La plaça Cristina Kaufmann
El proppassat 1 de març, el ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat dedicar una plaça a la monja carmelita Cristina Kaufmann, vora el convent on va viure durant tants anys i on, ara fa un any, va morir. L'esquerra que governa i la dreta que està a l' oposició van tenir clar que se'l mereixia, aquest reconeixement públic.
En el número de febrer de Foc Nou es plantejava a una colla de gent la pregunta de si estem davant d'una onada laïcista. Jo respondria que sí, que actualment hi ha sectors socials progressistes que duen endavant una acció organitzada amb l'objectiu de reduir al mínim la presència d' elements religiosos en la vida pública. Cosa que els porta, per exemple, a intentar silenciar l'origen cristià de les festes populars. I que, sens dubte, veuen malament que es dediqui una plaça a una monja. Jo sé d'algun ajuntament en que l'acord de l'Ajuntament de Mataró seria impensable.
Val la pena felicitar-se, per la decisió mataronina. Té mèrit, que un ajuntament reconegui el valor ciutadà d'una dona que es va distingir pel treball espiritual. Jo, de tot plegat, en trec la condusió que hi ha un parell de coses bàsiques perquè la presència cristiana a la vida pública sigui normal i sensata. L'una, que hi hagi cristians que facin coses que valguin la pena, que duguin a terme accions que facin bé a la gent. I 1'altra, que hi hagi cristians actius en la vida pública, no com a corretges de transmissió de normatives edesiastiques, sinó com a persones lliures i adultes, preocupades pel bé de tots els ciutadans, que així ajudin a fer que valors com els que la Cristina Kaufmann representava puguin ser vistos per tothom com aportacions valuoses per al col·lectiu.
dimarts, d’abril 24, 2007
Ressons de la Plaça Kaufmann
dilluns, d’abril 23, 2007
Dracs | Créteil
:
:
"Quizás todos los dragones de nuestra vida son princesas que esperan tan sólo eso: vernos una vez hermosos y valientes"
:
Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven poeta, Alianza Editorial, Madrid, 1985 (5), p. 85.
:
:
L'Esteve Terradas em fa saber que la candidata socialista ha guanyat la primera volta de les eleccions franceses a la localitat de Créteil, ciutat agermanada amb Mataró. Germans en tot.
diumenge, d’abril 22, 2007
Sarko i Ségo | El vídeo de l'acte | Joan Pera amb Baron
:
:
El vídeo de l'acte
:
Els de la Plataforma no paren. Ara han penjat al seu web un vídeo resum de l'acte públic de presentació de la candidatura del PSC a les Eleccions Municipals de 2007 a Mataró, dimarts passat, al Foment Mataroní, amb la intervenció de Joan Antoni Baron i José Montilla. Aquí el teniu:
:
:
dissabte, d’abril 21, 2007
Per què vas a la llista? | Cañizares
:
:
No tan bona persona
:
P. Hay un momento en su carrera en que cambia la imagen: de modosito a enfant terrible.
:R. Cuando llegué del Celta al Madrid me di cuenta de que, para la élite, debía tener carácter. En el fútbol no triunfan las mejores personas, sino los mejores profesionales. Es mejor ser buen profesional que buena persona. Si no, se van a reír de ti. Y yo tengo un amor propio grande cuando se ríen de mí.
:P. ¿Se rieron en el Madrid?
:R. No, las buenas personas en el fútbol se subestiman y se aprovechan de su dignidad. Entonces decidí ser buen profesional y no tan buena persona, sin haber hecho mal a nadie. La élite es muy exclusiva y hay que afilarse las garras.
:
divendres, d’abril 20, 2007
Manuel Mas | Més Plataforma | Coll ens deixa
:
:
La Plataforma ja suma 27 persones
:
Amb els 11 d'aquesta setmana i els 16 de l'anterior, la Plataforma de recolzament a la candidatura de Baron va sumant ciutadans i ciutadanes, professionals, dirigents associatius i treballadors, que volen donar el seu testimoni personal, independent i amb tota llibertat a favor del progrés i de la manera de fer del seu Alcalde. Aquí teniu els noms de les noves incorporacions
I aquí la dels promotorsTeresa Carreras, periodista - Matias Sierra, jubilat de banca - Toni Merino, gestor públic - Emili Suriñach, empresari - Ascensió Miró, mestressa de casa - Mercè Besalú, moviment sociosanitari - Mireia Ràfols, funcionària - Evaristo Espada, cap de producció - Quim Torres, professor - Joan Vinzo, pediatre - Santiago Ortego, professor universitari
Pere Vilaseca, mestre - Ramon Manté, editor - Sebi Matallana, empresària - Gustavo Herráiz, gestor cultural - Antònia Coll, dependenta jubilada - Lourdes Sellarès, treball social - Glòria López, mestressa de casa - Lluís Galan, empresari - Quico Mínguez, empresa pública - Marc de San Pedro, gestió del coneixement - Juan Carlos Jerez, funcionari - Anwar Bernard Kamawidjaja-Lie, professor d'idiomes - Isidoro Pérez, cambrer - Àngels Llamas, recursos humans - Jaume Álvarez, arquitecte tècnic - Francesc Amat, investigador
:
dijous, d’abril 19, 2007
Nouvel i els pisos alts | Lladó al FNAC
:
- Habitar es más que vivir en un apartamento. Una casa no está sólo entre sus paredes. El barrio afecta a la vida de la gente tanto como la propia vivienda. Y más allá del barrio, sus conexiones con el resto de la ciudad, también. En ese marco, un arquitecto puede y debe hacer de todo. Todas las ciudades tienen aspectos desastrosos.
- [A les ciutats no funciona] la planificación urbanística, si es demasiado teórica, genera desastres difíciles de arreglar. Los edificios sin alma son un cáncer.
- [El nou barri a Toledo]. La idea puede parecer nueva, pero en realidad es lo que nunca le dejaron hacer a Le Corbusier: condensar edificación para liberar terreno, estrategia que ahorra espacio y dinero. A él le construyeron los edificios sin rodearlos del paisaje que necesitaban.
- La invasión de las casitas destroza el campo. Ante eso hemos propuesto explotar las dos vertientes: el bloque urbano y el entorno natural.
- Si la vivienda social está en un gueto, deja de ser social.
Lladó a la FNAC
:
:
dimecres, d’abril 18, 2007
La llista de Baron
:
dimarts, d’abril 17, 2007
Jordi a Santa Coloma | No volem 'botellón'
:
:
No volem botellón
:
dilluns, d’abril 16, 2007
Programa dels Nous Temps | Plataforma Baron
:
:
Nosaltres tenim respostes. Respostes i propostes pels problemes de la gent.
Propostes per l'habitatge: construirem un mínim de 1.200 nous habitatges de protecció pública en venda o lloguer en els propers quatre anys. I això serà possible pel treball fet durant els darrers per aconseguir sòl residencial.
Propostes per l'educació: construirem tres noves escoles bressol i quan acabi el mandat tindrem acabades dues noves escoles de primària i començades dues o tres més.
Propostes per la salut: tindrem acabades les obres d'ampliació de l'Hospital, construït l'ambulatori de salut mental i el CAP de La Llàntia, recuperada la Llar Cabanelles, ampliats i reformats els CAPs de Ronda Prim, de Gatassa i de Cirera-Molins.
Propostes per l'aparcament: 4.000 noves places d'aparcament.
Propostes pel transport públic: una nova xarxa d'autobusos que arribarà fins els nous barris i els polígons industrials, amb un increment del 25% de la flota.
Propostes per la seguretat: 27 nous policies locals.
Propostes per la feina. El Tecnocampus donarà feina a 3.000 persones i el Corte Inglés a 1.000 més. Amb els mercats municipals reformats i amb més de 210.000 metres quadrats de sostre per activitats econòmiques als nous sectors de creixement de la ciutat. Un nou Pacte Local per l'Ocupació i el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró ben desenvolupat.Mataró serà una ciutat que doblarà la seva façana marítima. Que urbanitzarà el tram del passeig marítim entre el Centre Natació Mataró i la riera de Sant Simó.
Que reurbanitzarà el sector del Sorrall, endreçant la façana de ciutat de ponent i dotant a Cerdanyola de nous equipaments i del parc dels Garrofers.
Que resoldrà definitivament els accessos de l'autopista i planificarà les noves infraestructures ferroviàries.Una ciutat que tindrà 325.000 metres quadrats de noves zones verdes i 190.000 metres de nous equipaments.
Més equipaments culturals: can Marfà, la biblioteca de l'Escorxador, can Gassol.
Més equipaments esportius: els nous camps de futbol de la carretera de Cirera, el nou pavelló del carrer Euskadi, amb l'estadi d'atletisme reformat de dalt a baix. Amb el projecte d'un gran equipament esportiu, amb piscines i un gran pavelló esportiu al triangle de Molins.
Neix la Plataforma Alcalde Baron
:
:
:
- Web Plataforma
- Notícia a capgros.com
- Notícia a ElTotMataro.cat
diumenge, d’abril 15, 2007
Hola, escola
:
Avui, com un usuari més, he anat una estona a la festassa que la comunitat educativa ha organitzat al nou recinte de l'escola Anxaneta, que finalment s'ha pogut traslladar a l'espai on hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil. He arribat quan començaven els castells dels Capgrossos i, després de repassar de baix a dalt com ha quedat, me n'he anat amb el regust d'il·lusió i emoció que traspuava la multitud que ens hi hem aplegat. dissabte, d’abril 14, 2007
La taula parada *
:
La recent adquisició d'obres de la col·lecció Naserio per part del Museu del Prado, amb notables afegits dels seus fons, ha permès la producció, junt amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'una magnífica exposició sobre el gènere del bodegó, o de la natura morta, un gènere que prengué força en l'explosió creativa del Barroc, desenvolupant aspectes residuals de les obres que s'havien exposat fins aleshores. La mostra inclou peces de Juan Sánchez Cotán, Juan van der Hamen, Francisco i Juan de Zurbarán, Antoni Viladomat, Luis Paret y Alcázar, Luis Egidio i Francisco de Goya, entre d'altres, de manera que pot ser un dels esdeveniments de la temporada artística de Barcelona.
: :
Dos trets voldria destacar per aquells que vulgueu fer-hi una visita. Un relatiu al tema i, l'altre, a la radical diferència de perpsectiva entre l'escola espanyola i la flamenca. El tema, prendre un aspecte residual per situar-lo al centre, denota clarament l'esperit del barroc, crític amb l'antropocentrisme, que recull la bella imatge bíblica de la pedra rebutjada pels constructors que esdevé la pedra principal (Salm 118,22, Mateu 21,42 i sinòptics, 1 Pe 2, 4, 6). Però no és una pedra, l'objecte triat, sinó, bàsicament, elements per a menjar: fruites, viandes, hortalisses, aviram... L'artista no tan sols vol ensenyar-nos que l'essencial es pot trobar en les petites coses, sinó que ens pretén indicar que són efímeres, que només valen en vida, que la mort (o la negror) les fa lluents i valuoses, que demà ja no valdran. Una altra imatge bíblica ens ve al cap: la de la taula parada com a símbol del Regne.
:
El segon factor, com dic, és la doble visió que, en el regnat espanyol d'aleshores, va produir-se al voltant d'aquest gènere. Mantre que els flamencs, més influïts pels corrents reformistes i l'incipient ètica capitalista, fan dels seus quadres l'aparador de la seva riquesa, la celebració del plaer i de l'abundància, l'escola espanyola, des dels barrocs a Goya, i des de Goya a l'art modern, és tota una altra cosa. La Contra-reforma que liderava Espanya, a nivell cultural, va suposar l'obertura de llenguatges que van possibilitar una visió radicament moderna de l'art. Més crítica que cap altre corrent de la visió il·lustrada, més desconfiada que ningú en les possibilitats emancipatòries de la Humanitat, explora la veritat que hi ha en les perifèries d'aquesta Humanitat idealitzada: en la lletjor, en les possibilitats expressives de la solitud i de la pobresa, en la grandesa de les peces petites, en el bri d'esperança que viu envoltat de foscor i de decepcions, en les fruites o els cossos esberlats i sofrents. Sospita que es allà, i no en la riquesa, que hi ha la veritat amagada. I damunt d'una taula.
* Article per a la revista Valors (abril 2007).
L'exposició Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya, serà oberta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional; Parc de Montjuïc, Barcelona) fins el 24 de juny de 2007.
:
divendres, d’abril 13, 2007
En Bis
- Llibre de condol a capgros.com
- Primeres reaccions ciutadanes a capgros.com
- Entrevista de Judith Vives (2001) a DiariMataro.com
- Entrevista de Patrícia Pereira (2007) a El Tot Mataró
- Editorial de capgros.com
- Post d'Eli Solsona
- Post de Jose Spa
- Post de Javier Naya
- Post de José Luis López Bulla
- Post de Joan Antoni Baron
- Post d'Oriol Rodríguez
- Post de Saül Gordillo
- Article de Manuel Cuyàs a El Punt
- Post de Jordi Merino
- Post de Pere Pascual
- Post d'Antoni Cuadras
- Post d'Esteve Terradas
- Post de Núria Peidro
- Post de Manuel Mas
- Post de Consol Prados
- Post d'Oriol Batista
- Article de David González a l'Avui
- Post de Joan Mora
- Post de Quim Fernàndez
- Article de Pep Andreu a El Punt
dijous, d’abril 12, 2007
L'essencial en un mitjó *
:
Una nova producció itinerant a Can Palauet permet que, per primera vegada en molts anys, Mataró pugui disfrutar d'una exposició monogràfica de Tàpies, centrada en gravats dels anys 80 i 90 i dues escultures de bronze de 1987. Ho fa coincidint en el temps amb una mostra retrospectiva al Macba, a Barcelona, absolutament recomanable, i de la publicació d'un conjunt de reportatges televisius sobre la seva figura. A Mataró, doncs, podem fer una aproximació a l'obra de Tàpies, a les seves constants i al seu univers. Tal i com s'ha plantejat, a més, amb visites escolars i familiars, podrem traspassar la barrera que sovint representa el llenguatge de l'art modern a les nostres pautes de representació i d'interpretació més habituals.
Trencada aquesta barrera, més psicològica que intel·lectual, Tàpies ens suggereix un món molt fecund que, això sí, busca una resposta reflexiva a les seves propostes. Per Tàpies, l'art no és bellesa o, més ben dit, la bellesa no és embelliment; el seu impacte estètic busca commoure i fer pensar. Des dels contes infantils a Macbeth, de fet, des de la cultura se'ns avisa sovint per desconfiar de la bellesa o de l'atractiu. Tàpies recupera aquest discurs en forma de colors frets, de matèries poc utilitzades en la pintura, d'imatges d'impacte, de signes i símbols, de frases, de tota la combinatòria dels traços (des de la fermesa a una versió moderna del sfumatto)... i amb l'ús d'imatges, o de temes, com els objectes quotidians, la guerra i la destrucció, el cos, la vida espiritual i interior... Preocupat pel traç essencial, per representar l'Absolut, a Tàpies li surt la vida quotidiana i un espai buit. Ara et toca a tu omplir-lo.
- * Aquest article va formar partde la revista Valors del juny de 2004 i no recordo haver-lo transcrit en aquest bloc
- L'exposició "Antoni Tàpies. Cos i llenguatge" va fer-se a Can Palauet (21 maig a 27 juny 2004)
- Aquí teniu el catàleg de l'exposició.
- Foto: Martí Gasull.
dimecres, d’abril 11, 2007
Per què bloco?
:
El verb que tradueixi bloguear al català no pot ser bloquejar, o sigui que he posat el verb blocar a veure si me l'accepta algun diccionari. Ho faig per respondre el meme que m'envia la diputada Lourdes Muñoz des del seu bloc i que diu que expliqui quines són les raons que em porten a escriure en un bloc.
dimarts, d’abril 10, 2007
Arriba 'El Corte Inglés' | Espanya creix
:
:
Espanya creix
:
Una dada que no tenim prou al cap és la de la situació de l'economia espanyola, que viu un dels seus millors moments. Segons acaba de fer públic el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe anual sobre l'economia espanyola, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) pot situar-se al voltant del 3,5% els anys 2007 i 2008. El FMI, a banda de valorar els índexs de creixement del PIB en els darrers anys, lloa també el ritme de creació d'ocupació (més de dos milions de persones amb Zapatero), la recuperació de la productivitat, la moderació gradual de la inflació, als nivells més baixos des de fa dècades, i l'augment del superàvit fins la xifra rècord del 1,8% del PIB. Creu que les reformes empreses són positives, bo i que recomana l'acceleració de les previstes. Destaca especialment l'aposta per la inversió productiva (R+D+i, infrastructures, educació...). Foto: seu del FMI.
dilluns, d’abril 09, 2007
El tamboret blanc
Notícia a capgros.comCrítica de Pere PascualEntrevista a El Tot Mataró
diumenge, d’abril 08, 2007
Feina feta. Ara, més *
:
:
Ha estat el mandat en què hi ha més treballadors ocupats que mai i més empreses que mai, el de la posada en marxa de noves escoles de primària i bressol, el de l’inici del TecnoCampus, el de les reformes a fons dels barris amb importants reurbanitzacions de carrers i places. Ha estat el mandat de nous centres cívics i esportius, de la millora dels serveis a la gent gran, dels joves i de les dones. Ha estat alhora el mandat dels aparcaments: 1300 noves places i 1800 més fent-se. I hem programat fer 1800 habitatges més de protecció oficial.
:
També ha estat un mandat que, com en els anteriors, els tributs han pujat per sota la inflació, que no s’ha generat dèficit, el de la Ràdio, el que ha millorat tot el sistema de neteja i de residus, el que ha assolit 5 milions de viatgers del Mataró Bus, el que més policies té al carrer, el de la reducció d’accidents i de delictes, el del telèfon del civisme i el de la Casa de la Música Popular.
:
Quadre d’increment del pressupost (ingressos) comparat amb l’increment de la inflació (IPC) i els dels tributs (OOFF). Font: Ajuntament de Mataró.:
Ha estat el mandat del control de la immigració, després del desgavell dels anys de Govern del PP: ara els immigrants són legals i paguen impostos i l’Estat i la Generalitat en promouen la integració. I l’Ajuntament actua amb contundència contra els amuntegaments i el respecte als deures.
:
Però ens queda feina per fer: la que ens plantegen els nous temps que vivim, amb nous reptes i nous horitzons. Esperem que els equips que vinguin tinguin la mateixa il·lusió, ganes, força, capacitat de diàleg i de gestió i idees de progrés com les que han fet possible, aquests darrers anys, situar Mataró i els seus ciutadans en la seva millor posició.
* Article publicat com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MesMataró (abril 2007)
dissabte, d’abril 07, 2007
Tríduum III | Es rebaixa l'IRPF
:
El Govern rebaixa l'IRPF
:
La reforma fiscal del Govern de Zapatero aprovada fa pocs mesos comença a posar-se en marxa amb la nova campanya de l'IRPF que es posa en pràctica aquests dies, i que representarà una disminució entre un 3,5% (segons el Banc d'Espanya) i un 6% (segons el propi executiu) de l'impost de la renda. Avui El País en publica un bon resum. L'increment de les deduccions per a les rendes més baixes, o per als discapacitats, o per als preceptors de beques d'estudis, així com pels que retarden l'edat de jubilació són algunes de les novetats destacades. La reforma fiscal del Govern socialista, al contrari de la del PP, afecta el conjunt de rendes i assoleix objectius reals.
:
divendres, d’abril 06, 2007
Tríduum II | Camins
Tot s'ha complert (Joan 18, 29).
:
dijous, d’abril 05, 2007
Tríduum I | Recomanacions
Recomanacions
:
dimecres, d’abril 04, 2007
Més inversió | Lou Reed cita Mataró
:
:
Lou Reed cita Mataró
:
dimarts, d’abril 03, 2007
Operació amb èxit | Arriben els habitatges | 10 anys
:
:
Avui El Punt publica la grata notícia de l'inici de les obres de prop d'un centenar d'habitatges protegits a Mataró per part de la Generalitat de Catalunya, després de l'enorme sequera que hi va haver en els governs de CiU. Es farà en aquest solar que hi ha a la foto (de Quim Puig) i forma part d'una de les múltiples accions que preveu el mataroní Pla de l'Habitatge.
dilluns, d’abril 02, 2007
Del CCCB a Comte-Sponville
:
Ante tanto horror originado por el hombre y tanta desgracia causada por la naturaleza entró en crisis la idea de un Dios bueno y omnipotente; estamos en un tiempo en el que el progreso ciega, atontece, nos impide defender ideas que fueron la gran conquista de los tiempos de la Ilustración. La paradoja del cristianismo es que nos liberó de los ídolos, nos habló de libertad y permitió decir a mucha gente que gracias a Dios era ateo, pero hoy ya son muchos los creyentes a los que en momentos de crisis les gustaría poder exclamar "Dios mío, ¿por qué no me has abandonado?".
Creyentes e increyentes pueden confluir en la solidaridad por las víctimas, en la esperanza, en una religiosidad que abre un plus a la ética, en el convencimiento de que, pese a todo, cualquier tiempo pasado, esos tiempos en los que el individuo se podía adaptar a los cambios porque éstos se producían con lentitud, no fueron tiempos mejores.
:
La reflexió (vegeu també l'article que vaig comentar de González de Cardedal) em coincideix amb la lectura d'un interessant article d'André Comte-Sponville, "Una espiritualitat sense Déu", a la revista Dialogal, del Centre Unseco a Catalunya, en la que aquest pensador ateu reflexiona sobre la dimensió espiritual al marge del fet religiós, donat que "els ateus no tenen menys esperit que els altres", seguint una mica el pensament de Spinoza. Diu també
Som éssers finits oberts a l'infinit, éssers temporals oberts a l'etemitat, éssers relatius oberts a l'absolut. L'esperit és aquesta obertura. L'espiritualitat és el fet de viure-la, d'habitar-la, d'exercir-la.:Pels creients, l' espiritualitat sovint és l' experiència d' una trobada amb el Tot Altre, que seria un subjecte, una persona (o tres); en resum, una trobada amb Algú, que seria Déu. Pels ateus, l'experiència espiritual és més aviat la de la fusió en el Tot mateix, que no és un subjecte, ni una persona, ni algú, sinó quelcom, o més aviat el tot del que és (l'ésser, la natura, l'esdevenir). (...) Pels creients, això sovint passa per la pregària, és a dir, per la paraula, encara que sigui interior. Pels ateus, té més aviat a veure amb la meditació i el silenci. Pels creients, és una trabada d'amor compartit, o que es pretén que ho sigui. Pels ateus, és més aviat una experiència de pau, d'eternitat, de simplicitat, de plenitud, de serenitat.:Això no impedeix que creients i no creients es retrobin de tant en tant, especialment en el cim de la vida espiritual. L'absolut no pertany a ningú, i tots els cims s' assemblen. (...) Això pot viure's en totes les experiències místiques, amb o sense Déu. Spinoza escriu: "Sentim i experimentem que som etems". No que ho serem, després de la mort, sinó que ho som, aquí i ara. Això ho trobem en totes les grans espiritualitats, religioses o no. També és la lliçó de Nagarjuna, a Orient: "Mentre distingeixis entre el nirvana i el samsara, ets al samsara". Mentre distingeixis entre l' eternitat i el temps, ets en el temps. Mentre distingeixis entre la salvació i la teva vida tal com és, ets en la teva vida tal com és. En resum, la saviesa no és una altra vida; és la veritat d'aquesta. Ja som al Regne: l' etemitat és ara.
:
diumenge, d’abril 01, 2007
Pregó de Setmana Santa *
:
:
En primer lugar tengo que expresar mi agradecimiento y mi sorpresa por el honor que me habéis otorgado al dirigirme hoy como pregonero de la Semana Santa de Mataró, al inicio de una de las actividades más bonitas que se pueden encontrar en Mataró: este Festival de Saetas de cada Domingo de Ramos. El agradecimiento lo concreto en la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza, en Rafa Acedo, en Jordi y en todas las hermanas y los hermanos que se esfuerzan como nadie para que todo salga bien. Y, por qué no, al conjunto de hermandades y de cofradías que estos días viven al máximo para ofrecernos lo mejor de si mismas.
:
I la sorpresa perquè no sóc pas cap expert en Setmanes Santes ni en confraries. M’ho miro amb el respecte del que mai n’ha format part. M’ho miro també, al si de les meves responsabilitats (ja sabeu que sóc regidor de Seguretat Ciutadana), com un acte d’enormes dimensions populars i, per tant, de riscos (ja sabeu que l’any passat vam estrenar un pla de prevenció per les processons que vam treballar conjuntament).
:
També me’l miro com a espectador. Reconec que m’hi vaig incorporar tard; fins fa no massa anys, procurava ser fora per Setmana Santa i fins que no vaig assistir més tard a la processó de Divendres Sant i vaig quedar meravellat. Jo, que vinc de família i tradició cristiana, no tenia, però, experiència de processons: vaig néixer el 1968 i a Mataró poc després se’n van deixar de fer. Per això potser em vaig meravellar, per mi era una cosa nova, radiant, diversa, unitària, que només es viu a Mataró d’aquesta manera... Després ja m’explicaré.
:
Pero también me lo miro desde mi condición personal (e intransferible) de cristiano. Cuidado, ya advierto que ni soy muy beato, ni seguramente muy buen católico en muchas cosas (aunque dicen que, en comparación con los protestantes, por ejemplo, los católicos reconocemos siempre nuestra condición de pecadores). Pero ocurre que la condición religiosa de uno, hoy, se esconde tan a menudo que cuando uno no tiene inconveniente en expresarla sucede que parece el más beato de todos. Medio en broma medio en serio, siempre digo que hay que salir del armario con las identidades de cada uno, sean éstas las que ahora salen del armario, ya me entienden, futbolísticas, ideológicas, musicales o, como hoy, de creencias, puesto que guardárselas para adentro es lo peor que se puede hacer.
La procesión va por fuera
:
Eso lo dicen los psiquiatras y lo practican los costaleros. Me explico. Ya sabéis que cuando uno se queda las cosas por dentro, cuando la angustia se vive en soledad, cuando no expresamos las emociones... se dice que la procesión va por dentro. Bien, pues en la Semana Santa, almenos, la procesión va por fuera. De una vez por todas, lo sacamos de dentro, lloramos si cabe (qué son las saetas sino un lloro), caminamos unos con otros, llevamos a la vista de todos lo que nos pesa y las plazas y las calles se llenan de lo que llevamos dentro, sin rubor, confiadamente, a flor de piel.
Exactamente ¿qué es lo que sacamos fuera? Bajo mi punto de vista, lo que sacamos es la belleza.
Miren, hay un programa nuevo en televisión que se llama Cambio radical, muy polémico, copiado de Estados Unidos, dónde una persona que se considera fea participa en el programa (no sé cómo porque aún no lo he visto) para que les practiquen un cambio de imagen, con cirugía estética incluída. Es decir, cambio radical es igual a cirugía estética. Parece como si, de pronto, todo aquello que nos puede hacer feliz, o bello, se reduzca a una cuestión quirúrgica.
Desde siempre, ha habido quien ha alertado contra ese confusión. Un libro muy antiguo, judío, del tiempos del rey Salomón, el Libro de los Proverbios, ya dice que "toda belleza es engañosa y toda hermosura es vana" (31, 30). Shakespeare, en una de sus obras más terribles, hace oir a Macbeth que "lo bello es vil" y que "lo vil es bello". De hecho, a veces los malos son lo más atractivo de las películas, donde detrás de una belleza escultural a veces se descubre la fatalidad.
Creo que en las procesiones de Semana Santa se ve muy claramente que hay otra belleza. No prescinde de la imagen, sino todo lo contrario. Las personas, a fin de cuentas, sólo sabemos explicar lo más importante a través de imágenes, de narraciones, de metáforas. Así, es la única manera cómo el ser humano ha podido salir de si mismo para verse. Los relatos, la Pasión de Cristo entre ellos, son como un espejo de lo que nos ocurre y de lo que ocurre en el mundo dónde vivimos. De modo que en las procesiones, centenares o miles de personas, se disponen a contarnos una historia, a través de esculturas, ropajes, música y cante, una historia que resume lo más importante que nos sucede. Y esto hay que sacarlo fuera.
A lo que nos sucede le hemos puesto paso. O advocación mariana. La soledad, la compasión, el desvanecimiento, la pasión, la esperanza, la tensa espera de lo que parece que nunca llega, el desconsuelo y el consuelo, el sufrimiento, el silencio arrancado al ruído de cada día, el no saber qué hacer. Eso, que son cosas que nos pasan a todos (no sólo a mi, sino a todos), que son cosas muy de la Tierra, en Semana Santa se ve que también son cosas del Cielo. O, digámoslo al revés, que las cosas del Cielo se juegan en la Tierra. Y hay que ponerse manos a la obra.
Decíamos que las procesiones son también exhibición de belleza. Una belleza extraña. Una belleza casi de feos. Una belleza que no encontramos en las revistas, que no se exhibe como el cuerpo de Samuel Eto'o o de Paris Hilton, sinó como un Cristo que sufre o una Virgen que llora. Una belleza como la nuestra. Y que, ante este sufrimiento, ante los males sin consuelo, propone la esperanza absoluta, un cambio radical sin cirugía y que empieza en el corazón. En ese corazón herido por una flecha y del que surge una bella saeta como las de hoy.
La ciudad libre
:
La recuperación de las procesiones de Semana Santa en Mataró, a mi juicio, debe entenderse como un redescubrimiento de los sentimientos que estaban dentro de la gente. Ya lo he dicho antes: es bueno expresar lo que sentimos y no quedárselo para si mismo.
:
También creo que debe entenderse como una enorme oportunidad. Mirad: a menudo, las imágenes y las creencias enfrentan a las personas. En Mataró, las unen. Mirad el Viernes Santo, en cuya procesión se unen antiguas figuras de esta ciudad con advocaciones venidas de otros lugares de España, especialmente de Andalucía, en perfecta armonía. Las raíces de cada uno se han puesto al servicio del futuro. Esa oportunidad no termina ahí. También lo es de hacer más entrañables los lazos de las personas, que se esfuerzan para conseguir un objetivo común que uno a uno no podrían conseguir. Y también hay una oportunidad magnífica para transimir la esperanza, ese cambio radical, ese paso llamado Pascua, a través de los elementos iconográficos que, como ya os he dicho, me parecen el vehículo más interesante para hacerlo.
:
:
Ho fem, participant-hi directament o d'espectador, sense que ningú ens pregunti sobre la nostra fe, o sobre el grau de la nostra fe. Mireu: les millors misses catòliques les va fer un músic que era protestant: Johann Sebastian Bach; el millor retaule modern fet en una catedral l'ha fet un agnòstic, Miquel Barceló, a Mallorca. Així volem la ciutat: no ens preguntem més d'on venim, comencem a preguntar-nos on anem i encaminem-nos-hi. La processó va per fora.
* Llegit avui a la Matinal de Saetas a la Plaça Onze de Setembre de Mataró; he respectat la llengua original en cada paràgraf.: