:
Josep Serra, 251.Hi ha un quadre, cap el final de l'exposició (si no el darrer) on sembla que neix el color blau. Crec que el seu títol és 256 (busqueu-lo aquí). Deu ser dels colors més antics, el blau, si la creació del color tingué un ordre. Justament en fer el cel i la terra, o en inventar el foc en determinada temperatura, sembla com si Déu hagués agafat el primer color que tenia a mà i el projectà sobre les primeres passes del seu projecte. Després en vindran més, però el blau sempre el recordarem, sempre ens inquieta saber quin fou el motiu de la seva elecció. Entrant en el buit del blanc, la mà de Josep Serra tan sols n'apunta el gest, tan sols gosa, com les ones, acostar-s'hi i refer el camí. O com una empremta a la comissaria des de la qual ja estàs fitxat. El blau que obre la teva fitxa, la teva vida responsable, vaja.
:La resta de l'exposició, una mena d'homenatge optimista a l'expressionisme abstracte, té moments semblants, com el 268 que sembla com si l'origen de l'escriptura fossin les ditades distretes de reguerons de les empremtes de pots de pintura. Potser sí. O el 257 (quina declaració de principis, i quin alleujament, prescindir del títol), aquesta terra erma on les ombres tenen més força que la matèria (o els esquitxos) i això ens mena al contorneig roig, sanguini, fronterer, que ens permetrà d'abastar-ho, si pot ser...
:
:
Josep Serra exposa a l'Ateneu de Caixa Laietana, a Mataró, fins el 2 de desembre. Aquí web anterior de l'artista. Aquí post de Pere Pascual.
:Quinquis vs. pijos?
:
La Vanguardia d'avui proporciona dues notícies interessants respecte al moment actual de la poltítica catalana. En primer lloc, els resultats d'una enquesta que confirmaria la posició en alça del PSC respecte els anteriors comicis autonòmics en un marc d'estabilitat del mapa polític, la major valoració de Montilla que de Mas i, especialment, que els que volen el primer de president superen àmpliament els que preferirien l'actual cap de l'oposició. La segona notícia ens la proporciona la publicació d'un llibre fet pel manipulador d'enquestes del Sr. Mas, David Madí, en un reguitzell d'esquitxos del seu contingut (?) vomitats en una infame plana del diari. Fan bé a CiU d'anar-se'l treient de sobre. En una d'aquestes perles pròpies del lloc on hi té la gràcia, qualifica de quinquis els socialistes. Ja se sap, així és com balbucegen els pijos.:
:
17 comentaris:
No crec que ni el personatge ni el llibre ajudint gaire a l'entesa ni a la vida política en general. Sinistre.
Ara, penso - com vaig pensar davant de l'anunci de les Juventuts Socialistes i la rèplica de les Nuevas Generaciones - que tatxar uns o altres de quinquis, xarnas, pijos, hippies o el que sigui és demagògic. Perquè de pencaires i nens de papà n'hi ha a tots els partits i grups. I d'aquests últims als d'esquerres també.
He llegit la plana de La Vanguardia i realment aquest senyor fa llàstima, n'hi ha per plorar. I aquest senyor es dedica a preparar campanyes? puff, així anem! Si a això li anem sumant vídeos de cocodrils i còmics desprestigiadors d'uns i altres... realment hem perdut el nord.
El que està clar és que pitjor que Pepe Zaragoza no es pot quedar...els 2 dossiers que Madí tenia sobre Montilla no haurien durat ni 5 minuts a la taula de Zaragoza.
I Joan, no sé si és sinistre, però està clar que tenia raó quan deia que Carod ja tenia decidit amb qui pactaria.
¿Pero lo que dice este caballero, es cierto?. A mí, me da igual quien sea o, si es o no es tal y cual. Lo que me interesa es si lo que dice, es verdad. Por que hay cosas pero que muy graves y la que menos, decir que el psc utiliza un estilo quinqui.
Pero veo que cada uno barre para su casa. A ver cuantas querellas le caen. Verás como ninguna.
Lo de matar al mensajero está muy visto.
Ya ves, uno que está en la cocina del partido, mañana se pone a contarlo todo.
