Les peres, a l'aire

El número 108 de la revista Fulls, del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró es dedica, sobretot, al menjar de Mataró, un aspecte que, historiogràficament --que jo sàpiga-- no s'ha tocat gaire o gens. Un parell de bons historiadors (Francesc Costa i Manel Salicrú), analitzen alguns hostals i documentació com la del Baró de Maldà. Maria Lluch, Carme Solà i Manuel Cuyàs expliquen interessants experiències i reflexions. I, finalment, Mercè Montserrat Bartra publica la famosa recepta de peres farcides que, un servidor, per les santes de l'any passat, va reclamar que es posessin de moda (aquí), sense que ningú, com és comprensible, em fes el més mínim cas.

La veritat és que el plat és laboriós, almenys per mi, i no m'hi veig en cor de cuinar-lo aquestes Santes que ve. Així que encara pren més força el reclam que els restauradors prenguin la iniciativa i, bé als seus establiments o bé per emportar, ens ho acabin de posar de moda. Al meu post deia, mig en broma mig en sèrio, ple d'iniciatives que podríem dur a terme els mataronins i la seva societat civil. Això sí que és creure en la tradició! Hi deia:

Proposo que aquest sigui el repte dels mataronins els propers anys. I que alguns restaurants i llocs de menjar fet s'apuntin a una cursa a veure qui ho fa millor. I que els nostres nostrats mitjans de comunicació en facin concursos, oficials i alternatius. I que el nostre Gremi d'Hostaleria ens faci provar-ho uns dies abans. I que la televisió local ens ofereixi un programa especial de cuina amb cuiners de renom fent alguna varietat d'aquest plat. I que en Joan Pera ho apadrini.

Au, va. Una de les coses que menys suporto d'algunes tradicions (mataronines o no) és el seu caràcter hermètic, reservat als 'bons'. Em temo que amb això de les peres pugui passar el mateix. Res: fem les peres mataronines populars ara que en coneixem els secrets.