguin a terme accions que facin bé a la gent. I 1'altra, que hi hagi cristians actius en la vida pública, no com a corretges de transmissió de normatives edesiastiques, sinó com a persones lliures i adultes, preocupades pel bé de tots els ciutadans, que així ajudin a fer que valors com els que la Cristina Kaufmann representava puguin ser vistos per tothom com aportacions valuoses per al col·lectiu.

:

dilluns, d’abril 23, 2007

Dracs | Créteil

Dracs
:
nom
:
"Quizás todos los dragones de nuestra vida son princesas que esperan tan sólo eso: vernos una vez hermosos y valientes"
:
Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven poeta, Alianza Editorial, Madrid, 1985 (5), p. 85.
:
Ségolène guanya a Créteil
:
L'Esteve Terradas em fa saber que la candidata socialista ha guanyat la primera volta de les eleccions franceses a la localitat de Créteil, ciutat agermanada amb Mataró. Germans en tot.
:

diumenge, d’abril 22, 2007

Sarko i Ségo | El vídeo de l'acte | Joan Pera amb Baron

Sarko i Ségo
:
:
Finalment, pel que sembla als sondeigs publicats i fets a peu d'urna, el candidat conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal es veuran les cares a la segona volta de les presidencials franceses, després d'una xifra rècord de participació, que situa el centrista Bayreau en un no gens menyspreable tercer lloc i l'urtradretà La Pen a la seva base d'd'incondicionals. D'aquí un parell de setmanes, el dia 6 de maig, veurem el duel final. Si l'aire de canvi de la candidatura de Bayreau se suma a l'onada fresca de la primera dona que aspira seriosament a la presidència de França, veurem que això, i les idees de renovació política que ha impulsat, serà una realitat.
:
El vídeo de l'acte
:
Els de la Plataforma no paren. Ara han penjat al seu web un vídeo resum de l'acte públic de presentació de la candidatura del PSC a les Eleccions Municipals de 2007 a Mataró, dimarts passat, al Foment Mataroní, amb la intervenció de Joan Antoni Baron i José Montilla. Aquí el teniu:
:

:
Joan Pera amb Baron
:

:
:
:
No tan sols això, sinó que han fet pública la incorporació de l'actor Joan Pera a les persones que recolzen l'Alcalde Baron per a la reva reelecció, junt amb sis professionals i representants del món de la cultura com Pere Pascual, crític d'art, l'escriptor Manuel Patricio, Carlos Soriano, pintor, Juan Antonio Ciller, electricista industrial, Xavier Cugat, tècnic electrònic i Xavier Caravaca, economista.
:
Finalment, han incorporat un sistema de captació de missatges de veu, que és a la dreta de la pantalla del seu web. Només cal tenir micròfon i ganes.
:

dissabte, d’abril 21, 2007

Per què vas a la llista? | Cañizares

Per què vas a la llista d'en Baron?
:


:
No tan bona persona
:

Fa unes setmanes vaig posar l'exemple d'un esplèndid article de Rafael Argullol sobre els valors dels ídols actuals i la necessitat de capgirar-los "para llegar más lejos en la victoria más hermosa que es la que uno consigue en la carrera que tiene establecida consigo mismo". Parlava Argullol de Beckham i avui, un altre futbolista, el porter del València CF Santiago Cañizares, davant el partit d'avui amb el Real Madrid, ofereix una entrevista a El País (de Cayetano Ros) d'una sinceritat que fa patir una mica. M'ha picat la curiositat perquè tan sols té un anys menys que jo... I em temo que no tan sols ell sinó que, com a bon ídol, és ben estesa en la nostra manera de viure aquestes paraules:
P. Hay un momento en su carrera en que cambia la imagen: de modosito a enfant terrible.
:
R. Cuando llegué del Celta al Madrid me di cuenta de que, para la élite, debía tener carácter. En el fútbol no triunfan las mejores personas, sino los mejores profesionales. Es mejor ser buen profesional que buena persona. Si no, se van a reír de ti. Y yo tengo un amor propio grande cuando se ríen de mí.
:
P. ¿Se rieron en el Madrid?
:
R. No, las buenas personas en el fútbol se subestiman y se aprovechan de su dignidad. Entonces decidí ser buen profesional y no tan buena persona, sin haber hecho mal a nadie. La élite es muy exclusiva y hay que afilarse las garras.
Foto: Jordi Vicent
Glups.
:
:

divendres, d’abril 20, 2007

Manuel Mas | Més Plataforma | Coll ens deixa

Manuel Mas, amb Baron
:
Vídeo exhibit a l'acte de presentació de la candidatura socialista, el passat dia 17.
:
La Plataforma ja suma 27 persones
:
Amb els 11 d'aquesta setmana i els 16 de l'anterior, la Plataforma de recolzament a la candidatura de Baron va sumant ciutadans i ciutadanes, professionals, dirigents associatius i treballadors, que volen donar el seu testimoni personal, independent i amb tota llibertat a favor del progrés i de la manera de fer del seu Alcalde. Aquí teniu els noms de les noves incorporacions

Teresa Carreras, periodista - Matias Sierra, jubilat de banca - Toni Merino, gestor públic - Emili Suriñach, empresari - Ascensió Miró, mestressa de casa - Mercè Besalú, moviment sociosanitari - Mireia Ràfols, funcionària - Evaristo Espada, cap de producció - Quim Torres, professor - Joan Vinzo, pediatre - Santiago Ortego, professor universitari

I aquí la dels promotors

Pere Vilaseca, mestre - Ramon Manté, editor - Sebi Matallana, empresària - Gustavo Herráiz, gestor cultural - Antònia Coll, dependenta jubilada - Lourdes Sellarès, treball social - Glòria López, mestressa de casa - Lluís Galan, empresari - Quico Mínguez, empresa pública - Marc de San Pedro, gestió del coneixement - Juan Carlos Jerez, funcionari - Anwar Bernard Kamawidjaja-Lie, professor d'idiomes - Isidoro Pérez, cambrer - Àngels Llamas, recursos humans - Jaume Álvarez, arquitecte tècnic - Francesc Amat, investigador