Reitero, ¿Es cierto lo que cuenta?. ¿Quien se va a querellar, etc, con él?.
Lo de Montilla no tiene desperdicio. Bueno todo lo que cuenta es interesante.
Lo de quinquis, lo escuché de las JSC. Se ve que allí también usan métodos quinquis pero esto, es mas o menos subjetivo en cambio, el resto que cuenta no.
Y sí, me dan ganas de llorar como ciudadano, pero no del personaje sino, de lo que relata y supongo que en libro habrá más.
Un saludo
- Joan,
Sí, és clar... però ho he trobat tan fort...
- Eloi,
Bé, almenys tingués bon gust...
- Pedro,
Conec bé Pepe Zaragoza. I Madí no li arriba a la sola de la sabata.
- Napoleón,
Y yo qué sé, me imagino que se trata de que hablen de él y de lanzar porquería. Como es experto en manipulación de encuestas (por eso tuvo que dimitir en la Generalitat), no me extraña nada en él.
sí sí, realment la frase "hemos hecho al mudito presidente" és digne d'un geni.
Bé, és clar, no havia caigut que t'agrada més l'estil de comunicació "no voy a parar hasta joderte" made in Toni Bolaño.Ara tot em quadra.
No penso comentar cap de les desgraciades frases que aquest paio vomita en aquest immund pamflet.
Bé, jo no he parlat d'aquest altre senyor... que, d'altra banda, sé que es va disculpar. No, no m'agrada aquest estil.
Lo de panfleto es por la Vanguardia?. No lo negaré, pero me asalta una duda. ¿Que diario cuando se hundió El carmel, sacó en portada el incendio del Windsord de Madrid?.
Que pena de profesión el periodismo, pásate si lo deseas por nuestro Blog, publicamos varias opiniones al respecto. Te aconsejo esta sobre el "infierno de los periodistas". Allí encontraran un vídeo que los clasifica según a que infierno irán, cuando "trasciendan".
http://cabezonespuntocom.blogspot.com/
2007/07/
el-infierno-de-los-periodistas-el.html
Y este, sobre el periodismo local de Mataró, aunque recuerdo que hay varios en el Blog.
http://cabezonespuntocom.blogspot.com/
2007/06/
que-pena-de-profesin-el-periodismo.html
Un saludo
- Napo
No, no hablo de La Vanguardia, sino del libraco ese.
Pedro,
No en tinc ni idea qui tenia decidit què, ara Madí no crec que ajudi a crear complicitats ni en el seu moment a intentar fer govern. D'aquests en tenim arreu, però per a mi m'hi sobrem tots.
Home Ramon, ja sé que la militància obliga a no dir segons quines coses, però defensar al Pepe Zaragoza em sembla una mica fort, potser no tant com defensar al Madí però queda bastant aprop.
L'únic avantatge que té en Zaragoza és la discreció, però em temo que només perquè encara no perilla el seu cap, però la capacitat de remoure merda és comuna.
És a dir que si en Madí s'hagués disculpat l'hauries perdonat com vas perdonar aquest energúmen amb sou públic de nom Bolaño que va amenaçar periodistes públicament com mai ningú havia fet abans a la Generalitat?
Joan, Carod ha reconegut públicament que el tripartit és una aposta estratègica a 8 anys vista que no va decidir el 2-N a la tarda. Tots tenim idea de qui tenia decidit què.
bona nit, bé havia entrat perquè m'esperava veure informació al teu blog sobre les propostes que els dominies .es, disposin de tipografies com ñ, l·l, ç, ny.....
i com no, els divertits accents.
Jordi Merino
- Esparver,
Ho sento, però conec bé Zaragoza i no em sembla com tu dius.
- Pedro,
Potser sí
- Jordi
Ho sento, no estic tan al dia...
M'estàs dient que una dimissió(volguda, perquè ningú el va obligar) et sembla menys disculpa que unes quantes paraules que se les emporta el vent(a mi el que em preocupa és que realment està duent a terme les amenaces que va dir i està "jodiendo" als periodistes no de la seva corda)?
Bé, que jo sàpiga aquest llibre no ha fet dimitir ningú.
Publica un comentari a l'entrada