Menjar merda

A La Vanguardia llegeixo un reportatge curiós sobre l'èxit, a Taiwan, d'una cadena de restaurants (Modern Toilet), que basen la seva decoració, i la presentació dels productes alimentaris, basats en els wàters i el que s'hi fa, allà. Just se n'acaba d'obrir el darrer a Taipei. Sorprèn l'èxit, immers en la moda dels restaurants temàtics, que experimenten un notable increment de públic, a la recerca de sensacions cada vegada més estanyes.

:
Quan sovint ens queixem de la mala qualitat de l'alimentació moderna, especialment la més lligada a un sistema concret de distribució (cadenes de menjar ràpid, etc.) i als dubtes sobre la seva producció (tractament dels animals o plantes, additius i conservants, etc...), diem que 'mengem merda'. Potser la intenció és la de produir, a l'interlocutor, una reacció quasi de fàstic. Però, certament, vist l'èxit d'aquesta proposta, potser menjar merda no és tan mal vist... Menjar merda o que ho sembli, més aviat.
:

L'obsessió per la dualitat i la còpia a la nostra societat, que el mercat desenvolupa amb tanta perfecció, ha estat estudiada per Vicente Verdú en el que en va anomenar 'el capitalisme de ficció'. Ho va fer a El estilo del mundo (Ed. Anagrama, Barcelona 2003), que dedica un capítol a la qüestió del reciclatge i, especialment, a l'obsessió contemporània pel detritus, que el capitalisme retorna al mercat en forma de reutilització i, especialment, de consciència neta, diu, amb la qual cosa el capitalisme sembla rentar-se les mans (amb brutícia). Aquí en teniu tres fragments:

:

Desarrollamos ahora, con las escorias, un vínculo que recuerda la narración freudiana de la fase anal en la que el niño que ahora somos obtiene placer en sus juegos con el excremento. (p. 70)

:

Un país, una moda, una empresa, una exposición de arte noparecen actuales si no se toman en serio la inmundicia. (p. 71)

:

¿Cómo no amar, en suma, un sistema que tras haber sido criminal, contaminador, devastador, viene a transformar la escoria en decoración, las heces en luces, la historia en un presente sin las sombras de la muerte? (p. 76)

:fotos: La Vanguardia.