:
Ens deixa en Domingo Coll
:
nom Coll, de jove i fa pocs anys.
:
Aquest matí hem acomiadat Domingo Coll, un vell militant socialista, sindicalista i profundament cristià (per tots aquells qui creguin que el fenomen és nou....), a qui tots ens apreciàvem moltíssim i recordarem sempre amb molta admiració. El recordo quan jo era petit amb la seva veu característica cantant a missa, i a casa cantant les excel·lències del meu avi Jesús, que el va ensenyar a llegir i escriure. I al sindicat, i al partit, després, cantant les mateixes excel·lències del pare de Francesc Tristany que el va introduir a la causa socialista a la fàbrica de Ca l'Asènsio. Un home-síntesi a partir de les fidelitats personals i d'un esperit crític insubornable amb unes dosis de bon humor que farien aturar tot el mal del món. Un gran home sota un cos petit, és a dir, un exemple. Al Tanatori em vaig assabentar de la mort coetània d'un altre entranyable company, en Victoriano Moreno, que vivia no massa lluny d'en Domingo. Un farà companyia a l'altre al cel que tan pressentia. I pel qual va dedicar la seva vida.
:

dijous, d’abril 19, 2007

Nouvel i els pisos alts | Lladó al FNAC

Nouvel i els pisos alts
:
L'arquitecte Jean Nouvel era entrevistat diumenge passat a El País amb motiu d'un projecte urbanístic que estava supervisant a Toledo. Em va interessar molt algunes de les coses que va dir: des que la qualitat de vida dels habitatges és intrínseca a la del barri o entorn, per la qual cosa cal intervenir des de tot arreu, fins el caràcter letal de les cases aparellades i, especialment, la seva defensa de la verticalitat que allibera espai front a l'horitzontalitat que en consumeix. Vaig pensar en les reformes que l'equip del regidor mataroní Arcadi Vilert ha projectat al nostre front de mar. O per aconseguir sòl per habitatge protegit en zones de reurbanització de manera que s'evitin els guetos. Bé, ara us poso les frases textuals. Foto: Carles Ribas.
  • Habitar es más que vivir en un apartamento. Una casa no está sólo entre sus paredes. El barrio afecta a la vida de la gente tanto como la propia vivienda. Y más allá del barrio, sus conexiones con el resto de la ciudad, también. En ese marco, un arquitecto puede y debe hacer de todo. Todas las ciudades tienen aspectos desastrosos.
  • [A les ciutats no funciona] la planificación urbanística, si es demasiado teórica, genera desastres difíciles de arreglar. Los edificios sin alma son un cáncer.
  • [El nou barri a Toledo]. La idea puede parecer nueva, pero en realidad es lo que nunca le dejaron hacer a Le Corbusier: condensar edificación para liberar terreno, estrategia que ahorra espacio y dinero. A él le construyeron los edificios sin rodearlos del paisaje que necesitaban.
  • La invasión de las casitas destroza el campo. Ante eso hemos propuesto explotar las dos vertientes: el bloque urbano y el entorno natural.
  • Si la vivienda social está en un gueto, deja de ser social.
:
Lladó a la FNAC
:
nom Portada del llibre.
:

Si l'altre dia us parlava de l'exposició d'un foto-blocaire, avui us parlo de la presentació de llibre de relats Podemos estar contentos, del blocaire Albert Lladó, que és també responsable del digital DiariMaresme.com. Serà aquest dissabte dia 21 a les 8 del vespre al centre FNAC de Diagonal Mar (Av. Diagonal, 3-35, Barcelona). Us he de dir que em vaig llegir el llibre, són un conjunt de brevíssims contes que apunten a una múltiple capacitat d'imaginar situacions diverses, equívocs ...i amb certa tendència al pessimisme. El pròleg és de Toni Sala. Bé, tampoc hi podré assistir. O sigui, que cobriu-me!
:

dimecres, d’abril 18, 2007

La llista de Baron


Ahir al vespre vam tenir l'acte de presentació pública de la llista del PSC a les properes Eleccions Municipals. Va ser un acte magnífic, on vam exposar les coses ben clares, on vam exposar el que és aquesta llista: un equip, on tothom se'n va endur deures, i que posa el pistó a punt de cara el proper 27 de maig. Hi ha ganes de marxa, ganes de sumar i de tenir un bon resultat. Ens cal. Els demèrits dels altres, especialment el trist espectacle del desgovern que ha demostrat el nou líder de CiU (que abans d'entrar a l'Ajuntament ja l'està liant grossa), així com la convicció de nacionalistes de banda i banda (CiU i PP) de sumar contra el PSC, no són suficients. I per la tasca que ens cal, la de convèncer un a un que això no està fet i la de fer arribar a tot arreu els compromisos dels socialistes (que valen més perquè nosaltres els complim), es fa especialment amb el treball un a un de moltíssima gent. Els primers, els trenta de la llista, ni millors ni pitjors que la majoria de ciutadans, però amb tota la força dels equips que juguen les millors lligues. Fotos: Romuald Gallofré i Lluís Martínez.
:
L'acte va comptar amb una vídeo-presentació de Manuel Mas (que era a Madrid) el text de la qual és aquí. Un bon inici, el de recordar que som en una cursa de relleus, per presentar la nova llista. Després, el discurs de Joan Antoni que resumeix la nostra oferta i que avança alguns dels compromisso que ja vam apuntar dissabte. I, al final, la intervenció del President Montilla, plena de referències personals al candidat i a la ciutat i concreta quant als avenços que hem notat des de la Generalitat.
:
:
nom Foto: Marcos Lossius
:
L'acte es va celebrar després (dic després pels que tenen problemes de vista) d'una visita institucional del President a dues noves escoles, Anxaneta i Antonio Machado, i una visita a l'Ajuntament que inclogué la presentació de dos centres més: Montserrat Solà i Maria Mercè Marçal. En parla el propi Baron al seu bloc. És una mostra del ferm compromís de les dues institucions per avançar en la construcció dels nous centres que calen a Mataró, després de la imprevisió total dels governs de CiU. Per cert, ningú d'aquest Grup (sí el seu regidor expulsat) va acudir a la rebuda institucional. Si les tornes fossin al revés, nosaltres mai no ho hauríem fet.
:

dimarts, d’abril 17, 2007

Jordi a Santa Coloma | No volem 'botellón'

Jordi Bertran a Santa Coloma
:
nom Una de les seves exposicions virtuals.
:

El foto-blocaire mataroní Jordi Bertran exposarà les seves fotografies a Santa Coloma de Gramenet, mostra que s'inaugurarà proper dimarts 24 d'abril. "Els darrers anys he estat buscant per Mallorca aquelles imatges que valguessin la pena de compartir", diu ;"finalment ha arribat el dia de mostrar-les i m'agradaria que els hi féssiu una ullada". Serà a les 9 del vespre a l'Àrea Cultural Oriol (C. Nou 4, Sta. Coloma) i sentireu, a més, uns valsos de Chopin que interpretarà la també blocaire mataronina (i que comparteix alguna cosa més amb en Jordi) Maria Escalas. "També hi haurà un petit refrigeri pels més afamats", anuncia. Jo no hi podré ser, per compensar-ho, aquí va aquesta recomanació entusiasta.
:
No volem botellón
:
Sense embuts, així ens hem pronunciat la totalitat dels grups municipals de Mataró amb l'aprovació d'un dictamen que, en vitrut del que ens permet fer l'Ordenança de Civisme (2005), determinem les zones dels polígons industrials i les urbanitzacions com a espais on estigui prohibit beure a la via pública. Amb això, ampliem a les zones dehabitades una pràctica que dins el casc urbà té com a única limitació les molèsties a veïns. Les conseqüències cap a l'ordre públic (aldarulls, brutícia, etc...) així com les característiques d'un fenomen del que s'han donat alguns conats (rapidesa, versatilitat, edats cada vegada més joves, etc...) ens obliga a tenoir una norma que permeti una actuació eficaç, si s'escau. Al Ple vaig agrair les aportacions que al debat previ han fet assenyadament els regidors José Manuel López (PP) i Josep Lluís Martí (no adscrit, aleshores a CiU), cosa que repeteixo. I em vaig deixar les de Josep Comas (ICV) -la confiança fa fàstic- i ara aprofito per fer-ho públic.
:

dilluns, d’abril 16, 2007

Programa dels Nous Temps | Plataforma Baron

El Programa dels Nous Temps
:
aamsa1 aamsa2 Marcel Prunera, Josep Mayoral i Teresa Carreras, al meu costat. A l'altra foto: Manuel Mas, Joan Antoni Baron i Joan Rangel. Fotos: QM.
:

Així vam titular la Jornada que vam celebrar dissabte els socialistes de Mataró a la seu de la companyia Aigües de Mataró SA. Després de taules rodones i debats, amb força participació i moltes idees que abocaran al programa que aprovarem el proper 24 d'abril, Joan Antoni Baron va esbossar quins seran els grans trets de la nostra proposta en un recomanadíssim discurs que teniu aquí. Us en destaco la part central amb aquesta transcripció:
:
programa

Nosaltres tenim respostes. Respostes i propostes pels problemes de la gent.

Propostes per l'habitatge: construirem un mínim de 1.200 nous habitatges de protecció pública en venda o lloguer en els propers quatre anys. I això serà possible pel treball fet durant els darrers per aconseguir sòl residencial.

Propostes per l'educació: construirem tres noves escoles bressol i quan acabi el mandat tindrem acabades dues noves escoles de primària i començades dues o tres més.

Propostes per la salut: tindrem acabades les obres d'ampliació de l'Hospital, construït l'ambulatori de salut mental i el CAP de La Llàntia, recuperada la Llar Cabanelles, ampliats i reformats els CAPs de Ronda Prim, de Gatassa i de Cirera-Molins.

Propostes per l'aparcament: 4.000 noves places d'aparcament.

Propostes pel transport públic: una nova xarxa d'autobusos que arribarà fins els nous barris i els polígons industrials, amb un increment del 25% de la flota.

Propostes per la seguretat: 27 nous policies locals.

Propostes per la feina. El Tecnocampus donarà feina a 3.000 persones i el Corte Inglés a 1.000 més. Amb els mercats municipals reformats i amb més de 210.000 metres quadrats de sostre per activitats econòmiques als nous sectors de creixement de la ciutat. Un nou Pacte Local per l'Ocupació i el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró ben desenvolupat.

Mataró serà una ciutat que doblarà la seva façana marítima. Que urbanitzarà el tram del passeig marítim entre el Centre Natació Mataró i la riera de Sant Simó.

Que reurbanitzarà el sector del Sorrall, endreçant la façana de ciutat de ponent i dotant a Cerdanyola de nous equipaments i del parc dels Garrofers.

Que resoldrà definitivament els accessos de l'autopista i planificarà les noves infraestructures ferroviàries.

Una ciutat que tindrà 325.000 metres quadrats de noves zones verdes i 190.000 metres de nous equipaments.

Més equipaments culturals: can Marfà, la biblioteca de l'Escorxador, can Gassol.

Més equipaments esportius: els nous camps de futbol de la carretera de Cirera, el nou pavelló del carrer Euskadi, amb l'estadi d'atletisme reformat de dalt a baix. Amb el projecte d'un gran equipament esportiu, amb piscines i un gran pavelló esportiu al triangle de Molins.

:
Neix la Plataforma Alcalde Baron
:

:

:

Divendres passat, un grup de ciutadans i ciutadanes independents va posar en marxa la Plataforma Alcalde Baron, que neix per recolzar la candidatura socialista i, especialment, la reelecció de l'actual titular de l'Alcaldia de Mataró. Pere Vilaseca, mestre i activista cultural, és el que han elegit de portaveu. Cada dia més persones, molt més enllà dels límits del PSC, se'ns acosten per expressar el seu suport. Saben que en aquestes eleccions municipals tenen l'oprtunitat de fer alcalde un home que ha demostrat fer-ho molt bé, molt a prop de la gent i de la seva vida, ambiciós per la seva ciutat i els seus habitants, més enllà de les sigles. I uns quants, han volgut articular-lo perquè des d'ara fins el 27 de maig hi ha molta feina per fer. I la feina es fa pencant, parlant, convencent, no refiant-se sinó reunint la confiança i els vots un a un. Gràcies, nois!
:
plata
Vídeo: Jaume Álvarez Fotos: Salva Fernández (capgros.com) i Jaume Álvarez

diumenge, d’abril 15, 2007

Hola, escola

nom
:
Avui, com un usuari més, he anat una estona a la festassa que la comunitat educativa ha organitzat al nou recinte de l'escola Anxaneta, que finalment s'ha pogut traslladar a l'espai on hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil. He arribat quan començaven els castells dels Capgrossos i, després de repassar de baix a dalt com ha quedat, me n'he anat amb el regust d'il·lusió i emoció que traspuava la multitud que ens hi hem aplegat.
:
L'escola té una història d'il·lusió i entrebancs des del primer moment. Creada el 1965 per un grup de pares i professionals que pretenien crear un altre model educatiu, en la línia del que després fou el col·lectiu Rosa Sensat i les teories al voltant de la pedagoga Marta Mata, fou traspassat a mitjan vuitanta a la xarxa pública (veritable vocació des de l'inici) junt amb altres escoles similars del país. Des del seu començament, a grosso modo, ocupà un immoble del carrer Sant Pere amb sortida al Camí Ral, amb successives ampliacions i reformes sufragades per l'Ajuntament. El cicle infantil s'impartia en un altre edifici, al carrer Madoz (d'una escola anterior que s'uní al projecte cap als noranta), de manera que ara també s'unifica. Aquestes espais, de moment, serviran per ubicacions provisionals de nous centres, estalviant-nos més mòduls provisionals, que desapareixeran.
:
El seu trasllat es plantejà just quan entrà a formar part de la xarxa pública. Primer es discutí força la seva ubicació. Després, tot s'ha de dir, la Generalitat no s'hi va posar en sèrio fins que entrà el Govern Maragall. En aquesta darrera etapa ha estat fonamental el paper dels regidors Josep Comas (Educació) i Montse López (Obres), junt amb el del conjunt de la comunitat educativa i el seu director, en Martí Casares. Aprofitant el trasllat, l'Ajuntament està refent els carrers de l'entorn. Un gran dia.
:

dissabte, d’abril 14, 2007

La taula parada *

nom Juan van der Hamen, Natura morta amb carxofes, flors i recipients de vidre, 1627. Museu del Prado, Madrid.
:
La taula parada *
:
La recent adquisició d'obres de la col·lecció Naserio per part del Museu del Prado, amb notables afegits dels seus fons, ha permès la producció, junt amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'una magnífica exposició sobre el gènere del bodegó, o de la natura morta, un gènere que prengué força en l'explosió creativa del Barroc, desenvolupant aspectes residuals de les obres que s'havien exposat fins aleshores. La mostra inclou peces de Juan Sánchez Cotán, Juan van der Hamen, Francisco i Juan de Zurbarán, Antoni Viladomat, Luis Paret y Alcázar, Luis Egidio i Francisco de Goya, entre d'altres, de manera que pot ser un dels esdeveniments de la temporada artística de Barcelona.
: :
Dos trets voldria destacar per aquells que vulgueu fer-hi una visita. Un relatiu al tema i, l'altre, a la radical diferència de perpsectiva entre l'escola espanyola i la flamenca. El tema, prendre un aspecte residual per situar-lo al centre, denota clarament l'esperit del barroc, crític amb l'antropocentrisme, que recull la bella imatge bíblica de la pedra rebutjada pels constructors que esdevé la pedra principal (Salm 118,22, Mateu 21,42 i sinòptics, 1 Pe 2, 4, 6). Però no és una pedra, l'objecte triat, sinó, bàsicament, elements per a menjar: fruites, viandes, hortalisses, aviram... L'artista no tan sols vol ensenyar-nos que l'essencial es pot trobar en les petites coses, sinó que ens pretén indicar que són efímeres, que només valen en vida, que la mort (o la negror) les fa lluents i valuoses, que demà ja no valdran. Una altra imatge bíblica ens ve al cap: la de la taula parada com a símbol del Regne.
:
El segon factor, com dic, és la doble visió que, en el regnat espanyol d'aleshores, va produir-se al voltant d'aquest gènere. Mantre que els flamencs, més influïts pels corrents reformistes i l'incipient ètica capitalista, fan dels seus quadres l'aparador de la seva riquesa, la celebració del plaer i de l'abundància, l'escola espanyola, des dels barrocs a Goya, i des de Goya a l'art modern, és tota una altra cosa. La Contra-reforma que liderava Espanya, a nivell cultural, va suposar l'obertura de llenguatges que van possibilitar una visió radicament moderna de l'art. Més crítica que cap altre corrent de la visió il·lustrada, més desconfiada que ningú en les possibilitats emancipatòries de la Humanitat, explora la veritat que hi ha en les perifèries d'aquesta Humanitat idealitzada: en la lletjor, en les possibilitats expressives de la solitud i de la pobresa, en la grandesa de les peces petites, en el bri d'esperança que viu envoltat de foscor i de decepcions, en les fruites o els cossos esberlats i sofrents. Sospita que es allà, i no en la riquesa, que hi ha la veritat amagada. I damunt d'una taula.

* Article per a la revista Valors (abril 2007).

L'exposició Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya, serà oberta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional; Parc de Montjuïc, Barcelona) fins el 24 de juny de 2007.

:

divendres, d’abril 13, 2007

En Bis

Avui, finalment, ha mort en Lluís Lligonya, director de Televisió de Mataró qui, amb una serenitat envejable, ha afrontat el tram final de la seva vida amb plena consciència del seu límit. "Morim", deia un dia en Francesc Torralba, "com vivim". Si mai él destí fixa en mi la consciència de compte enrera, només dic que m'agradaria afrontar-ho com ell. I crec que, també ara, ens ha ensenyat a viure. Foto: Judith Vives
:
En una apressada nota de condol he dit això: "En nom dels socialistes mataronins, expresso el condol més sincer per la mort de l'amic Bis, un home auster i emprenedor, com aquesta ciutat, que ens ha deixat la seva petja humana, el seu exemple per la lluita pels drets dels treballadors i un llegat ara ja imprescindible: Televisió de Mataró. A través d'ella ens coneixem tots més, ens apreciem millor i espero que ens estimem més. Aquestes són les vides que valen la pena."
:
Lligonya a la xarxa (in progress)

dijous, d’abril 12, 2007

L'essencial en un mitjó *

L'essencial en un mitjó *
:

Una nova producció itinerant a Can Palauet permet que, per primera vegada en molts anys, Mataró pugui disfrutar d'una exposició monogràfica de Tàpies, centrada en gravats dels anys 80 i 90 i dues escultures de bronze de 1987. Ho fa coincidint en el temps amb una mostra retrospectiva al Macba, a Barcelona, absolutament recomanable, i de la publicació d'un conjunt de reportatges televisius sobre la seva figura. A Mataró, doncs, podem fer una aproximació a l'obra de Tàpies, a les seves constants i al seu univers. Tal i com s'ha plantejat, a més, amb visites escolars i familiars, podrem traspassar la barrera que sovint representa el llenguatge de l'art modern a les nostres pautes de representació i d'interpretació més habituals.

Trencada aquesta barrera, més psicològica que intel·lectual, Tàpies ens suggereix un món molt fecund que, això sí, busca una resposta reflexiva a les seves propostes. Per Tàpies, l'art no és bellesa o, més ben dit, la bellesa no és embelliment; el seu impacte estètic busca commoure i fer pensar. Des dels contes infantils a Macbeth, de fet, des de la cultura se'ns avisa sovint per desconfiar de la bellesa o de l'atractiu. Tàpies recupera aquest discurs en forma de colors frets, de matèries poc utilitzades en la pintura, d'imatges d'impacte, de signes i símbols, de frases, de tota la combinatòria dels traços (des de la fermesa a una versió moderna del sfumatto)... i amb l'ús d'imatges, o de temes, com els objectes quotidians, la guerra i la destrucció, el cos, la vida espiritual i interior... Preocupat pel traç essencial, per representar l'Absolut, a Tàpies li surt la vida quotidiana i un espai buit. Ara et toca a tu omplir-lo.

  • * Aquest article va formar partde la revista Valors del juny de 2004 i no recordo haver-lo transcrit en aquest bloc
  • L'exposició "Antoni Tàpies. Cos i llenguatge" va fer-se a Can Palauet (21 maig a 27 juny 2004)
  • Aquí teniu el catàleg de l'exposició.
  • Foto: Martí Gasull.

dimecres, d’abril 11, 2007

Per què bloco?

nom
:
El verb que tradueixi bloguear al català no pot ser bloquejar, o sigui que he posat el verb blocar a veure si me l'accepta algun diccionari. Ho faig per respondre el meme que m'envia la diputada Lourdes Muñoz des del seu bloc i que diu que expliqui quines són les raons que em porten a escriure en un bloc.
:
Ho vaig explicar a l'abast en aquest qüestionari, encara que més que raons personals entrva una mica en les raons per les quals em sembla que té èxit aquest fenomen. Però, és clar, una mica d'auto-anàlisi també hi havia. Ara per ara, i pel broc gros, crec que és per aquestes raons.
:
1. Perquè m'agrada escriure, és la meva manera més clara d'expressar-me, de raonar... i és un mitjà avinent a les meves expectatives: senzill, autònom, sense els filtres de qualitat o d'exigència que m'exigiria cap altre mitjà (i que no arribaria), versàtil, etc. Si interessa, doncs millor que millor.
:
2. Perquè no em puc quedar les coses per mi sol. Quan llegeixo un article que m'agrada, o veig un quadre que m'emociona, o algú que m'indigna, ho he de compartir. Forma part d'uan mena de teràpia.
:
3. Perquè a la xarxa, al món, hi ha oportunitats per als valors, les idees o, senzillament, els gustos que jo tinc. Però, com passa sovint, només se sent el soroll dels que en fan més. I tinc una ànima militant que no pot amb ella mateixa. També em va bé per relacionar-me amb els comentaristes, a vegades anònims i no tots educats. Però qui no vulgui pols que no vagi a l'era...
:
4. Perquè des que tinc bloc he conegut persones (en persona o virtualment) extraordinàries, textos magnífics i contrapunts necessaris. Complicitats inadvertides, electors necessitats d'electe i d'afecte ...i algun mal rotllo, tot s'ha de dir.
:
Vaja. Ara passo el meme a cinc persones més. L'Ana Barrera, Jordi Merino, Cris Ruano, Pilar Ventura i Martí Casares. Au.

dimarts, d’abril 10, 2007

Arriba 'El Corte Inglés' | Espanya creix

Arriba El Corte Inglés
:
Avui, a l'Ajuntament, s'han vingut a presentar els guanyadors del concurs per al centre comercial que ha de servir de Locomotora del conjunt del sector a la ciutat. L'empresa, El Corte Inglés, que havia mostrat les seves ganes d'invertir a la ciutat, ofereix una important proposta que, com vaig dir l'altre dia, significarà en termes econòmics una de les millors injeccions per a la nostra economia. Que bona falta li fa. Aquest va ser l'esperit del Pla d'Orientació dels Equipaments Comercials (POEC), que és el veriable impulsor de la iniciativa que estem comentant.
:
Parlo que, segons càlculs previs, pot significar un creixement del 3,5% més del Producte Interior Brut de la ciutat, amb un creixement d’un 12% de vendes al conjunt de la ciutat. De manera que aquest centre, lluny de tancar, incentivarà l'activitat comercial d'un bon radi de Mataró. Val a dir que, segons una enquesta publicada fa uns anys, un 6% dels mataronins ja compren a El Corte Inglés fora de la ciutat. Representa, a més, la creació neta de 1000 llocs de treball directes i indirectes.
:
També cal mirar-s'ho des del punt de vista dels costos d'oportunitat. Si no s'instal·la (i ho fa en una altra ciutat metropolitana, posem per cas), el decreixement pot suposar la pèrdua del 8% de les actuals vendes comercials a Mataró. L'aposta d'aquesta ciutat per esdevenir un gran nucli d’atracció i dinamització comercial no mereix demores ni moratòries. Ni tampoc discursos tronats que somnien amb l'autarquia soviètica, per entendre'ns. Almenys no per la majoria, que vol oportunitats de feina i de desenvolupament a la seva pròpia ciutat. I si trobem una solució que restitueixi l'antiga fàbrica del solar on va, millor. Foto: R. Gallofré (capgros.com).
:
Espanya creix
:
Una dada que no tenim prou al cap és la de la situació de l'economia espanyola, que viu un dels seus millors moments. Segons acaba de fer públic el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe anual sobre l'economia espanyola, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) pot situar-se al voltant del 3,5% els anys 2007 i 2008. El FMI, a banda de valorar els índexs de creixement del PIB en els darrers anys, lloa també el ritme de creació d'ocupació (més de dos milions de persones amb Zapatero), la recuperació de la productivitat, la moderació gradual de la inflació, als nivells més baixos des de fa dècades, i l'augment del superàvit fins la xifra rècord del 1,8% del PIB. Creu que les reformes empreses són positives, bo i que recomana l'acceleració de les previstes. Destaca especialment l'aposta per la inversió productiva (R+D+i, infrastructures, educació...). Foto: seu del FMI.
:

dilluns, d’abril 09, 2007

El tamboret blanc

Us està esperant una molt bona exposició, a Can Palauet, de la darrera obra de Jordi Cuyàs. Amb l'excusa d'homenatjar Samuel Beckett, l'artista recull una sèrie de peces en una admirable posada en escena. Dibuixos, escultures, vídeo... hi ha com una mena d'explosió creativa al voltant de les idees, o les situacions, suggerides per Beckett o, qui sap, si per les reflexions beckettianes que sovint tenim. L'artista inisisteix amb algunes icones: el cos (el seu moviment, els seus fragments, els seus límits), la casa (per exemple: una magnífica escultura amb agulles de cap fent que l'exterior sembli un palau i l'interior un infern), els objectes (tan útils, tan inútils), la repetició (la successió sense solució de continuïtat al costat de les peces úniques)... Remet, crec jo, a un subjecte que busca, que mira (o es mira) sense saber massa què, que no troba més que allò que té de contingent. I un dia en fa símbol, l'altre dia art, li un altre dia estri de cuina. Us recomano de visitar-la. Fins el 29 d'abril.
Notícia a capgros.com
Crítica de Pere Pascual
Entrevista a El Tot Mataró

diumenge, d’abril 08, 2007

Feina feta. Ara, més *

nom Foto: QM.
:

Aquest mandat que ara acaba ha estat decisiu per Mataró. Comandat, primer, per Manuel Mas i després per Joan Antoni Baron el Govern de la ciutat ha complert amb escreix l’acord programàtic de les tres formacions que el composen.
:
Ha estat el mandat en què hi ha més treballadors ocupats que mai i més empreses que mai, el de la posada en marxa de noves escoles de primària i bressol, el de l’inici del TecnoCampus, el de les reformes a fons dels barris amb importants reurbanitzacions de carrers i places. Ha estat el mandat de nous centres cívics i esportius, de la millora dels serveis a la gent gran, dels joves i de les dones. Ha estat alhora el mandat dels aparcaments: 1300 noves places i 1800 més fent-se. I hem programat fer 1800 habitatges més de protecció oficial.
:
També ha estat un mandat que, com en els anteriors, els tributs han pujat per sota la inflació, que no s’ha generat dèficit, el de la Ràdio, el que ha millorat tot el sistema de neteja i de residus, el que ha assolit 5 milions de viatgers del Mataró Bus, el que més policies té al carrer, el de la reducció d’accidents i de delictes, el del telèfon del civisme i el de la Casa de la Música Popular.
: Quadre d’increment del pressupost (ingressos) comparat amb l’increment de la inflació (IPC) i els dels tributs (OOFF). Font: Ajuntament de Mataró.
:
Ha estat el mandat del control de la immigració, després del desgavell dels anys de Govern del PP: ara els immigrants són legals i paguen impostos i l’Estat i la Generalitat en promouen la integració. I l’Ajuntament actua amb contundència contra els amuntegaments i el respecte als deures.
:
Però ens queda feina per fer: la que ens plantegen els nous temps que vivim, amb nous reptes i nous horitzons. Esperem que els equips que vinguin tinguin la mateixa il·lusió, ganes, força, capacitat de diàleg i de gestió i idees de progrés com les que han fet possible, aquests darrers anys, situar Mataró i els seus ciutadans en la seva millor posició.

* Article publicat com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MesMataró (abril 2007)

dissabte, d’abril 07, 2007

Tríduum III | Es rebaixa l'IRPF

Antoni Tàpies, Ull i blau, 2004
:
Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. (Lluc 24, 31).
:
Bona Pasqua

:
El Govern rebaixa l'IRPF
:
La reforma fiscal del Govern de Zapatero aprovada fa pocs mesos comença a posar-se en marxa amb la nova campanya de l'IRPF que es posa en pràctica aquests dies, i que representarà una disminució entre un 3,5% (segons el Banc d'Espanya) i un 6% (segons el propi executiu) de l'impost de la renda. Avui El País en publica un bon resum. L'increment de les deduccions per a les rendes més baixes, o per als discapacitats, o per als preceptors de beques d'estudis, així com pels que retarden l'edat de jubilació són algunes de les novetats destacades. La reforma fiscal del Govern socialista, al contrari de la del PP, afecta el conjunt de rendes i assoleix objectius reals.

:

divendres, d’abril 06, 2007

Tríduum II | Camins

:
Antoni Tàpies, Creu de fusta (2001)
:
Tot s'ha complert (Joan 18, 29).
:
Camins
:
Sempre imagino l'endemà d'aquest amor tempestuós com és avui: aquest sol plàcid, el fred encara batent, el silenci. El Divendres i el Dissabte Sant els recordo així. També imagino així les morts, la mort. la que hauré de passar un dia i que assajo amb les morts quotidianes. La mort que, al final, inexplicablement esdevé fecunda. Dels pocs blocs actius, en Josep Àngel Colomés és el que ha trobat la millor cançó per avui, i el copio. Camins, de Sopa de Cabra.
:

dijous, d’abril 05, 2007

Tríduum I | Recomanacions


Antoni Tàpies, Petjada, 1991
:
Els estimà fins a l'extrem (Joan 13, 1).
:
Recomanacions
:
Aquest Dijous Sant ja valdria la pena només amb la lectura d'aquest poema de Cinto Amat al seu bloc. Però també us recomano rellegir Alberto Corazón i fer un repasset als posts de Setmana Santa de la blocsfera cristiana.
:
Qui vulgui fer el recolliment a la intempèrie, o simplement disfrutar de la performance més genuïna de la ciutat, avui té aquest programa de desfilades i processons amb previsió metereològica inclosa (quin fart de mirar al cel, per Setmana Santa...).
:
A falta de presència a la xarxa de l'Església mataronina (és l'únic que hi falta: ja hi ha un programa de ràdio i un de televisió), no us puc lincar els actes religiosos (oficis, se'n diu, de fet, són un treball, un esforç, també), us deixo amb el full d'activitats de la meva parròquia. Com diu el mur de l'església de Sant Carles Borromeu, a Madrid (des d'aquí, una abraçada), no et quedis a la porta.
:
Per últim, us he de dir que el millor article sobre la Setmana Santa que he llegit aquests dies l'ofereix avui El Punt a la seva contraportada de la mà de l'amic Manuel Cuyàs. Després de descriure un impagable Diumenge de Rams, i de reflexionar-hi una mica amb la pròpia metàfora del llorer agitat i beneït, etziba que "ser religiós és difícil. Ser laic o agnòstic ho és molt més, i la prova és que no en tenim ni idea i ens perdem tot el que és bo".
:

dimecres, d’abril 04, 2007

Més inversió | Lou Reed cita Mataró

Més inversió al Maresme
:
nom
:

El Pressupost que ha presentat el Govern de la Generalitat, i que en breu iniciarà el seu debat parlamentari, inclou per al 2007 un 20,34% més d'inversió que al passat exercici, seguint la línia d'increment que hi ha hagut a la comarca amb els governs d'esquerres en comparació amb els de CiU. Així ho ha fet saber la diputada Consol Prados (a la foto) que ha fet notar la prioritat de l'Executiu de Montilla per les inversions escolars i viàries, en matèria d'habitatge o altres infrastructures necessàries.
:
Lou Reed cita Mataró
:
:
El senyor Ruso, veí meu, escriu al seu bloc que Lou Reed va pronunciar el nom de la nostra ciutat en un recital de poesia catalana que recentment s'ha celebrat a Nova York, justament al final del poema "Amèrica" d'Enric Cassases. I que l'omple d'un orgull que no sap com anomenar, al·lèrgic com és als patrioterismes. Gràcies a ell accedeixo a dos documents més impagables al Youtube: Un vídeo en el que Lou Reed i la seva companya Laurie Anderson reciten els poemes "Primer amor" i "Joventut procaç" de Joan Margarit, i un altre on Patti Smith ho fa amb "Elionor" de Miquel Martí i Pol.
:
Foto: Patti Smith, Lou Reed i Laurie Anderson, a Nova York al recital de poesia catalana - EFE
:

dimarts, d’abril 03, 2007

Operació amb èxit | Arriben els habitatges | 10 anys

Operació amb èxit
:
Entre els dos caps de setmana anteriors, la Policia Local i els Mossos d'Esquadra han culminat una operació a Mataró, preparada des de fa temps amb molta meticulositat i discreció, que s'ha saldat amb diversos detinguts, un parell d'establiments tancats i diversos comissos relacionats amb pressumptes delictes contra la salut pública. L'actuació se suma a una altra de molt recent i és la mostra que, en perfecta coordinació policial, la lluita contra el tràfic d'estupefaents és una prioritat a Mataró.
:
Arriben els habittges de Pla d'En Boet
:
Avui El Punt publica la grata notícia de l'inici de les obres de prop d'un centenar d'habitatges protegits a Mataró per part de la Generalitat de Catalunya, després de l'enorme sequera que hi va haver en els governs de CiU. Es farà en aquest solar que hi ha a la foto (de Quim Puig) i forma part d'una de les múltiples accions que preveu el mataroní Pla de l'Habitatge.
:
Ja era hora. Com bé diu el mateix diari, la ciutat de Mataró es troba a la cua de la construcció d'habitatges protegits. Fora dels que ha promogut l'Ajuntament (alguns, en sòl d'equipament donada les seves característiques, van ser criticats per la mateixa CiU que governava a la Generalitat), els vuit anys de governs de dretes a Madrid i a barcelona van ser devastadors. Una legislació que promovia la venda lliure (una impresentable Llei del Sòl o legislació urbanística sense reserva per habitatges de proteció), la caiuguda en picat de la protecció oficial, el passotisme de l'administració competent, l'encariment més bèstia que mai ha tingut el mercat immobiliari... tots els indicadors ens eren desfavorables.
:
El canvi és molt difícil i lent, ha d'anar contra la inèrcia, però comença a tenir el seus fruits. Primer, l'Ajuntament ha impulsat una política urbanística d'obtenció de sòl. Segon, el Parlament de majoria d'esquerres va aprovar una nova Llei d'Urbanisme que obligava a un mínim d'un 30% de protecció a les noves promocions. Tercer: noves lleis en marxa: la catalana d'Habitatge i l'espanyola del Sòl. Quart: construcció directa de la Generalitat i de l'Ajuntament. Cinquè: compromís de reinversió per a rehabilitació i compra en barris consolidats (i posada en règim de proteció) del 10% dels aprofitaments mitjos. Sisè: ajudes (borsa de lloguer, subvencions, etc.).
:
Fent un repàs a les meves entrades en aquest bloc al respecte del tema (sense pedanteria: només per completar els arguments), us recordo l'estudi de l'Enric Bartlett, del que us vaig parlar, un article al butlletí municipal MésMataró, unes primeres impressions sobre la Llei de l'Habitatge, encara en l'anterior legislatura, un rapport d'una jornada que vam fer els del PSC de Mataró, un comentari sobre algunes mesures del Govern Zapatero, en fi... en parlo a força articles.
:
10 anys de blocs
:
En parla aquest reportatge a El País. Un fenomen tot just amb poca distància com per avaluar l'abast dels seus riscos i dels seus avenços.

dilluns, d’abril 02, 2007

Del CCCB a Comte-Sponville

nom El CCCB
:
El País d'ahir va oferir un breu resum de Josep Martí Gómez de les xerrades del cicle sobre el sentit que es feia al Centre de Cutura Contemporània de Barcelona i que us en vaig parlar fa més d'un mes. El cicle ha reunit alguns dels pensadors més importants del moment, al voltant de la recerca del sentit en la bogeria del món actual, consicients que el sentit, produït històricament pel fet religiós, és un fenomen que necessàriament l'ha de transcendir. Creu el cronista que la visió del món oferta pels conferenciants és enormement pessimista.
Ante tanto horror originado por el hombre y tanta desgracia causada por la naturaleza entró en crisis la idea de un Dios bueno y omnipotente; estamos en un tiempo en el que el progreso ciega, atontece, nos impide defender ideas que fueron la gran conquista de los tiempos de la Ilustración. La paradoja del cristianismo es que nos liberó de los ídolos, nos habló de libertad y permitió decir a mucha gente que gracias a Dios era ateo, pero hoy ya son muchos los creyentes a los que en momentos de crisis les gustaría poder exclamar "Dios mío, ¿por qué no me has abandonado?".
En tot cas, insisteix en la necessitat de compartir, creients i increients, un nou espai per al sentit:

Creyentes e increyentes pueden confluir en la solidaridad por las víctimas, en la esperanza, en una religiosidad que abre un plus a la ética, en el convencimiento de que, pese a todo, cualquier tiempo pasado, esos tiempos en los que el individuo se podía adaptar a los cambios porque éstos se producían con lentitud, no fueron tiempos mejores.


nom André Comte-Sponville
:
La reflexió (vegeu també l'article que vaig comentar de González de Cardedal) em coincideix amb la lectura d'un interessant article d'André Comte-Sponville, "Una espiritualitat sense Déu", a la revista Dialogal, del Centre Unseco a Catalunya, en la que aquest pensador ateu reflexiona sobre la dimensió espiritual al marge del fet religiós, donat que "els ateus no tenen menys esperit que els altres", seguint una mica el pensament de Spinoza. Diu també
Som éssers finits oberts a l'infinit, éssers temporals oberts a l'etemitat, éssers relatius oberts a l'absolut. L'esperit és aquesta obertura. L'espiritualitat és el fet de viure-la, d'habitar-la, d'exercir-la.
:
Pels creients, l' espiritualitat sovint és l' experiència d' una trobada amb el Tot Altre, que seria un subjecte, una persona (o tres); en resum, una trobada amb Algú, que seria Déu. Pels ateus, l'experiència espiritual és més aviat la de la fusió en el Tot mateix, que no és un subjecte, ni una persona, ni algú, sinó quelcom, o més aviat el tot del que és (l'ésser, la natura, l'esdevenir). (...) Pels creients, això sovint passa per la pregària, és a dir, per la paraula, encara que sigui interior. Pels ateus, té més aviat a veure amb la meditació i el silenci. Pels creients, és una trabada d'amor compartit, o que es pretén que ho sigui. Pels ateus, és més aviat una experiència de pau, d'eternitat, de simplicitat, de plenitud, de serenitat.
:
Això no impedeix que creients i no creients es retrobin de tant en tant, especialment en el cim de la vida espiritual. L'absolut no pertany a ningú, i tots els cims s' assemblen. (...) Això pot viure's en totes les experiències místiques, amb o sense Déu. Spinoza escriu: "Sentim i experimentem que som etems". No que ho serem, després de la mort, sinó que ho som, aquí i ara. Això ho trobem en totes les grans espiritualitats, religioses o no. També és la lliçó de Nagarjuna, a Orient: "Mentre distingeixis entre el nirvana i el samsara, ets al samsara". Mentre distingeixis entre l' eternitat i el temps, ets en el temps. Mentre distingeixis entre la salvació i la teva vida tal com és, ets en la teva vida tal com és. En resum, la saviesa no és una altra vida; és la veritat d'aquesta. Ja som al Regne: l' etemitat és ara.
Bé. Tant de bo que molts creients ho visquessin també així.
:

diumenge, d’abril 01, 2007

Pregó de Setmana Santa *

nom nom
:
Bon dia, buenos días.
:
En primer lugar tengo que expresar mi agradecimiento y mi sorpresa por el honor que me habéis otorgado al dirigirme hoy como pregonero de la Semana Santa de Mataró, al inicio de una de las actividades más bonitas que se pueden encontrar en Mataró: este Festival de Saetas de cada Domingo de Ramos. El agradecimiento lo concreto en la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza, en Rafa Acedo, en Jordi y en todas las hermanas y los hermanos que se esfuerzan como nadie para que todo salga bien. Y, por qué no, al conjunto de hermandades y de cofradías que estos días viven al máximo para ofrecernos lo mejor de si mismas.
:
I la sorpresa perquè no sóc pas cap expert en Setmanes Santes ni en confraries. M’ho miro amb el respecte del que mai n’ha format part. M’ho miro també, al si de les meves responsabilitats (ja sabeu que sóc regidor de Seguretat Ciutadana), com un acte d’enormes dimensions populars i, per tant, de riscos (ja sabeu que l’any passat vam estrenar un pla de prevenció per les processons que vam treballar conjuntament).
:
Se dice pronto: en Mataró está previsto que se movilicen unas 55.000 personas de público y unos 2.700 participantes (costaleros, bandas, nazarenos, penitentes, Armats y señoras con mantilla). Una joya de la ciudad que hay que cuidar.
:
També me’l miro com a espectador. Reconec que m’hi vaig incorporar tard; fins fa no massa anys, procurava ser fora per Setmana Santa i fins que no vaig assistir més tard a la processó de Divendres Sant i vaig quedar meravellat. Jo, que vinc de família i tradició cristiana, no tenia, però, experiència de processons: vaig néixer el 1968 i a Mataró poc després se’n van deixar de fer. Per això potser em vaig meravellar, per mi era una cosa nova, radiant, diversa, unitària, que només es viu a Mataró d’aquesta manera... Després ja m’explicaré.
:
Pero también me lo miro desde mi condición personal (e intransferible) de cristiano. Cuidado, ya advierto que ni soy muy beato, ni seguramente muy buen católico en muchas cosas (aunque dicen que, en comparación con los protestantes, por ejemplo, los católicos reconocemos siempre nuestra condición de pecadores). Pero ocurre que la condición religiosa de uno, hoy, se esconde tan a menudo que cuando uno no tiene inconveniente en expresarla sucede que parece el más beato de todos. Medio en broma medio en serio, siempre digo que hay que salir del armario con las identidades de cada uno, sean éstas las que ahora salen del armario, ya me entienden, futbolísticas, ideológicas, musicales o, como hoy, de creencias, puesto que guardárselas para adentro es lo peor que se puede hacer.

La procesión va por fuera
:
Eso lo dicen los psiquiatras y lo practican los costaleros. Me explico. Ya sabéis que cuando uno se queda las cosas por dentro, cuando la angustia se vive en soledad, cuando no expresamos las emociones... se dice que la procesión va por dentro. Bien, pues en la Semana Santa, almenos, la procesión va por fuera. De una vez por todas, lo sacamos de dentro, lloramos si cabe (qué son las saetas sino un lloro), caminamos unos con otros, llevamos a la vista de todos lo que nos pesa y las plazas y las calles se llenan de lo que llevamos dentro, sin rubor, confiadamente, a flor de piel.

Exactamente ¿qué es lo que sacamos fuera? Bajo mi punto de vista, lo que sacamos es la belleza.

Miren, hay un programa nuevo en televisión que se llama Cambio radical, muy polémico, copiado de Estados Unidos, dónde una persona que se considera fea participa en el programa (no sé cómo porque aún no lo he visto) para que les practiquen un cambio de imagen, con cirugía estética incluída. Es decir, cambio radical es igual a cirugía estética. Parece como si, de pronto, todo aquello que nos puede hacer feliz, o bello, se reduzca a una cuestión quirúrgica.

Desde siempre, ha habido quien ha alertado contra ese confusión. Un libro muy antiguo, judío, del tiempos del rey Salomón, el Libro de los Proverbios, ya dice que "toda belleza es engañosa y toda hermosura es vana" (31, 30). Shakespeare, en una de sus obras más terribles, hace oir a Macbeth que "lo bello es vil" y que "lo vil es bello". De hecho, a veces los malos son lo más atractivo de las películas, donde detrás de una belleza escultural a veces se descubre la fatalidad.

Creo que en las procesiones de Semana Santa se ve muy claramente que hay otra belleza. No prescinde de la imagen, sino todo lo contrario. Las personas, a fin de cuentas, sólo sabemos explicar lo más importante a través de imágenes, de narraciones, de metáforas. Así, es la única manera cómo el ser humano ha podido salir de si mismo para verse. Los relatos, la Pasión de Cristo entre ellos, son como un espejo de lo que nos ocurre y de lo que ocurre en el mundo dónde vivimos. De modo que en las procesiones, centenares o miles de personas, se disponen a contarnos una historia, a través de esculturas, ropajes, música y cante, una historia que resume lo más importante que nos sucede. Y esto hay que sacarlo fuera.

A lo que nos sucede le hemos puesto paso. O advocación mariana. La soledad, la compasión, el desvanecimiento, la pasión, la esperanza, la tensa espera de lo que parece que nunca llega, el desconsuelo y el consuelo, el sufrimiento, el silencio arrancado al ruído de cada día, el no saber qué hacer. Eso, que son cosas que nos pasan a todos (no sólo a mi, sino a todos), que son cosas muy de la Tierra, en Semana Santa se ve que también son cosas del Cielo. O, digámoslo al revés, que las cosas del Cielo se juegan en la Tierra. Y hay que ponerse manos a la obra.

Decíamos que las procesiones son también exhibición de belleza. Una belleza extraña. Una belleza casi de feos. Una belleza que no encontramos en las revistas, que no se exhibe como el cuerpo de Samuel Eto'o o de Paris Hilton, sinó como un Cristo que sufre o una Virgen que llora. Una belleza como la nuestra. Y que, ante este sufrimiento, ante los males sin consuelo, propone la esperanza absoluta, un cambio radical sin cirugía y que empieza en el corazón. En ese corazón herido por una flecha y del que surge una bella saeta como las de hoy.

La ciudad libre
:
La recuperación de las procesiones de Semana Santa en Mataró, a mi juicio, debe entenderse como un redescubrimiento de los sentimientos que estaban dentro de la gente. Ya lo he dicho antes: es bueno expresar lo que sentimos y no quedárselo para si mismo.
:
También creo que debe entenderse como una enorme oportunidad. Mirad: a menudo, las imágenes y las creencias enfrentan a las personas. En Mataró, las unen. Mirad el Viernes Santo, en cuya procesión se unen antiguas figuras de esta ciudad con advocaciones venidas de otros lugares de España, especialmente de Andalucía, en perfecta armonía. Las raíces de cada uno se han puesto al servicio del futuro. Esa oportunidad no termina ahí. También lo es de hacer más entrañables los lazos de las personas, que se esfuerzan para conseguir un objetivo común que uno a uno no podrían conseguir. Y también hay una oportunidad magnífica para transimir la esperanza, ese cambio radical, ese paso llamado Pascua, a través de los elementos iconográficos que, como ya os he dicho, me parecen el vehículo más interesante para hacerlo.
:
Si treiem als carrers de la ciutat el que portem a dins, si ho fem rememorant la història que ens ho apropa al Cel (és a dir: a allò que importa de veritat, a la felicitat que tots tenim dret), si compartim amb moltes altres persones un acte íntim (que no pas clandestí), si ens posem a fer-ho nosaltres, aquesta vegada sense intermediaris, estem fent un acte de llibertat; estem fent que la llibertat corri pels carrers i les places de Mataró.
:
Ho fem, participant-hi directament o d'espectador, sense que ningú ens pregunti sobre la nostra fe, o sobre el grau de la nostra fe. Mireu: les millors misses catòliques les va fer un músic que era protestant: Johann Sebastian Bach; el millor retaule modern fet en una catedral l'ha fet un agnòstic, Miquel Barceló, a Mallorca. Així volem la ciutat: no ens preguntem més d'on venim, comencem a preguntar-nos on anem i encaminem-nos-hi. La processó va per fora.
* Llegit avui a la Matinal de Saetas a la Plaça Onze de Setembre de Mataró; he respectat la llengua original en cada paràgraf.
: